Gai Ceioni Rufí Volusià (246-330) va ser un senador romà que va tenir una llarga carrera política i que va ser nomenat cònsol dues vegades, la primera en 311 i novament en 314. Volusià va ser un membre dels quindecimviri sacris faciundis així com, possiblement un septemvir epulonum.Martindale 1971, p. 978. La seva família posseïa terres a Volterra i al Nord d'Àfrica. Volusià es va casar amb Númia Albina, i va tenir almenys un fill, Ceioni Rufí Albí, que va ser un dels cònsols de 335.Cameron 2010, p. 138.

Biografia esquerra|miniatura|Antoninià de Probe (r. 276–282) esquerra|miniatura|Fol·lis de Maxenci (r. 306–312) S'especula que Rufí Volusià podria ser fill de Ceioni Var, prefecte de la ciutat de Roma el 284.Christian Settipani, Continuité gentilice et continuité familiale dans les familles sénatoriales romaines à l’époque impériale: mythe et réalité, Prosopographica et Genealogica, vol. 2 (Linacre College, Oxford, 2000) Al començament de la seva carrera, Volusià, que tenia el rang de vir clarissimus, va ser dues vegades corrector Italiae, governador d'Itàlia, durant un total de vuit anys, des del 279/283 fins al 287/291; durant el segon mandat va erigir un monument a Pozzuoli dedicatCIL X, 1655. a l'emperador Carí, probablement després de la renovació del càrrec.

El seu inici de carrera és desconegut, però s'especula que mantenia el consulat en prop de 280 sota l'emperador Probe.Martindale 1971, p. 977. En 282, va ser nomenat per l'emperador Carí a la posició proconsular de Corrector italiae sent la seva àrea d'administració centrada a Itàlia Central i Meridional. Va romandre al càrrec fins a 290.

El 305-306, va ser nomenat com procònsol d'Àfrica. Quan l'usurpador Maxenci va ser reconegut com emperador a Àfrica, es va unir a la seva cort. Hi ha moltes raons per les quals un aristòcrata com Volusià va decidir posar-se del costat de Maxenci: Maxenci era fill d'un emperador i, per tant, probablement més a prop de l'aristocràcia que Galeri, l'August oriental; a més, tenia la intenció de residir a Roma, no en una capital llunyana; finalment, Galeri planejava estendre a Roma els elevats impostos reservats per a la resta de l'Imperi, una mesura que òbviament hauria afectat durament els aristòcrates.

Maxenci, al seu torn, l'any 309 càrrec que va mantenir fins el 310, va fer un gest significatiu en triar l'aristocràtic Rufi Volusià com a prefecte del pretori (tal com es recorda a les fonts - Aureli Víctor, Cèsars, 40.17-19, 40.28, i Zòsim, Història Nova, II.14 - quan parlava de la seva prefectura del pretori). D'una banda, aquesta elecció trencava amb la tradició, que es remuntava a l'emperador August, d'escollir el prefecte del pretori entre els rangs de l'ordre eqüestre; de l'altra, col·locava una persona experimentada en administració civil, no militar, al capdavant de les cohorts pretorianes, mentre que des de l'època de Gal·liè (r. 218-268) aquest càrrec havia estat ocupat per generals experimentats.

Va ser enviat per Maxenci amb Zenas per a recuperar les províncies d'Àfrica que s'havien revoltat i aclamat Domici Alexandre com emperador, causant severa escassesa d'aliments a Roma. Va travessar a Àfrica amb una força petita, però bé entrenada i va començar a derrotar els rebels mal armats. Les seves tropes llavors van causar destrucció a Cartago i altres ciutats africanes. Volusià va arrestar Alexandre a Cirta, que va ser saquejada. El capturat Alexandre va ser escanyat, i els seus partidaris van ser remoguts de les seves posicions d'autoritat i morts. Havent recuperat la regió, Volusià va retornar a Roma.Barnes 1981, p. 33.

Com recompensa pel seu servei al Nord d'Àfrica, fou nomenat el 28 d'octubre del 311, va ser prefecte de la ciutat de Roma. Del setembre del 311 fins a la fi de l'any, va ser el cònsol de Maxenci al costat de Aradi Rufí, Galeri i Maximí Daia. Això pot haver estat una temptativa de calmar l'aristocràcia de Roma que començava a estar molesta amb Maxenci.Bagnall 1987, p. 156. Amb la derrota i mort de Maxenci a mans de Constantí el 312, Volusià va jurar lleialtat al nou emperador. Ell va ser reconegut com un Comiti domini nostri Constantini invicti et perpetui semper Augusti (Company del nostre senyor Constantino invicte i perfet sempre August), fent d'ell un dels diversos senadors que van servir tant amb Maxenci com amb Constantí, i la seva carrera posterior sota aquest mostra que l'emperador era conscient de la necessitat de comptar amb la lleialtat de l'elit senatorial a Roma.Van Dam 2011, p. 129. miniatura|Sòlid de Constantí (r. 306–337) Com els seus períodes de govern durant el regnat de Maxenci no van ser reconeguts,Bagnall 1987, p. 162. Volusià va ser novament nomenat prefecte del pretori de Roma, que va ocupar del 8 de desembre del 313 a 20 d'agost del 315. Durant aquest període, va ser també denominat iudex sacrarum cognitionum, o sigui, va presidir casos judicials en nom de l'emperador.Martindale 1971, p. 977-978. Això va ser seguit pel seu nomenament com cònsol al costat de Petroni Anià el 314. Exercint aquest càrrec va erigir una estàtua de Constantí al Fòrum de Trajà dedicada al "restaurador de la raça humana, ampliador de l'Imperi Romà i dominació, i fundador de la seguretat eterna". La inscripció dedicatòriaCIL VI, 1140. el descriu com a cònsol ordinari i praefectus urbi vice sacra iudicandis, sense indicar que aquest era el segon càrrec per a ambdues magistratures, per la qual cosa no esmenta els càrrecs rebuts per Maxenci; els mecenes anònims d'un monument dedicat a Volusià al mateix fòrum fan el mateix.CIL VI, 1707.

Ell també pot haver tingut un paper en la construcció de l'Arc de Constantí, que va ser dedicat a l'emperador després de Constantí arran de la seva visita a Roma el juliol de 315.Chenault 2008, p. 27-28; 113. Però, a finals del 315, Volusià va ser acomiadat del càrrec i més tard exiliat per decret del senat com resultat de les intrigues dels seus enemics que el van fer caure en desgràcia.Chenault 2008, p. 43.Van Dam 2011, p. 162.

Referències

Bibliografia Bagnall, Roger S. (1987). Consuls of the Later Roman Empire. Oxford: Oxford University Press Barnes, Timothy (1981). Constantine and Eusebius. Cambridge, Massachusetts: Harvard University Press Cameron, Alan (2010). The Last Pagans of Rome. Oxford: Oxford University Press. Chenault, Robert R. (2008). Rome Without Emperors: The Revival of a Senatorial City in the Fourth Century CE. Ann Arbor, Michigan: Universidade de Michigan Martindale, J. R.; A. H. M. Jones (1971). The Prosopography of the Later Roman Empire, Vol. I AD 260-395. Cambridge i Nova York: Cambridge University Press Van Dam, Raymond (2011). Remembering Constantine at the Milvian Bridge. Cambridge: Cambridge University Press

Categoria:Romans del segle III Categoria:Cònsols romans del segle IV Categoria:Prefectes del pretori d'Itàlia Categoria:Prefectes de la ciutat