Lofensiva de primavera de 1945 a Itàlia, amb el nom en clau Operació Grapeshot (Operació Metralla) , va ser l'últim atac aliat durant la Campanya d'Itàlia en les etapes finals de la Segona Guerra Mundial.Jackson, p. 253 L'atac a la plana llombarda per part del 15è Grup d'Exèrcits Aliat va començar el 6 d'abril de 1945 i va acabar el 2 de maig amb la rendició de totes les forces de l'Eix a Itàlia.
Fons Els aliats havien llançat la seva última gran ofensiva a la Línia Gòtica l'agost de 1944, amb el Vuitè Exèrcit britànic (tinent general Oliver Leese) atacant la plana costanera de l'Adriàtic i el Cinquè Exèrcit estatunidenc (tinent general Mark Clark) atacant a través dels Apenins centrals. Tot i que van aconseguir trencar les formidables defenses de la Línia Gòtica, els aliats no van aconseguir entrar a la Vall del Po abans que el clima hivernal fes impossibles més intents. Les formacions avançades aliades van passar la resta de l'hivern de 1944 en condicions inhòspites mentre es feien els preparatius per a una ofensiva de primavera de 1945.
Canvis de comandament Quan el mariscal de camp Sir John Dill, cap de la Missió Britànica a Washington DC, va morir el 5 de novembre, el mariscal de camp Sir Henry Maitland Wilson va ser nomenat el seu substitut. El general Harold Alexander, havent estat ascendit a mariscal de camp, va substituir Wilson com a comandant suprem aliat de la Mediterrània el 12 de desembre. Clark va succeir Alexander com a comandant de les forces aliades a Itàlia (rebatejades com a 15è Grup d'Exèrcits), però sense ascens. El tinent general Lucian Truscott, comandant del VI Cos dels Estats Units des de la batalla d'Anzio i la captura de Roma a Alsàcia, va desembarcar al sud de França durant l'operació Dragoon i va tornar a Itàlia per assumir el comandament del Cinquè Exèrcit.
El 23 de març, Albert Kesselring va ser nomenat comandant en cap de l'Exèrcit Occidental, en substitució del mariscal de camp Gerd von Rundstedt. Heinrich von Vietinghoff va tornar del Bàltic per prendre el relleu de Kesselring i Traugott Herr, l'experimentat comandant del LXXVI Panzerkorps, va assumir el càrrec del Desè Exèrict. Joachim Lemelsen, que havia comandat temporalment el Desè Exèrcit, va tornar per comandar el Catorzè Exèrcit.
Ordres de batalla L'escassetat de personal aliat va continuar a l'octubre de 1944. La 4a Divisió d'Infanteria índia havia estat enviada a Grècia i la 4a Divisió d'Infanteria britànica els havia seguit al novembre juntament amb la 139a Brigada de la 46a Divisió d'Infanteria britànica. La resta de la divisió va seguir al desembre juntament amb la 3a Brigada de Muntanya grega. A principis de gener de 1945, la 1a Divisió d'Infanteria britànica va ser enviada a Palestina i a finals de mes el I Cos Canadenc i la 5a Divisió d'Infanteria britànica van rebre l'ordre de participar en la campanya del Nord-oest d'Europa. Això va reduir el Vuitè Exèrcit, ara comandat pel tinent general Richard McCreery, a set divisions. Dues altres divisions britàniques els havien de seguir fins al nord-oest d'Europa, però Alexander els va mantenir a Itàlia.
El Cinquè Exèrcit dels Estats Units havia estat reforçat entre setembre i novembre de 1944 amb la 1a Divisió Brasilera, i el gener de 1945 amb l'especialista 10a Divisió de Muntanya dels Estats Units.Clark, 1950 p. 607–609 La força aliada ascendia a 17 divisions i vuit brigades independents, incloent-hi 4 grups italians de voluntaris de l'Exèrcit Cobel·ligerant Italià que van ser equipats i entrenats pels britànics. La Brigada Jueva, una formació de l'exèrcit britànic composta per jueus del Mandat de Palestina liderada per oficials britànico-jueus, també es va desplegar per participar en l'ofensiva. La força total aliada equivalia a poc menys de 20 divisions. La força del 15è Grup d'Exèrcits era d'1.334.000 homes, el Vuitè Exèrcit tenia una força efectiva de 632.980 homes i el Cinquè Exèrcit de 266.883.Jackson, p. 223.
