"Grace" és el 13è episodi de la setena temporada de la sèrie de televisió de ciència-ficció Stargate SG-1, el 145è en total. Es va emetre per primera vegada el 6 de gener de 2004 a Sky One al Regne Unit. L'episodi va ser escrit per Damian Kindler i fou dirigit per Peter Woeste.

A l'episodi, el Prometheus viatja de tornada a la Terra quan és atacat per una nau desconeguda. Durant l'atac, la major Samantha Carter (Amanda Tapping) queda inconscient i es desperta per descobrir que la tripulació de la nau ha desaparegut i que el Prometheus està atrapat en un núvol de gas.

L'actriu Amanda Tapping va guanyar un Premi Leo per la seva actuació a l'episodi. Sina Oroomchi, David Hibbert, Devan Kraushar i David Cur del departament de so de la sèrie van ser nominats a un Premi Leo pel seu treball a l'episodi.

Argument El Prometheus viatja de tornada a la Terra utilitzant un hipermotor pres d'un Goa'uld Al'kesh. Per evitar que l'hipermotor modernitzat se sobrecarregui, la nau ha estat sortint de l'hiperespai cada poques hores per permetre que el motor es refredi. Després de sortir-se una vegada més, el Prometheus és atacat per una nau desconeguda. Incapaç d'utilitzar l'hipermotor, la major Samantha Carter (Amanda Tapping) suggereix que es retirin a un núvol de gas amb l'esperança que sigui més difícil que la nau alienígena els rastregi. Mentre la nau alienígena continua el seu atac, Carter queda inconscient.

Quan Carter es desperta, es troba sola a bord del "Prometheus", amb tota la tripulació desapareguda. Amb una lesió al cap, Carter lluita per mantenir-se conscient i aviat comença a tenir visions d'una nena petita (Sasha Pieterse) corrent per la nau fent bombolles. Incapaç de tornar a engegar els motors, la nau queda atrapada al núvol. Teal'c (Christopher Judge) apareix, advertint-li que no s'ha d'adormir, però ella no pot resistir-se. Després de veure la nena una vegada més, comença a veure Daniel Jackson (Michael Shanks) i, en parlar amb ell, creu que està al·lucinant i que ell és una invenció del seu subconscient. A mesura que el casc de la nau comença a corroir-se i la seva commoció cerebral empitjora, Carter continua imaginant-se en Daniel, que vol que estudiï el núvol de gas i creu que el núvol de gas és un ésser sensible, mentre que Teal'c l'adverteix que, de fet, pot haver estat capturada pels extraterrestres. S'imagina el seu pare, Jacob Carter (Carmen Argenziano), que qüestiona les seves decisions de vida i si és feliç o no. Mentre Carter renuncia a trobar una solució per abandonar el núvol, evoca la imatge de Jack O'Neill (Richard Dean Anderson) i l'enfronta sobre els seus sentiments.

La nena petita continua bufant bombolles, donant a Carter la idea d'activar parcialment l'hiperimpulsor i treure Prometeu de l'espai-temps del núvol. Contacta amb la nau alienígena, oferint la seva solució per escapar del núvol de gas a canvi del retorn de la tripulació i un viatge segur. La tripulació torna i Carter crea una bombolla al voltant de les dues naus i totes dues surten del núvol.

Producció Desenvolupament i guió miniatura|L'episodi va ser escrit per Damian Kindler. L'episodi va ser escrit per Damian Kindler. Originalment es titulava "Crossfire", abans es titulava "Passatgers" i finalment "Grace". A l'inici de la preproducció de la setena temporada, l'actriu Amanda Tapping i el productor creador Robert C. Cooper van tenir una conversa sobre la direcció a prendre Samantha Carter a la propera temporada. Tapping va demanar a Cooper un episodi on Carter "lluités amb els seus dimonis" i qüestionés les seves "opcions de vida i qüestionés el que li falta, ja saps, com a dona i com a membre contribuent de la societat". Cooper va dir a Tapping que ja havien començat a desenvolupar alguna cosa en aquest sentit, comentant que tendia a confiar en la veu de Carter per a la tecnoxerrameca i la exposició admetent que "de vegades perdem la noció del fet que fet que també és una dona, que té una vida, i volíem explorar això també".

