és una directora de cinema, guionista i actriu francesa.
Primers anys Els seus pares, Laurence i Ole Hansen-Løve, professors de filosofia, es van separar quan Hansen-Løve tenia uns 20 anys. Va heretar el seu cognom danès de l'avi patern, que havia immigrat a França des de Dinamarca.
A la universitat, Hansen-Løve va estudiar alemany i va fer una especialització en filosofia.
D'adolescent, a Hansen-Løve li agradava actuar i va aparèixer a Fin août, début septembre i Els destins sentimentals, totes dues dirigides per Olivier Assayas. El 2001 va començar a estudiar al Conservatoire national supérieur d'art dramatique de París, però ho va deixar el 2003 i va començar a escriure crítica cinematogràfica per a la revista de cinema francesa Cahiers du cinéma fins al 2005, una feina que va alimentar el seu desig de fer pel·lícules. «El que volia [com a crítica de Cahiers] era construir a poc a poc un entrenament de pensament cinematogràfic», ha dit. Hansen-Løve diu que no se sent nostàlgica de la seva època a Cahiers du cinéma, per molt útil que fos, i que hi va experimentar la misogínia. Mentrestant, va dirigir alguns curtmetratges, inclòs Contre-coup (2005), protagonitzat per Louis Garrel i Lolita Chammah.
El 2016, Hansen-Løve va dir: «Quan tenia vint anys, estava completament perduda a la vida. Adonar-me que volia fer pel·lícules em va donar força. Perquè fer cinema és un qüestionament perpetu de l'existència: què és la bellesa? Per què visc? I crec que ho necessito, potser perquè sóc filla de dos professors de filosofia».
Carrera professional La primera pel·lícula de Hansen-Løve, Tot està perdonat, va ser nominada al Premi César a la Millor Primera Pel·lícula el 2008 per l'Acadèmia Francesa de Cinema.Palmer, Tim (2011). Brutal Intimacy: Analyzing Contemporary French Cinema, Wesleyan University Press, Middleton CT. .
La seva segona pel·lícula, Le père de mes enfants, es va estrenar al Festival de Cinema de Cannes del 2009 a la secció Un Certain Regard, i va guanyar el Premi Especial del Jurat. La pel·lícula s'inspirava en el suïcidi d'Humbert Balsan, un actor i productor de cinema francès que va ser un dels primers mentors de Hansen-Løve.
El seu tercer llargmetratge va ser la semiautobiogràfica Un amour de jeunesse (2011). Hansen-Løve va escollir Lola Créton després de veure-la a Barba Blava. La pel·lícula es va estrenar al Festival Internacional de Cinema de Locarno del 2011, on va rebre una menció especial del jurat. alt=A woman with shoulder-length brown hair holding a microphone and standing onstage|miniatura|370x370px|Hansen-Løve el 2012 A l'agost de 2012, el Festival Internacional de Cinema de Toronto (TIFF) va presentar una retrospectiva de l'obra de Hansen-Løve, titulada «Pares i filles: les pel·lícules de Mia Hansen-Løve».
El novembre de 2013, Hansen-Løve va començar a rodar Eden, un drama autobiogràfic sobre un jove que descobreix la florent escena musical house francesa de principis dels anys 90. La pel·lícula va ser inspirada i coescrita amb el seu germà Sven, que havia format part de l'escena de clubs dels anys 90 com a DJ. Hansen-Løve va passar per diversos productors mentre intentava fer la pel·lícula, ja que obtenir els drets de la música que volia utilitzar requeria molt de temps i era costós. La pel·lícula es va estrenar al Festival Internacional de Cinema de Toronto de 2014.
Durant la promoció d'Eden, Hansen-Løve va anunciar que la seva propera pel·lícula, L'Avenir, estaria protagonitzada per Isabelle Huppert com una professora de filosofia la vida aparentment perfecta de la qual comença a desintegrar-se quan el seu marit la deixa i els seus fills se'n van de casa. Hansen-Løve va citar Le Rayon vert, d'Eric Rohmer, com «l'única pel·lícula en què no va poder evitar de pensar quan escrivia L'Avenir» per les similituds entre els temes de la pel·lícula i els personatges femenins centrals. La pel·lícula es va completar el 2016 i es va estrenar en competició al 66è Festival Internacional de Cinema de Berlín, on Hansen-Løve va guanyar l'Ós de Plata a la millor direcció.
