1026 als Països Catalans i Occitània

Durant l'any 1025 l'espai dels actuals Països Catalans està molt fragmentat en l'àmbit polític. Per una banda hi ha els comtats catalans cristians que sorgiren de la Marca Hispànica, molt vinculats a la Septimània i a Occitània i, per altra, els regnes de taifes islàmics. Tant uns com els altres estan molt fragmentats en comtats o taifes independents.Bonnassie, Pierre. Catalunya mil anys enrere (segles X-XI). Edicions 62, 1979, p. 245-248. ISBN 978-84-297-1478-4Gil i Roman, Xavier. Diplomatari de Berenguer Ramon I, comte de Barcelona (1017-1035). Fundació Noguera, 2004, p. 32-35. ISBN 84-9779-115-0

La vida civil i els tribunals dels comtats catalans es regeixen pel liber iudiciorum visigòtic.Alturo i Perucho, Jesús. La societat catalana de l'any 1000. Pagès Editors, 2003, p. 62-64. ISBN 84-9779-052-9 A nivell eclesiàstic, els comtats catalans estan sota la jurisdicció de l'arquebisbe de Narbona Guifré de Cerdanya, fill del comte Guillem II de Cerdanya, cosa que consolidava un espai cultural occitanocatalà.Pladevall i Font, Antoni. L'Església a Catalunya. Biblioteca de la línia i l'espai, 1970, p. 45-47.

Berenguer Ramon I és el comte de Barcelona, Girona i Osona que co-governa juntament amb la seva mare Ermessenda de Carcassona, que manté part del poder, tot i que el seu fill ja és major d'edat. L'abat Oliba arbitra en els conflictes entre els dos dignataris.Bonnassie, Pierre. Catalunya mil anys enrere (segles X-XI). Edicions 62, 1979, p. 158-161. .

L'abat Oliba, bisbe de VicJunyent i Subirà, Eduard. L'abat Oliba, fundador de Montserrat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1992, p. 64-67. ISBN 84-7826-291-7 i abat de Santa Maria de Ripoll,Albentosa, Ferran. L'Abat Oliba i la seva època. Abadia de Montserrat, 1999, p. 42-45. ISBN 84-8415-103-6 Sant Miquel de CuixàJunyent i Subirà, Eduard. L'abat Oliba, fundador de Montserrat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1992, p. 78-81. ISBN 84-7826-291-7 (germà de Guillem II de Cerdanya) era un personatge clau durant el 1026 ja que era un dels principals consellers de Berenguer Ramon I i Ermessenda,Gil i Roman, Xavier. Diplomatari de Berenguer Ramon I, comte de Barcelona (1017-1035). Fundació Noguera, 2004, p. 48-52. ISBN 84-9779-115-0 del seu germà Guifré II de Cerdanya,Junyent i Subirà, Eduard. L'abat Oliba, fundador de Montserrat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1992, p. 74-77. ISBN 84-7826-291-7Salrach, Josep Maria. El procés de feudalització (segles III-XII). Edicions 62, 1987, p. 288-291. ISBN 84-297-2667-7 i del seu nebot Guillem I de Besalú i Ripoll.Albentosa, Ferran. L'Abat Oliba i la seva època. Abadia de Montserrat, 1999, p. 56-59. ISBN 84-8415-103-6 A més Oliba era oncle de l'arquebisbe de Narbona Guifré de Cerdanya i del bisbe Berenguer d'Elna, que havia tutoritzat.Salrach, Josep Maria. El procés de feudalització (segles III-XII). Edicions 62, 1987, p. 305-307. ISBN 84-297-2667-7 Segons Zimmermann, Oliba fins i tot tenia influències sobre la Santa Seu, on hi havia viatjat els anys 1011 i 1016, cosa que li donava autoritat moral superior als altres prelats catalans i occitans.Zimmermann, Michel. En els orígens de Catalunya: Inicis de jurisdicció i de dret. Edicions 62, 1989, p. 182-185. ISBN 84-297-2856-4 Això va fer que durant el 1026 l'abat Oliba es va centrar a desenvolupar i a preparar el moviment de la Pau i Treva de Déu que es desenvoluparia l'any següent al Sínode o Assemblea de Toluges de 1027 i que ja havia començat a posar a la pràctica als seus dominisJunyent i Subirà, Eduard. L'abat Oliba, fundador de Montserrat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1992, p. 118-121. ISBN 84-7826-291-7 que pretenia posar fi a la violència feudal de principis del segle XI.Bonnassie, Pierre. Catalunya mil anys enrere (segles X-XI). Edicions 62, 1979, p. 340-343. ISBN 978-84-297-1478-4

