Mestral va ser el nom d'un setmanari aparegut a Reus el 15 de setembre de 1978 que va durar fins al 25 de maig de 1979, amb un total de 36 números. El 23 d'abril del 1978 havia aparegut un número 0 de promoció on es presentava el projecte com un «setmanari d'informació de les comarques meridionals de Catalunya», organitzat per un grup de persones que van crear l'empresa «Premsa Intercomarcal, S.A.» El primer consell d'administració el formaven, segons aquest número 0, quatre persones de Reus, quatre de Valls, una de Cambrils, una de Les Borges del Camp, una de La Selva i una altra de Montblanc. Expliquen també que disposen d'una xarxa d'informadors i de corresponsals a l'Alt Camp, al Baix Camp, a la Conca de Barberà, al Priorat, a la Ribera d'Ebre i al Tarragonès, a més d'especialistes en crònica laboral i en crònica política de Barcelona.
Segons el polític i botiguer Tomàs Barberà, que era membre del consell d'administració, l'impulsor de la revista va ser el periodista Josep Maria Martí, i el president del consell l'advocat Anton Borrell. Hi van col·laborar des del primer número Margarida Aritzeta, Joan Cavallé, Josep Santesmases, Alfred Pérez de Tudela, Apel·les Carod-Rovira, Xavier Amorós, Josep Bargalló, Carmel Biarnés, Maties Palau, i altres.
Direcció i consell de redacció. Col·laboradors El director era el reusenc Josep-Francesc Valls, que aleshores era responsable de l'àrea de cultura de El Correo Catalán i professor de la Facultat de Ciències de la Informació. Josep Maria Martí n'era el redactor en cap, i al consell de redacció hi havia Claudi Arnavat, Josep-Lluís Carod-Rovira, Xavier Icard, Josep-Carles Rius, Anton Tàpias Simó, Anton Borrell, com a conseller delegat i Tomàs Barberà, que en portava la gerència. Tenia la seu al carrer de la Galera, núm. 4, al segon pis.
Hi van col·laborar Josep Andreu Abelló, Cèlia Artiga, Josep Anton Baixeras, Ramon Gomis, Maria Aurèlia Capmany, Gabriel Ferraté Pascual, Josep Laporte, Joaquim Margalef, Carles Martí, Maties Vives, Àngels Ollé, Lluís Pasqual, Oriol Pi de Cabanyes, Josep Maria Poblet, Xavier Romeu, Salvador-J. Rovira Gómez, Josep Subirats Piñana, Josep Solé Barberà, Josep Sendra, Josep Vidal («Pep Jai»), Jaume Vidal Alcover, i altres.
La publicació Segons Josep Maria Arias i Tomàs Carot, Mestral va néixer de la consciència compartida entre els professionals de la informació, que es van vincular a les corresponsalies i al consell de redacció, i els partits democràtics i els intel·lectuals conscients del moment en què es vivia, on es necessitava cobrir la mancança de mitjans escrits en l'àmbit local. La revista va sortir durant trenta-sis setmanes en les quals hi va haver unes eleccions generals i les primeres municipals. Josep Maria Martí explica que «va poder més el desig que la realitat» i la revista tenia problemes financers i una feble estructura empresarial. A més, les formacions polítiques no veien amb bons ulls una publicació independent. Cap partit no va veure que la reconstrucció nacional passava també per tenir sistemes d'informació independents i dirigits per bons professionals. A l'últim número no ha va haver cap avís del cessament de la publicació. Martí encara afegeix que hi van haver errors en la concepció de la revista que es volia fer, i probablement el lector esperava més notícies que no pas opinió. Alguns dels promotors van desistir, i els partits polítics li van fer el buit.
Tomàs Barberà diu que la revista va plegar per motius econòmics, tot i que venia 2.000 exemplars, i que els seus continguts responien a la demanda de llibertat del moment. Explica que tant ell com l'Anton Borrell van rebre amenaces, que suposava que venien d'elements propers a la policia «d'investigació política», la brigada social.
Arias i Carot diuen que encara que Mestral va fracassar, va ajudar a posar en circulació el terme de «Comarques Meridionals de Catalunya», i que va ser l'antecedent de diverses experiències posteriors, com ara el setmanari El Pati, de Valls, o Crònica, un setmanari tarragoní que no va durar més d'un any. Per altra banda, el grup de periodistes de Mestral van formar una empresa de comunicació, «SACSA» (Serveis Alternatius de Comunicació, S.A.), que treballava en favor de la premsa comarcal, per exemple, dirigint un estudi l'any 1983 que inventariava les publicacions de la demarcació a petició de la Diputació de Tarragona, presidida per Josep Gomis, que va servir perquè l'ens provincial iniciés una política de subvencions i suport a les publicacions locals. SACSA va ser també la impulsora d'una nova publicació, Reus Diari, que va sortir l'11 de setembre de 1986, un bisetmanari de curta durada, que el 1990 es va convertir en el diari Nou Diari, propiciat pels germans Dalmau, editors i propietaris de La Mañana de Lleida.
Referències
Categoria:Setmanaris de Catalunya en català desapareguts Categoria:Premsa històrica de Reus en català