El 9 d'abril, l'Eix a Itàlia tenia 21 divisions alemanyes molt més febles i quatre divisions de l'Exèrcit Nacional Republicà italià (ENR), amb uns 349.000 soldats alemanys i 45.000 italians. Hi havia 91.000 soldats alemanys més a les línies de comunicació, i els alemanys comandaven uns 100.000 policies italians.Blaxland, p. 242 Tres de les divisions italianes van ser assignades a l'exèrcit lígur sota el comandament de Rodolfo Graziani, que custodiava el flanc occidental davant de França. Finalment, la quarta divisió estava amb el Catorzè Exèrcit en un sector que es considerava menys probable que fos atacat.Blaxland, p. 243
El pla d'atac miniatura| Ofensiva de primavera aliada, abril de 1945. Cal tenir en compte que la 21a ID NZ és en realitat la 2a Divisió de Nova Zelanda. El 18 de març, Clark va establir el seu pla de batalla. El seu objectiu era "destruir el màxim nombre de forces enemigues al sud del Po, forçar les travessies del Po i capturar Verona".Jackson, p. 203. A la Fase I, el Vuitè Exèrcit creuaria els rius Senio i Santerno i després faria un doble atac, un cap a Budrio paral·lel a la carretera de Bolonya, la Ruta 9 (la Via Emilia) i l'altre cap al nord-oest al llarg de la Ruta 16, la Via Adriatica, cap a Bastia i la Bretxa d'Argenta, que era una estreta franja de terreny sec a través de la terra inundada a l'oest del llac Comacchio.
Una operació amfíbia a través del llac i un llançament amb paracaigudes pressionaria el flanc i ajudaria a trencar la posició d'Argenta. Depenent de l'èxit relatiu d'aquestes accions, es prendria una decisió sobre si l'objectiu principal del Vuitè Exèrcit es convertiria en Ferrara a la Via Adriatica o seguiria sent Budrio. El Cinquè Exèrcit dels Estats Units havia de llançar l'esforç principal del Grup d'Exèrcits amb 24 hores d'antelació a partir de dos dies després de l'atac del Vuitè Exèrcit i entrar a la vall del Po. La captura de Bolonya es considerava una tasca secundària.
A la Fase II, el Vuitè Exèrcit havia de conduir cap al nord-oest per capturar Ferrara i Bondeno, bloquejant les rutes de possible retirada a través del Po. El Cinquè Exèrcit dels Estats Units havia d'avançar més enllà de Bolonya, cap al nord per enllaçar amb el Vuitè Exèrcit a la regió de Bondeno, per completar un encerclament de les forces alemanyes al sud del Po. El Cinquè Exèrcit havia de fer un segon atac més a l'oest, cap a Ostiglia, el punt de pas al Po de la ruta principal cap a Verona.Jackson, p. 204. La Fase III va implicar l'establiment de caps de pont a través del Po i l'explotació cap al nord.
El pla del Vuitè Exèrcit (Operació Buckland) havia de fer front a la difícil tasca de creuar el Senio, amb els seus marges artificials elevats que variaven entre 6 m i 12 m d'alçada i estaven ple de túnels i búnquers al davant i al darrere. El V Cos va rebre l'ordre de fer un atac al sortint format pel riu cap a la línia aliada a Cotignola. A la dreta del sortint del riu hi havia la 8a Divisió d'Infanteria Índia, repetint el paper que van tenir creuant el Rapido a la batalla final de Monte Cassino. A l'esquerra de la 8a Divisió Índia, a l'esquerra del sortint, la 2a Divisió neozelandesa atacaria a través del riu per formar una pinça. A l'esquerra del V Cos, a la Ruta 9, el II Cos polonès ampliaria encara més el front atacant a través del Senio cap a Bolonya. Els polonesos havien estat desesperadament desfavorits a la tardor de 1944, però havien rebut 11.000 reforços durant els primers mesos de 1945, principalment de reclutes polonesos de l'exèrcit alemany fets presoners a la batalla de Normandia.Blaxland, p. 247
Un cop creuat el Senio, les divisions d'assalt havien d'avançar per creuar el Santerno. Un cop creuat el Santerno, la 78a Divisió d'Infanteria britànica repetiria el seu paper a Cassino i passaria pel cap de pont establert pels indis i els neozelandesos i es dirigiria cap a Bastia i la bretxa d'Argenta, 23 km darrere del Senio, on la terra ferma s'estrenyia a un front de només 5 km, delimitat a la dreta pel llac Comacchio, una enorme llacuna que s'estén fins a la costa adriàtica i a l'esquerra per una zona pantanosa. Al mateix temps, la 56a Divisió d'Infanteria (Londres) llançaria l'atac amfibi de flanc al llarg del llac Comacchio. Al flanc esquerre del V Cos, la Divisió neozelandesa avançaria a l'esquerra de la zona pantanosa al costat oest d'Argenta, mentre que la 8a Divisió d'Infanteria Índia passaria a la reserva de l'exèrcit.Jackson, p. 225.