Els comtat de Cerdanya, Conflent i Berga, sota Guifré II és un poder important a les dues vessants dels Pirineus i el comtat d'Urgell, sota Ermengol II d'Urgell manté una política d'estabilitat i de colonització de terres ermes i donacions a l'església per controlar el territori.Bertran Roigé, Prim. Ermengol II, comte d'Urgell. Lleida: Institut d'Estudis Ilerdencs, 2001, p. 45-48. ISBN 84-89943-49-6 Els comtats de Pallars Jussà (sota Ramon IV) i de Pallars Sobirà (sota Guillem II ja s'havien separat. El primer es centra a mantenir l'equilibre entre la pressió del regne de Pamplona i la taifa de Saragossa.Abadal i de Vinyals, Ramon. Els comtats de Pallars i Ribagorça. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 1955, p. 128-132. ISBN 84-7283-059-X Els comtats de Ribagorça i Sobrarb ja formen part del regne de Sanç III de Pamplona.Ubieto Arteta, Antonio. Historia de Aragón: la formación de la unidad territorial. Saragossa: Anubar, 1981, p. 56-59. ISBN 84-7013-181-8 El comtat de Besalú governat per Guillem I de Besalú està en un moment estable i dona suport a les fundacions monàstiques.Bonnassie, Pierre. Catalunya mil anys enrere (segles X-XI). Barcelona: Edicions 62, 1979, p. 260-262. ISBN 978-84-297-1478-4 El comtat d'Empúries viu un període de relativa calma sota el govern de Ponç I que es centra a refermar la seva autoritat sobre els seus vassalls i a mantenir la seva autonomia.Salrach, Josep Maria. El procés de feudalització (segles III-XII). Barcelona: Edicions 62, 1987, p. 294-296. ISBN 84-297-2667-7 El comtat del Rosselló, sota Gausfred II té bones relacions amb Empúries, governat pel seu germà, formant un bloc dinàstic i té una forta activitat eclesiàstica al voltant del bisbat d'Elna que prepara l'assemblea de Pau de Toluges de l'any següent.D'Abadal i de Vinyals, Ramon. Els comtats de Rosselló i Cerdanya. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 1952, p. 142-145.

Els regnes de Taifes ja són una realitat política després de la fragmentació del Califat de Còrdova en el moment de la fitna de l'Àndalus i la taifa de Saragossa ja actua com una potència regional al territori i la Taifa de Dénia ja té un gran domini marítim.Viguera Molins, María Jesús. Los reinos de taifas y las invasiones almorávides. Mapfre, 1992, p. 78-81. ISBN 84-7100-334-7 Saragossa està governada per Al-Múndhir ibn Yahya at-Tujibí i també domina el districte de Lleida;Viguera Molins, María Jesús. Los reinos de taifas y las invasiones almorávides. Mapfre, 1992, p. 84-88. ISBN 84-7100-334-7 la taifa de Tortosa està governada per Muqàtil al-Fata al-Saqlabí;Bramon, Dolors. Catalunya en temps de l'Islam. Edicions 62, 2002, p. 165-168. ISBN 84-297-5147-7 la taifa de València està governat per Abdelaziz ibn Abi-Amir; Mujàhid ibn Uússuf al-Amiri és l'emir de Dénia; la taifa d'Albarrassí, és governat per Hudayl ibn Khalaf ibn Razín; i la taifa d'Alpont, per Abd-Al·lah ibn Qàssim.Viguera Molins, María Jesús. Los reinos de taifas y las invasiones almorávides. Madrid: Mapfre, 1992, p. 84-105. ISBN 84-7100-334-7