L'episodi va continuar el que Kindler va descriure com una "mena de mini agenda entrant a la setena temporada" on "realment volia escriure algunes bones històries de Carter". Kindler tenia dues idees inicials que van formar la base de l'episodi. La primera idea li va venir a Kindler en un somni, en què imaginava "Carter atrapada en un planeta en una òrbita en decadència" i "havent de fer front a aquest desafiament tan personal i emocional si espera sobreviure".Kindler també tenia la idea "que l'equip es trobés amb una amenaça alienígena sense rostre" i el productor creador Robert C. Cooper creia que ambdues idees podrien combinar-se per a un episodi. Kindler va descriure la història com un "misteri a porta tancada" on "Mai s'esbrina realment què va passar en el sentit èpic", amb la intenció que l'episodi es mantingués centrat en Carter.

Durant la història, una Carter abandonada i sols patiria una commoció cerebral. En la lluita de Carter per sobreviure, Kindler volia que el personatge "abordés alguns problemes molt importants de la seva vida per tal de trobar una raó per seguir endavant", un dels temes clau era "els seus sentiments per O'Neill i la desesperança" que sentia respecte a la seva situació. Kindler va descriure que volia abordar però no concloure "què li ha estat fent això durant set anys", alhora que expressava el seu desig de "remenar l'olla" dels fans que emparellen Carter i O'Neill romànticament. Això prepararia el proper episodi de Cooper i Kindler "Quimera" en què Carter entraria en una relació amb un nou personatge. Segons l'escriptor i coproductor executiu Joseph Mallozzi, en el primer esbós de la història, Carter hauria pujat a la nau alienígena i s'hauria trobat "cara a cara amb la seva tripulació", però finalment es va decidir que la història "funcionaria millor com una narrativa independent".

Repartiment i rodatge

Sasha Pieterse va ser l'estrella convidada com a personatge principal, Grace. Tapping creia que qui o què era el personatge es va deixar expressament obert a la interpretació, però personalment va interpretar Grace com a "filla de Sam si hagués triat la família per sobre de la carrera professional", així com "el futur potencial de Carter". Tapping també creia que la nena es podia veure com a emblemàtica de "la nena interior de Carter, la nena amb qui no juga" i "una representació del que Carter és capaç de fer". Carmen Argenziano reprèn el seu paper com a Jacob Carter/Selmak. John Novak i Ingrid Kavelaars reprenen els seus papers de la major Erin Gant i el coronel William Ronson de l'episodi "Record". Craig Veroni apareix com a oficial d'armes. Veroni va ser posteriorment escollit l'any següent com a Peter Grodin, que va ser un personatge recurrent durant la primera temporada de Stargate Atlantis.

L'episodi va ser dirigit per Peter Woeste, amb fotografia de Jim Menard. Tapping va gravar el seu diàleg de veu en off abans que comencés a filmar l'episodi. L'episodi va ser rodat principalment per la segona unitat de la sèrie, mentre que la unitat principal de la sèrie va treballar en els episodis Sentència de mort" i "Quimera". Segons Tapping, tot i que el calendari oficial era de dos dies de fotografia de la unitat principal i sis dies de la segona unitat, el rodatge va trigar més d'un mes a completar-se. Tapping esperava utilitzar la pausa de rodatge d'estiu per "mapejar" el seu arc i els seus ritmes dins de l'episodi, especialment pel que fa als efectes de la seva lesió al cap, però el rodatge va acabar començant l'últim dia de producció abans de la pausa.

