L'Organització Cònsol va ser una organització militant ultranacionalista i antisemita alemanya que va operar a la República de Weimar de 1920 a 1922. Va ser formada per membres de la Brigada Marina d'Ehrhardt, un Freikorps desbandat, i va ser responsable d'assassinats polítics que tenien l'objectiu final de destruir la República i substituir-la per una dictadura de dretes. Les seves dues víctimes més destacades van ser l'exministre de finances Matthias Erzberger i el ministre d'Afers Exteriors Walther Rathenau. El grup va ser prohibit pel govern alemany el 1922.
Orígens L'Organització Cònsol va sorgir de la Brigada Marina d'Ehrhardt, un Freikorps que havia estat dissolt oficialment el 1920. El seu comandant homònim, Hermann Ehrhardt, va formar l'OC a partir dels rangs de la Brigada després del fracàs del Putsch de Kapp de 1920, un intent de cop d'estat contra el govern alemany a Berlín. Els seus combatents van formar l'Associació d'Exoficials d'Ehrhardt, que després es va convertir en el l'Organització Cònsol. L'OC era un grup de quadres organitzat militarment, els membres del qual van ser reclutats en gran part entre antics oficials de primera línia de l'Exèrcit Imperial Alemany, la Marina Imperial i els Freikorps. El govern del Reich i els líders de la Reichswehr la van tolerar inicialment, amb l'esperança d'utilitzar-la, així com també associacions similars, per soscavar les restriccions d'armes del Tractat de Versalles. miniatura|192x192px|Hermann Ehrhardt
Organització Amb oficials d'enllaç per tot el Reich, l'Organització va arribar a ajuntar fins a aproximadament uns 5.000 homes. Amb el temps, va arribar a tenir districtes que abastaven grans àrees de la nació. Van ser particularment actius a Berlín, on es van cometre molts dels seus crims. Un dels membres més coneguts va ser el lluitador del Freikorps i autor de postguerra Ernst von Salomon. L'edat mitjana dels membres era d'entre 20 i 30 anys. Estaven motivats per sentiments antiburgesos, el nacionalisme extrem, l'antisemitisme i l'oposició al marxisme. Els jueus van ser exclosos de poder participar i cada membre havia d'afirmar que era d'«ascendència alemanya». Els estatuts de l'OC enumeraven el seu objectiu com «la lluita contra tot allò antinacional i internacional, el judaisme, la socialdemocràcia i els partits d'esquerra radical». També van participar en els anomenats «assassinats de la Feme» contra qualsevol persona, fins i tot membres del seu propi grup, que creien que havia traït la seva causa. Els seus estatuts establien que «els traïdors cauen davant la Feme». esquerra|miniatura|242x242px|Tropes de la Brigada d'Erhardt durant el Putsch de Kapp L'OC operava des de Munic, on la seva presència era tolerada tàcitament o encoberta pel cap de policia de Munic, Ernst Pöhner. Com a tapadora, l'organització va crear la Companyia Bavaresa de Productes de Fusta, amb seu a Munic. Hi treballaven uns 30 empleats a temps complet sota el lideratge de facto d'Alfred Hoffman cap de gabinet d'Ehrhardt. L'OC tenia set districtes principals (Hamburg, Hannover, Berlín, Frankfurt del Main, Dresden, Breslau i Tübingen), cadascun amb fins a tres subdistrictes. L'establiment de districtes addicionals va ser impedit per la prohibició de l'organització el 1922. Es finançava mitjançant el tràfic il·legal d'armes, fins i tot fent tractes amb l'Exèrcit Republicà Irlandès. El «cònsol» epònim era el mateix Ehrhardt, que dirigia l'organització com si es tractés d'un exèrcit. A través de l'OC, supervisava una xarxa d'altres organitzacions paramilitars. Membres del CO van participar en la campanya del referèndum de 1920 que va precedir el plebiscit de l'Alta Silèsia i, sota el nom de Sturmkompanie Koppe, en la supressió del Tercer Aixecament Polonès que intentava cedir territori a Polònia.