El pla del Cinquè Exèrcit (Operació Craftsman) preveia un atac inicial del IV Cos al llarg de la Strada statale 64 Porrettana per redreçar el front de l'exèrcit i allunyar les reserves alemanyes de la Strada statale 65 della Futa. El II Cos atacaria llavors al llarg de la Strada statale 65 cap a Bolonya. El pes de l'atac es desviaria llavors cap a l'oest de nou per irrompre a la vall del Po que voreja Bolonya.Jackson, p. 228.
La batalla esquerra|miniatura| Homes de la Brigada Jueva cavalquen en un tanc Churchill al sector Mezzano-Alfonsine, el 14 de març de 1945. La primera setmana d'abril es van llançar atacs de diversió a l'extrem dret i esquerre del front aliat per allunyar les reserves alemanyes dels assalts principals. L'operació Roast va ser un assalt de la 2a Brigada de Comando i tancs per capturar l'istme marítim de terra que voreja el llac Comacchio i prendre el port Garibaldi al costat nord del llac. Els danys a altres infraestructures de transport van obligar les forces de l'Eix a utilitzar rutes marítimes, de canals i fluvials per al subministrament. Durant aquest temps, els vaixells de l'Eix van ser atacats en bombardejos com l'operació Bowler.
La preparació per a l'assalt principal va començar el 6 d'abril amb un bombardeig d'artilleria pesada de les defenses de Senio. El 9 d'abril, a primera hora de la tarda, 825 bombarders pesants van llançar bombes de fragmentació sobre la zona de suport darrere del Senio, seguits de bombarders mitjans i de caça. De les 15:20 a les 19:10, es van disparar cinc barreres d'artilleria pesada de 30 minuts cadascuna, intercalades amb atacs de bombarders de caça. En suport de les operacions de Nova Zelanda, es van desplegar 28 Churchill Crocodiles i 127 vehicles llançaflames Wasp per tot el front.Fletcher, Churchill Crocodile p. 35approximately one flamethrower vehicle every along an -long front La 8a Divisió d'Infanteria Índia, la 2a Divisió de Nova Zelanda i la 3a Divisió dels Carpats (al front del Cos Polonès a la Ruta 9) van atacar al capvespre. La 8a Divisió d'Infanteria Índia va rebre dues Creus Victòria després de la lluita. Havien arribat al Santerno, 5,6 km (3,5 milles) més enllà, a l'alba de l'11 d'abril. Els neozelandesos havien arribat al Santerno al vespre del 10 d'abril i van aconseguir creuar-lo a l'alba de l'11 d'abril. Els polonesos també s'havien acostat al Santerno la nit de l'11 d'abril.Blaxland, p. 256-258
A última hora del matí del 12 d'abril, després d'un assalt que va durar tota la nit, la 8a Divisió d'Infanteria Índia es va establir a l'altre costat del Santerno i la 78a Divisió d'Infanteria va iniciar el seu pas per fer l'assalt a Argenta. Mentrestant, la 24a Brigada de la Guàrdia, que formava part de la 56a Divisió d'Infanteria (Londres), havia llançat un atac amfibi de flanqueig des de l'aigua a la dreta de la bretxa d'Argenta. Tot i que van aconseguir un punt de suport, encara van ser retinguts a les posicions de la Fossa Marina la nit del 14 d'abril. La 78a Divisió d'Infanteria també va ser retinguda aquell mateix dia al riu Reno a Bastia.
miniatura| Ofensiva del 5è Exèrcit, abril de 1945