L'atole (del nàhuatl atolli 'aigualit'), o també conegut com a atol en algunes regions, és una beguda d'origen precolombí consumida principalment a Mesoamèrica. En la seva forma original és una cocció dolça de blat de moro en aigua, en proporcions tals que al final de la cocció tingui una viscositat moderada i que se serveix el més calenta possible. L'atole serveix de base per a una altra beguda, el chilate.
És força comú que la beguda sigui condimentada amb espècies aromàtiques (cacau, vainilla, canyella, anís, aiguanaf, fulles de taronger) i altres saboritzants (xocolata, suc o polpa de fruites). Tradicionalment s'endolceix amb piloncillo, sucre o mel i també se sol preparar amb llet en comptes d'aigua.
Originalment, s'elaborava únicament amb massa de blat de moro, però actualment es prepara amb farina de blat de moro o amb preparats a base de sèmola de blat de moro, blat o arròs.
Història Els asteques preparaven l'atole simplement bullint massa de blat de moro fins a espessir-la, condimentada amb cacau, chiles i mel d'abella, ja que a l'època no coneixien cap altre endolcidor. Hernán Cortés a les seves Cartas de relación el considera una beguda energètica. Aquest estil d'atole no va ser del gust dels conqueridors, per la qual cosa va ser modificat afegint-li llet o aigua. Un dels més tradicionals és l'anomenat champurrado, el qual es bat vigorosament per a donar-li una consistència escumosa.
L'atole és habitual i relativament fàcil de trobar a la venda en comerços als carrers de diverses ciutats de Mèxic i El Salvador, especialment als matins, on sol ser l'acompanyant ideal dels tamales. Hi ha alguns països on se sol preparar amb flocs de civada, com a Costa Rica i Veneçuela. En aquest cas se'l coneix com atol de avena o simplement avena. Se sol assaonar amb essència de vainilla i canyella.
Referències
Categoria:Cultura de Guatemala Categoria:Begudes amb xocolata Categoria:Begudes de Mèxic