L'objectiu estratègic de l'OC era provocar un aixecament de l'esquerra política, que després volien reprimir juntament amb la Reichswehr per tal d'utilitzar la posició de poder així obtinguda per aixafar la República de Weimar i instal·lar una dictadura de dretes. L'organització va tenir un paper important en la formació de la Sturmabteilung (SA) nazi quan el 1921 el tinent de l'OC Hans Ulrich Klintzsch va assumir el lideratge militar de l'antiga Divisió de Gimnàstica i Esports del Partit Nazi (NSDAP). Julius Schreck i Joseph Berchtold, més tard guardaespatlles d'Adolf Hitler, també provenien dels seus membres.
En la declaració de missió del l'Organització Cònsol, es definien els seus objectius espirituals com «el cultiu i la difusió del pensament nacionalista; la guerra contra tots els antinacionalistes i internacionalistes; la guerra contra el judaisme, la socialdemocràcia i el radicalisme d'esquerres; el foment de la inestabilitat interna per aconseguir el derrocament de la Constitució de Weimar, antinacionalista». Els seus objectius materials eren «L'organització d'homes decidits i de mentalitat nacionalista... tropes de xoc locals per dissoldre reunions de naturalesa antinacionalista; el manteniment d'armes i la preservació de la capacitat militar; l'educació dels joves en l'ús de les armes... Només seran acceptats aquells homes que tinguin determinació, que obeeixin incondicionalment i que no tinguin escrúpols... L'organització és una organització secreta».
L'OC va ser finançat per industrials i oponents de la República de Weimar dins la burgesia, la noblesa i l'exèrcit, que, com Erhardt, volien forçar un canvi violent en la situació política.
Assassinats destacats miniatura|167x167px|Matthias Erzberger El 26 d'Agost de 1921 Matthias Erzberger, un polític del Partit de Centre odiat per la dreta per ser un dels signants de l'armistici entre Alemanya i les Potències Aliades al final de la Primera Guerra Mundial, va ser assassinat per Heinrich Schulz i Heinrich Tillessen prop de Bad Griesbach, a la Selva Negra. La investigació policial va conduir ràpidament als autors i finalment a l'Organització Cònsol al qual pertanyien tots dos. Després d'investigacions addicionals, 34 membres de l'OC van ser arrestats a tot Alemanya. La majoria d'ells van haver de ser alliberats poc després perquè no hi havia prou proves per confirmar la sospita que l'OC havia planejat i dut a terme l'assassinat d'Erzberger com a organització. Alguns dels membres van ser, tanmateix, acusats de pertinença a una societat secreta. esquerra|miniatura|132x132px|Walther Rathenau El 24 de juny de 1922, membres de l'OC van assassinar el ministre d'afers exteriors alemany, Walther Rathenau. Un dels implicats va ser Ernst von Salomon, que va descriure la seva pertinença a l'OC a la seva obra autobiogràfica d'èxit popular, El Qüestionari (), publicada el 1951. Membres de l'OC també van ser responsables de l'intent d'assassinat de Philipp Scheidemann amb àcid prússic el 4 de juny de 1922, i probablement també de l'assassinat de Karl Gareis, membre del parlament bavarès, el 9 de Juny de 1921.
Prohibició i organitzacions successores Durant la investigació de l'assassinat d'Erzberger, la seu de l'OC va ser assaltada. D'acord amb la Llei per a la Protecció de la República () promulgada el 21 de juliol de 1922, l'Organització Cònsol va ser prohibida.
Durant l'era nazi, els membres de l'OC van ser assignats a la Schutzstaffel (SS).
Referències
Bibliografia
. 356 pages.
Categoria:Terrorisme Categoria:Societats secretes Categoria:República de Weimar Categoria:Antisemitisme