Les eleccions a les Corts de Castella i Lleó de 2026 es van celebrar el 15 de març de 2026 per triar els 82 procuradors que formaven part el parlament autonòmic. Es tractava de la dotzena legislatura des de la constitució de la comunitat autònoma i el nombre de procuradors va passar de 81 a 82 perquè la la circumscripció de Segòvia en va guanyar un per l'augment de població respecte a les eleccions anteriors, de manera que es van augmentar a 42 el nombre de procuradors necessaris per a la majoria absoluta.
El president de la Junta de Castella i Lleó, Alfonso Fernández Mañueco (PP), va anunciar la convocatòria el 2025, dins dels terminis previstos per l'Estatut d'autonomia.
Antecedents Les eleccions a les Corts de Castella i Lleó de 2022 es van celebrar de manera anticipada el 13 de febrer d'aquell any, després de la dissolució de les Corts per part del president autonòmic Alfonso Fernández Mañueco (PP). La convocatòria es va justificar en la ruptura del pacte de govern amb Ciutadans, formació que havia exercit de soci de coalició des de 2019.
En aquests comicis, el Partit Popular (PPCyL) va recuperar la primera posició amb 31 procuradors, encara que va quedar lluny de la majoria absoluta (41 escons). El Partit Socialista de Castella i Lleó (PSCyL), liderat per Luis Tudanca, va obtenir 28 procuradors, i va perdre part dels suports aconseguits en 2019.
La novetat més destacada va ser l'ascens de Vox, que va passar de tenir un sol procurador a la legislatura anterior a convertir-se en la tercera força política amb 13 escons, i es va situar com a actor clau per a la governabilitat.
Ciutadans, que havia governat en coalició amb el PP des del 2019, va patir un fort retrocés, va quedar reduït a un únic procurador, i va perdre pràcticament tota la seva representació.
Per part seva, formacions de caràcter provincial i regionalista van aconseguir consolidar o ampliar la seva presència, la Unió del Poble Lleonès (UPL) va aconseguir tres escons, i va confirmar el seu pes a la circumscripció de Lleó. Soria Ja!, vinculada al moviment de l'Espanya Buidada, va irrompre amb tres procuradors a la circumscripció de Sòria, i va canalitzar el descontentament ciutadà per la despoblació i la manca d'inversions.
Altres formacions com Podem o Esquerra Unida, que van concórrer als comicis amb la coalició Unides Podem, van mantenir un sol procurador per la circumscripció de Valladolid.
Govern PP-Vox Formació del govern Després de setmanes de negociacions, PP i Vox van signar un acord d'investidura i govern. El pacte contemplava:
La vicepresidència de la Junta per a Vox. Tres conselleries a mans de Vox (Agricultura, Indústria i Cultura). Compromisos en matèria de política fiscal, família i defensa de la identitat regional.
El 19 d'abril del 2022, Fernández Mañueco va ser investit president amb els vots de PP i Vox, i va aconseguir 44 suports sobre 81 procuradors.
Ruptura del govern Al juliol de 2024, Vox va decidir trencar el pacte de govern amb el Partit Popular a Castella i Lleó. La causa immediata adduïda per Vox va ser l'aprovació, per part de la Junta, de l'acolliment de vint-i-un menors estrangers no acompanyats procedents de Canàries, dins d'un repartiment voluntari entre comunitats autònomes. Aquesta decisió havia format part d'una Conferència Sectorial d'Immigració.
Vox va argumentar que acceptar aquest repartiment suposava un incompliment del que s'havia pactat, mentre que el PP defensava que la postura de Castella i Lleó davant menors no acompanyats era la mateixa des del 2021, any en què ja hi havia un acord similar, que suposadament s'havia complert sense objeccions per part de Vox en anys previs.
A més, fonts periodístiques van assenyalar que la direcció nacional de Vox va impulsar la decisió com a part d'una estratègia més àmplia: en aquell moment Vox va decidir retirar-se de diversos governs autonòmics on governava amb el PP, tot al·legant que acceptava l'arribada de menors migrants des de les Canàries i Ceuta, cosa que Vox considerava contradictori amb el seu discurs sobre immigració.