El setembre de 2018, Hansen-Løve va estrenar Maya al Festival Internacional de Cinema de Toronto de 2018 com a part de la secció de Presentacions Especials.
El maig de 2017 es va anunciar que Hansen-Løve debutaria en anglès amb L'illa de Bergman. Ambientada a l'illa sueca de Fårö, la pel·lícula il·lustra una parella de cineastes que es retiren a l'illa que va inspirar el director Ingmar Bergman, i hi resideixen durant l'estiu per escriure cadascun guions per a les seves respectives pròximes pel·lícules. La pel·lícula havia de ser protagonitzada per Greta Gerwig, Mia Wasikowska, Anders Danielsen Lie i John Turturro, però a l'agost de 2018 es va anunciar que Vicky Krieps substituiria Gerwig i Turturro ja no protagonitzaria la pel·lícula. La producció va començar l'agost de 2018 i Tim Roth va ser escollit posteriorment per al paper principal. L'illa de Bergman es va estrenar a Cannes el 2021, després de l'ajornament de l'estrena per la cancel·lació de l'edició del festival del 2020.
Al 2022 va estrenar Un matí bonic (Un beau matin), protagonitzada per Léa Seydoux, Pascal Greggory, Melvil Poupaud i Nicole Garcia. La pel·lícula narra la vida de Sandra, una mare vídua que es troba en una situació vital complexa, havent de tenir cura d'una pare malalt, amb una greu malaltia neurodegenerativa, i alhora redescobrint el desig i l’esperança en una nova però incerta relació amorosa.
Hansen-Løve també és guionista, i ha escrit els guions de totes les seves pel·lícules. «Escric totes les pel·lícules jo mateixa», ha dit. «Realment intento tancar la porta i anar dins meu per buscar la meva pròpia veritat. Seria una limitació cenyir-me a aquells cineastes que admiro. El que admiro d'ells és precisament el seu sentit d'independència, com creen el seu propi llenguatge i com se submergeixen en si mateixos per fer les seves pròpies pel·lícules.»
Estil i temes Les pel·lícules de Hansen-Løve giren principalment al voltant de les relacions familiars i romàntiques i els seus efectes sobre els personatges. Eden, Le père de mes enfants i L'Avenir es basen totes en persones o esdeveniments importants de la vida de Hansen-Løve, tot i que ha dit que, si bé totes les seves pel·lícules són personals, no són autobiogràfiques. L'escriptor de Time Out, Dave Calhoun, descriu les pel·lícules de Hansen-Løve com a «íntimes, realistes, lliures de melodrama. Tenen una lleugeresa de tacte i, tanmateix, semblen sàvies». El germà de Hansen-Løve, Sven, ha dit que «s'enorgulleix de la seva veracitat, realisme i autenticitat». Fugint d'esdeveniments impactants o dramàtics, Hansen-Løve basa les seves narratives en canvis emocionals subtils; els moments culminants es produeixen de manera natural, sense cap indicació prèvia.
Els temes comuns a les pel·lícules de Hansen-Løve són la crisi personal, el desig i l'existència. Les seves pel·lícules també tendeixen a abordar els efectes generacionals de la història política i social de França. Les pel·lícules de Hansen-Løve s'han comparat amb les de l'autor francès Eric Rohmer, l'obra del qual l'ha influït.
Hansen-Løve ha dit que Tot està perdonat, Le père de mes enfants i Un amour de jeunesse són una trilogia lliure sobre les transformacions que implica la transició a l'edat adulta. «No és casualitat que les filles tinguin totes 15, 16 o 17 anys durant la major part de cada pel·lícula», va dir. «No es tracta només de la relació entre pares i filles, sinó d'aquella edat en particular en què et separes de la teva família i et converteixes en adult».