En tenir commocions cerebrals i al·lucinacions, Tapping va ser conscient de "no exagerar" amb la seva actuació, i va intentar interpretar les seves escenes "molt suaument". Segons Tapping Richard Dean Anderson, Christopher Judge i Michael Shanks van interpretar versions "una mica diferents" dels seus personatges; Jack O'Neill, Teal'c i Daniel Jackson a les al·lucinacions de Carter. En filmar les escenes on Carter té una commoció cerebral i està sola a bord del Prometheus, Woeste volia mantenir el públic "una mica desequilibrat" i va rodar les escenes amb objectius més amplis per "mostrar la major part del plató" i mostrar Carter "una mica diminuta en aquest plató, només per donar-li la sensació que està sola i que no hi ha ningú més al seu voltant". També es van utilitzar angle holandès i rotació de la càmera, amb Menard esperant que el públic no estigués segur de si "era un somni o no". L'ús d'angles holandesos als passadissos del plató de Prometeu significava que el sostre de l'estudi seria visible, per tant, els sostres del plató s'havien d'omplir.

Recepció Emissió i audiència miniatura|Amanda Tapping va guanyar un Premi Leo per "Sèrie dramàtica: Millor actuació principal femenina" per la seva actuació com a Samantha Carter a l'episodi. "Grace" es va emetre per primera vegada el 6 de gener de 2004 a Sky One al Regne Unit. Es va emetre per primera vegada als Estats Units el 16 de gener de 2004 a Sci Fi, obtenint una qualificació Nielsen d'1,8. Això va ser inferior al rècord de qualificació de 2,2 de la cadena per a l'episodi de la setmana anterior "Evolució", però es va mantenir per sobre de la mitjana de la temporada d'1,7. Al Canadà l'episodi es va emetre per primera vegada el 2 de desembre de 2004. a SPACE. L'episodi es va redifondre per primera vegada als Estats Units durant la setmana del 17 de gener de 2005 i va aconseguir una qualificació de 2,5 a les llars, cosa que equival a aproximadament 2,7 milions d'espectadors, cosa que el va convertir en l'episodi més vist de la setena temporada fins ara.

Recepció i premis En la seva crítica per a SFX, Jayne Dearsley va atorgar a l'episodi cinc estrelles de cinc, lloant la "actuació perfecta" de Tapping. Dearsley creia que l'episodi va proporcionar "alguns calfreds genuïns i esgarrifosos, una bona dosi d'emoció i alguns efectes encantadors" i va qualificar l'ús d'al·lucinacions de "refrescant", escrivint "Les visions de Carter es podrien haver explicat com una mena d'anomalia plena de xerrameca tecnològica, però, afortunadament, no són gens sobrenaturals; només efectes secundaris del cop al seu cos". En una crítica per a TV Zone, Jan Vincent-Rudzki el va qualificar de "No és un gran episodi, però està ben executat" i va comparar la premissa amb Star Trek, atorgant a l'episodi un 7 sobre 10. En una crítica per al fansite Gateworld, Ali Snow va atorgar a l'episodi tres estrelles i mitja, elogiant Tapping per portar l'episodi al cap i qualificant la seva actuació de "brillant". Snow també va elogiar com Kindler semblava flirtejar amb tòpics de Star Trek com ara "anomalia espacial sensible" i "truc mental alienígena" "i després torna a una història original i satisfactòria". James Hoare per The Companion creia que "quan pensem en Sam en el seu millor moment, són episodis com 'Grace' els que immediatament s'ofereixen com a prova" En la seva crítica per a Sci-Fi Online, Darren Rea va considerar que l'episodi era "una mica un clixé de ciència-ficció", atorgant-li un 6 sobre 10.

Amanda Tapping va guanyar un Premi Leo en la categoria "Sèrie dramàtica: Millor actuació principal femenina" per la seva actuació com a Samantha Carter a l'episodi. Sina Oroomchi, David Hibbert, Devan Kraushar i David Cur van ser nominats a un Premi Leo en la categoria de "Millor so general en una sèrie dramàtica", però van perdre contra l'episodi "The Rapper" de The Collector.

Mitjans domèstics