Sistema electoral L'elecció dels membres de les Corts de Castella i Lleó es realitza mitjançant sufragi universal, que comprèn tots els espanyols majors de divuit anys, residents a Castella i Lleó el 31 d'octubre de 2025, i en ple gaudi dels seus drets polítics. A més, els espanyols a l'estranger l'últim domicili dels quals a Espanya es trobés dins del territori de Castella i Lleó tenien la possibilitat de participar mitjançant el vot pregat. Els membres de les Corts de Castella i Lleó són elegits per escrutini proporcional plurinominal seguint la Regla D'Hondt, sobre llistes tancades mitjançant per circumscripció electoral provincial, i una barrera electoral del 3 % dels vots vàlids a la província —que inclou els vots en blanc. Els partits que no arriben al llindar no es tenen en compte per al repartiment d'escons.
La llei electoral permet que els partits i les federacions registrades al Ministeri de l'Interior, les coalicions i les agrupacions d'electors presentin llistes de candidats. Els partits i les federacions que formessin part d'una coalició abans de les eleccions ho havien de comunicar a la Junta Electoral corresponent abans de la data dictada, mentre que les agrupacions d'electors havien d'aconseguir la signatura d'almenys l'1 per cent de l'electorat de la corresponent circumscripció.
Tots els membres de les Corts de Castella i Lleó són elegits mitjançant circumscripció provincial seguint un sistema proporcional amb el mètode D'Hondt, sobre llistes tancades i un llindar del 3 % dels vots vàlids a la província —que inclou els vots en blanc. Els partits que no arriben al llindar no es tenen en compte per al repartiment d'escons.
D'acord amb la Llei electoral de Castella i Lleó, i de conformitat amb el que disposa l'article 10.2 de l'Estatut d'Autonomia, cada una de les nou províncies constitueix una circumscripció electoral i se li assigna a cadascuna un nombre inicial de tres procuradors i un més per cada 45.000 habitants o fracció superior a 22.500. El repartiment dels 82 procuradors per circumscripció, un més que en les anteriors eleccions, corresponent a cada província va ser el següent: 200x200px Repartiment de procuradors a Castella i LleóCastella i Lleó 2.398.500 hab.
2.097.768 electors
82 esconsÀvilaBurgosLleóPalènciaSalamancaSegòviaSòriaValladolidZamora159 887361 556446 771158 687328 779158 47090 234528 841165 2757 procuradors11 proc.13 proc.7 proc.10 proc.7 proc.5 proc.15 proc.7 proc.Hab. / Esc.22 84132 86934 36722 67032 87822 63918 04735 25623 611136 195299 425424 287137 353303 191120 82576 573437 764162 155Elec. / Esc.19 45627 22132 63819 62230 31917 26115 31529 18423 165
Resultats +← 300pxEleccions a les Corts de Castella i Lleó de 2026Candidatura Vots % Diputats Govern sense marc|35x35px Partit Popular de Castella i Lleó (PP)35,47% 2 35x35px|link=Partit Socialista Obrer Espanyol Partit Socialista de Castella i Lleó (PSOE)30,74% 2 sense marc|35x35px Vox18,92% 1 sense marc|35x35px Unió del Poble Lleonès (UPL)4,35% sense marc|35x35px Per Àvila (XAV)0,91% sense marc|35x35px Sòria Ja! (SY)0,91% 2 sense marc|35x35px En Comú (IU - MS - VQ) 2,23% sense marc|35x35px S'ha Acabat la Festa (SALF) 1,40% sense marc|35x35px Podem - Aliança Verda 0,74% 1 sense marc|35x35px Partit Animalista Amb el Medi Ambient (PACMA)5,267 0.42% sense marc|35x35px Escons en Blanc (EB)4,861 0.39% sense marc|35x35px Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs) 0,34% 1 Altres23.7811.89%Vots a candidatures 97,9282 1Vots en blanc0,99%Participació: Vots nuls1,09% Votants Cens
Conseqüències El 9 de juny de 2026, Alfonso Fernández Mañueco fou investit president de Castella i Lleó en un govern de coalició de Partit Popular de Castella i Lleó i Vox, en el seu tercer mandat amb la majoria més folgada.
Notes
Referències
Categoria:Corts de Castella i Lleó Castella i Lleó