El coll de Larrieu (en francès col de Larrieu) és un pas de muntanya del Pirineu occità situat a la regió històrica del Comenge i actualment al departament francès de l'Alta Garona, regió d'Occitània. Té una alçada de 708 m i es troba al límit de les comunes de Shenh Dessús i Estadens, així com molt a prop del d'Aspèth, situat uns 450 m al sud-oest.

Hi passa la carretera departamental D 34, la qual uneix Barat, un llogaret de la comuna de Shenh Dessús, a la vall de l'Arbast, a l'est, amb la carretera departamental D 26, entre les localitats d'Encausse i Paishons, a la vall del Jòb, a l'oest.

Es troba a l'extrem sud-oest del bosc del Thouas (en francès Bois du Thouas) i a l'extrem nord del massís de l'Arbast, entre el Tuquet d'Artigouli (769 m), al nord, i els Rochers de Péne Nère (1.317 m), al sud, en els contraforts més septentrionals dels Pirineus.

Les aigües del seu vessant est formen el rierol de Shenh d'Amont, el qual neix pocs metres sota del coll, i després d'unir-se amb d'altres rierols vessa per la dreta a l'Arbast, un afluent per l'esquerra del Salat, a la conca de la Garona. Pel vessant oest, les aigües flueixen en direcció nord-oest a través del rierol de Rucaud, tot seguit en direcció est i sud-est pel Mirepech i el Rucan fins al mateix Arbast, el qual troben també per l'esquerra diversos quilòmetres aigües avall respecte les del vessant est.

Detalls de l'ascensió L'ascensió pel vessant est, de 4,7 km de longitud, comença a Barat, un llogarret de la comuna de Shenh situat a la confluència del Rieu Majou amb l'Arbast i a la bifurcació de les carreteres departamentals D 13 i D 34. Té un pendent mitjà del 6,9 % i supera un desnivell de 320 m, amb un tram de pendent màxim del 14,8 %. El primer quilòmetre d'ascensió és el més assequible, amb sectors de 200 m amb pendents d'entre l'1 % i el 6 %, excepte els 200 m inicials, al 9 %. En el següent quilòmetre, el pendent augmenta considerablement, entre el 6 % i el 12 %, amb un dels dos sectors més costeruts de l'ascensió entre els quilòmetres 1,6 i 1,8. Després d'un lleuger descens de 200 m, el tercer quilòmetre manté uns pendents elevats, d'entre el 6 % i el 8 %. El penúltim quilòmetre, en canvi, és molt irregular, amb el sector de 200 m més costerut d'aquest vessant, al 13 %, entre els quilòmetres 3,4 i 3,6, i la resta al 10 %, 5 % i 4 %. Els darrers 700 m comencen amb un sector de 200 m al 10 %, seguit de dos al 9 % i 8 %, respectivament, mentre que els darrers 300 m són plans.

L'ascensió pel vessant oest, incloent-hi el pas pel coll de Louzet (681 m), té el seu inici a Aspèth, a la vall del Ger, té 6 km de llargada, supera un desnivell de 275 m, amb un pendent mitjà del 4,6 % i un tram de pendent màxim del 10,6 %. Els primers 500 m són plans, seguits per 1.500 m al 6 % o 7 %. Entre els quilòmetres 2 i 3, el pendent és molt suau, de l'1 % o 3 %, mentre que el següent quilòmetre, en què s'assoleix el coll de Louzet, és el més costerut d'aquest vessant, al 9 %. A partir del coll de Louzet, hi ha un primer quilòmetre amb un pendent molt assequible, al 2 % o 3 %, mentre que el darrer quilòmetre és pla o lleugerament descendent.

Ciclisme Tour de França El coll de Larrieu s'ha inclòs una vegada al Tour de França, en què es va considerar de tercera categoria per a la classificació del Gran Premi de la Muntanya.

En aquella ocasió, el coll de Larrieu era la primera dificultat muntanyosa, a uns 50 km de la sortida, d'una etapa amb inici a Lanamesa, al peu dels Pirineus, i Foix. El primer al cim fou el rus Aleksandr Botxarov, que formava part d'una nombrosa escapada en què el noruec Kurt-Asle Arvesen s'imposà a l'esprint.

+Guanyadors del Gran Premi de la Muntanya al Tour de FrançaAnyEtapaCategoriaInici etapaFinal etapaPrimer al cimVessant2008113LanamesaFoixOest

Ruta d'Occitània El coll de Larrieu s'ha superat com a mínim dues vegades a la Ruta d'Occitània, antigament anomenada Route du Sud.

+Guanyadors del Gran Premi de la Muntanya a la Ruta d'OccitàniaAnyEtapaCategoriaInici etapaFinal etapaPrimer al cimVessant202132Pèirahita e NestalàsLe MourtisEst202332GimontNistos-Cap NestèsEst

Ronda de l'Isard d'Arieja El coll de Larrieu s'ha escalat com a mínim una vegada a la Ronda de l'Isard d'Arieja.

+Guanyadors del Gran Premi de la Muntanya a la Ronda de l'Isard d'AriejaAnyEtapaCategoriaInici etapaFinal etapaPrimer al cimVessant202531AspèthSaliasOest

Referències

Enllaços externs Ascensió pel vessant est a Google Maps Ascensió pel vessant oest a Google Maps

Categoria:Geografia de l'Alta Garona Categoria:Ports de muntanya del ciclisme Categoria:Colls de França Categoria:Colls dels Pirineus