El Jurament de Rütli, que segons la tradició va tenir lloc el 1307, és un mite fundacional de Suïssa de naturalesa llegendària, el primer esment escrit del qual es troba en el Llibre blanc de Sarnen, que data de cap al 1470. Aquest mite se sol associar amb el pacte federal d'aliança perpètua del 1291 entre les comunitats d'Uri, Schwyz i Unterwalden,http://www.admin.ch/org/polit/00056/index.html?lang=fr. Pacte fédéral du sur Admin.ch; "Vallée inférieure d’Unterwald" signifie Nidwald. que sí que és històric.

Segons la llegenda, va tenir lloc al prat de Grütli (o Rütli), que domina el llac dels Quatre Cantons de Lucerna, i va reunir les persones lliures de les valls d'Uri, Schwyz i Unterwalden, representades en particular pels tres confederats: Arnold de Melchtal, Walter Fürst i Werner Stauffacher.

Aquest acord entre tres comunitats del que ara és la primitiva Suïssa es considerà fins al segle XIX com un acte fundacional de la Confederació dels 3 cantons i continua sent hui un element important de la imaginació popular.

Relat Se signà un pacte federal que proclamava l'aliança perpètua de les tres comunitats d'Uri, Schwyz i Unterwalden el 1291, però no es va redescobrir pas fins a uns segles més tard. Abans que fos escollit com a pacte fundacional, el Jurament del Rütli, pronunciat per Aegidius Tschudi el dimecres abans del dia de Sant Martí del 1307, va servir durant molt de temps per a aquest propòsit. Ara es considera una llegenda; fora de les obres històriques, però, els dos pactes sovint es confonen.

Segons la llegenda, els Habsburg, havent-se convertit en emperadors del Sacre Imperi romanogermànic, van enviar baillis als Waldstätten. Hermann Gessler, per exemple, va esdevenir bailli d'Uri i Schwyz. Es va establir al castell de Küssnacht i va fer construir una fortalesa, anomenada Zwing-Uri, on empresonava els qui s'hi resistien. Un segon bailli, Landenberg, es va establir a Sarnen, mentre que un sots-bailli, Wœlfenschiess, governava des de Stans.

L'assetjament dels habitants per part dels governadors austríacs es va generalitzar, i provocà actes de rebel·lió entre els llauradors. N'és un exemple la història de l'esposa de Conrad Baumgartner, originària d'Altzellen, en el que es convertiria en el cantó d'Unterwalden. Wœlfenschiess, en passar pel poble, li ordenà que li preparàs un bany. Terroritzada, va obeir però alertà el seu marit, que, va tornar de recollir llenya al bosc, i va matar el sots-bailli mentre es banyava.

A Melchtal, el bailli Landenberg va voler castigar Henry an der Helde, que, molt respectat pels llauradors, els havia animat a desobeir-lo. Com a represàlia per les seues activitats, el condemnà a confiscar-li els seus bous, i sense dubte arruïnaria el llaurador, per tal de pagar la forta multa imposada al seu fill Arnold per una infracció menor. Un dels sequaços del bailli intentà confiscar els animals mentre Henry i Arnold llauraven. Segons sembla, va cridar: "Si volen menjar pa, que els llauradors tiren l'arada ells mateixos!" Arnold colpejà la mà del servent, que havia agafat les regnes, amb la seua gaiata, i li trencà dos dits. El jove, per por del bailli, va fugir a la regió d'Uri i s'hi va amagar. Landenberg confiscà les possessions d'Enric i el va cegar.

La regió de Schwyz no se salvà de la tirania dels agents judicials. Així, Gessler, passant per Steinen, va veure la casa de pedra recentment construïda d'un llaurador ric, Werner Stauffacher. Quan li preguntà pel propietari, aquest va respondre: "Pertany a Sa Altesa el rei; és el teu feu i el meu." "Jo represente el rei", va respondre el bailli, segons sembla, «i no vull que els llauradors construïsquen cases i visquen com senyors sense el meu permís". Preocupada, la dona de Stauffacher va convéncer el seu marit perquè anàs a Uri a aconseguir suport contra els agents judicials. Werner Stauffacher se'n va anar, doncs, a Uri. Allà, amb Walter Fürst i Arnold von Melchtal, van decidir reunir-se en secret al prat de Rütli, cadascú amb deu persones. Al vespre, els trenta-tres conspiradors juraren alliberar les tres valls i viure o morir com a persones lliures.

Aquestes anècdotes són llegendàries i es confonen i barregen en la imaginació popular amb la signatura del pacte federal d'agost del 1291.

En l'època moderna miniatura|Guillem Tell, de Schiller A l'obra de teatre Wilhelm Tell de Friedrich Schiller, escrita el 1804, aquest jurament entre els tres personatges té lloc a casa de Walter Fürst a Altdorf. Consisteix en una promesa de tornar-se a trobar l'1 d'agost al prat de Rütli i per portar gent valenta dels tres cantons per a decidir un pla d'acció conjunt. Entre els representants d'Unterwalden hi havia Konrad Baumgarten, un home lliure i ric, Wilhelm Tell havia matat el sots-bailli Wœlfenschiess amb una destral a la seua pròpia residència per a defensar la seua esposa, Itta Baumgarten, contra la intrusió d'aquest. D'altra banda, Wilhelm Tell havia rebutjat la invitació a venir a Rütli perquè creia que la fortalesa actuava de manera independent i, per tant, era escèptic davant d'accions conjuntes.

La versió més comuna del Jurament és la que es troba en l'obra: miniatura|Joan Renggli, El jurament de Grütli (), oli sobre tela, 1891 "Volem ser un sol poble de germans,

mai no ens separarem ni per perill ni per angoixa.

Volem ser lliures, com ho eren els nostres pares.

Preferim morir que viure en esclavitud.

Volem creure en Déu Totpoderós.

I no témer mai el poder dels humans."

Els tres Landamänner (caps de cantó) d'Uri, Schwyz i Unterwald representats en l'obra de Schiller són els que van ocupar històricament els seus càrrecs el 1291, Werner von Attinghausen per Uri, Konrad ab Yberg per Schwyz i Konrad Baumgarten per Unterwald.

Notes

Referències

Categoria:Història de Suïssa Categoria:Llegendes