Comtats de Barcelona, Girona i Osona Els comtats de Barcelona, Girona i Osona estan co-governats per Berenguer Ramon I i la seva mare, Ermessenda de Carcassona, com demostren els documents que firmen de manera conjunta i que ja protegeixen els béns eclesiàstics usurpats per la petita noblesa.Salrach, J. M. (1987). El procés de feudarització, p. 231. ISBN 84-297-2611-1

Els documents que signen els comtes a l'any 1026 són:

18 de maig: Berenguer Ramon I i Ermessenda actuen com a jutges suprems en una disputa per unes terres que reclamava el bisbe Guislabert de Barcelona sobre unes terres i vinyes al terme del castell d'Olèrdola ocupades per un particular anomenat Geribert i la seva muller Ermengarda. El tribunal dicta sentència a favor del bisbat i la parella van haver de restituïr les terres després de reconèixer que no hi tenien dret. El document és signat pels comtes, pel vescomte Udalard I, pel bisbe Guislabert i pels jutges de la cort Ponç Bonfill Marc i Enecu Bonfill.Feliu, G. i Salrach, J. M. (1999). Els pergamins de l’Arxiu Comtal de Barcelona de Ramon Borrell a Ramon Berenguer I. Volum II, p. 574, doc. 238. ISBN 84-7935-644-8 Aquest document ha estat citat per Bonnassie per demostrar que Ermessena governava i jutjava juntament amb el seu fill tot i que aquest ja era major d'edat,Bonnassie, P. (1979). Catalunya mil anys enrere. Volum II, p. 158. ISBN 978-84-297-1478-4 i per Salrach per afirmar que la cort ja volia evitar les usurpacions de terres per part dels petits nobles a favor de les grans institucions eclesiàstiques. El document 239 datat el 22 de maig és una convenientia en què Geribert i Ermengarda tornen a la cort per signar que accepten formalment el resultat del judici, que es comprometen per escrit a no tornar a reclamar aquelles terres i que accepten la multa de 100 lliures d'argent si ho intenten, tant a la força, com amb un nou plet. Signen aquest document Geribert, Ermengarda, Ponç Bonfill Marc i el prevere Amatus.Feliu, G. i Salrach, J. M. (1999). Els pergamins de l’Arxiu Comtal de Barcelona. Volum II, p. 576, doc. 239

8 de juny: Senfred i la seva muller Sança venen un alou a la Granada (Penedès) als comtes Berenguer Ramon I i Ermessenda de Carcassona, en el document més clar en què mare i fill actuen conjuntament com a compradors d'un alou.Feliu, G. i Salrach, J. M. (1999). Els pergamins de l’Arxiu Comtal de Barcelona de Ramon Borrell a Ramon Berenguer I. Volum II, p. 577, doc. 240. ISBN 84-7935-644-8 Segons Bonnassie, els diplomes d'entre el 1023 i 1035 demostren que Ermessenda continua presidint les compres d'alous que demostren que pot disposar del tresor comtal.

Vescomtats i senyorius del comtat de Barcelona El vescomte de Barcelona Udalard I (1023-1030) té la tinença del Castell Vell de Barcelona, situat al costat de la porta decumana de la muralla i el Castell Vell de Rosanes, que era el seu centre de poder fora de la ciutat.Shideler, J. C. (1987). Els Montcada: una família de nobles catalans (1000-1230), p. 45. ISBN 84-297-2720-7 Durant el 1026 Udalard signa el document juntament amb els comtes sobre el judici d'Olèrdola com a membre de la cúria comtal.

El senyor del castell de Sant Martí Sarroca era Geribert, pare de Mir Geribert, que era el noble fidel a la cort que va perdre el plet d'Olèrdola contra el bisbe; Ènnec Bonfil, del llinatge dels Cervelló era el senyor del castell de Cervelló;Pagès i Paretas, Montserrat. Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1992, p. 331. ISBN 84-7826-300-4 Guillem de Mediona era el responsable de defensar el castell de Mediona;Sobrequés i Vidal, Santiago. Els grans comtes de Barcelona. Barcelona: Vicens Vives, 1961, p. 27 i la família Foucaud protegia el castell d'Eramprunyà (Gavà) sota les ordres d'Ermessenda.Pagès i Paretas, Montserrat. Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1992, p. 335. .