Filmografia Llargmetratges Any Títol (i títol original) premis i nominacions 2007 Tot està perdonat (Tout est pardonée) Premi Louis Delluc a la millor primera pel·lículaNominadaCàmera d'Or (Festival de Cannes 2007)NominadaPremi César a la millor primera pel·lícula 2009 El pare dels meus fills (Le père de mes enfants) Un certain regard - Premi Especial del Jurat (Festival de Cannes 2009)Premi Lumière al millor guióNominadaUn certain regard 2011 Un amour de jeunesse Festival Internacional de Cinema de Locarno - Menció EspecialNominadaLleopard daurat (Festival de Cinema de Locarno) 2014 Edèn NominatConxa d'Or (Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià) 2016 L'avenir Ós de Plata a la millor direcció (66è Festival Internacional de Cinema de Berlín)NominadaÓs d'OrNominadaPremi Louis Delluc L'any 2025 va rebre per aquest film l'Espiga d'Or al Festival de la SEMINCI, la Setmana de Cinema de Valladolid. 2018 Maia 2021 L'Illa de Bergman (Bergman Island) Nominada Palma d'Or (Festival de Cannes 2021) 2022 Un matí bonic (Un beau matin)Séleccionada per a la «Quinzena dels realitzadors» (Festival de Cannes 2022) 2026 Si l'amor hagués de morir En producció
Curtmetratges Any Títol 2003 Reflexió després de la nit (Après mûre réflexion) 2004 Un pur esperit (Un pur esprit) 2005 Oferta Especial (Offre Spéciale) 2005 Contracop (Contre-coup) 2005 Deixa passar l'estiu (Laisse passer l'été) 2005 Platonov, la nit és bella (Platonov, la nuit est belle)
Com a actriu Any Títol Rol 1998 Finals d'agost, principis de setembre Véra 2000 Destins sentimentals Aline
Reconeixements miniatura|318x318px|Mia Hansen-Løve recull el Premi Lluna de València a la 37a edició del Festival Internacional Cinema Jove Ha guanyat diversos premis per la seva obra. El seu primer llargmetratge, Tot està perdonat, va guanyar el Premi Louis Delluc a la Millor Primera Pel·lícula el 2007 juntament amb Naissance des pieuvres, de Céline Sciamma. La pel·lícula de Hansen-Løve Le père de mes enfants va guanyar el Premi Especial del Jurat a la secció Un certain regard del Festival de Cinema de Cannes del 2009. El 2016 va guanyar l'Ós de Plata a la millor directora per la seva pel·lícula L'avenir al 66è Festival Internacional de Cinema de Berlín, a més de ser membre de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques.
Al 2019 va rebre el 1r premi de l'Acadèmia Franco-Alemana del Cinema. Al juny de 2022 va recollir el Premi Lluna de València a la 37a edició del Cinema Jove. I al 2025 va rebre l'Espiga d'Or al Festival de la SEMINCI, la Setmana de Cinema de Valladolid. Al 2026 va rebre el premi d'honor del D'A Film Festival Barcelona.
El 2014, Hansen-Løve va ser guardonada amb l'estatus de Cavaller de l'Orde des Arts et des Lettres.
Vida personal Hansen-Løve va mantenir entre 2002 i 2017 una relació amb el director Olivier Assayas, que la va dirigir a les pel·lícules Fin août, début septembre (1998) i Els destins sentimentals (2000). Tot i que es donava per fet que estaven casats, Hansen-Løve va revelar després de la seva separació que mai no ho havien estat. Tenen una filla, Vicky, nascuda el 2009. Hansen-Løve va tenir un segon fill, amb el cineasta Laurent Perreau, el 2020.
El seu germà, Sven Hansen-Løve, fou un DJ d'èxit als anys 90, amb qui escrigué el guió d'Eden.
El seu cosí Igor Hansen-Løve, periodista de L'Express, va tenir un petit paper a la seva pel·lícula del 2009 El pare dels meus fills.
Referències
Bibliografia
Categoria:Directors de cinema parisencs Categoria:Guionistes parisencs Categoria:Crítics de cinema francesos Categoria:Actors francesos del segle XXI Categoria:Francesos d'ascendència danesa Categoria:Cavallers de les Arts i les Lletres Categoria:Articles amb traduccions sense revisar Categoria:Oficials de l'Orde de les Arts i les Lletres Categoria:Escriptors francesos del segle XXI Categoria:Actors parisencs Categoria:Actors francesos nascuts al segle XX Categoria:Escriptors francesos nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1981