Sellia Epyre va ser una artesana, especialitzada en el brodat d'or en roba per a les elits romanes, i va viure durant la primera meitat del s. I dC. Coneguda per només dues inscripcions.
Inscripció miniatura|Urna de marbre amb inscripció mencionant a Sellia Epyre (Museu Nacional Roma, Roma) El nom de Sellia Epyre apareix per primera vegada en una urna funerària, la inscripció és la següent:
"SELLIA
EPYRE
DE SACRA VIA
AURIVESTRIX"
La inscripció es trobaria en la tapa del vas cinerari, pertanyent a Quint Futi Olympic, possiblement un llibert d'origen helénic, presentat en el cos del vas com: "Q(uinti) Futi Olympici". Sellia Epyre apareix com a la dedicant en aparèixer en nominatiu en la tapa cònica del vas, però no es té una teoria confirmada sobre la relació entre els dos, encara que se sospita que podien estar casats.
Per una altra banda, tenim una inscripció en una placa de marbre al columbari de la vinya Codini (Via Sacra, Roma), i la inscripció llegeix: "Sellia Epyre de Sacra Via". Per tant, intuïm que ella era la propietària, i la persona que hi era depositada dins el nínxol.
Possible biografia Sellia Epyre va viure durant el S. I d.C., pel seu cognomen podem assumir que era una lliberta d'origen grec, possiblement provinent de la regió de l'Epir, al nord-est de la actual Grecia. Ella exercia l'ofici de aurivestrix, és a dir, brodava filaments d'or en tèxtils d'alta qualitat, un producte confeccionat per a les elits romanes. Podem especular que va gaudir de prestigi dins del seu ofici, ja que el seu taller es trobava a la Via Sacra, que era una de les vies romanes de més importància de l'Urbs, trobant-se en el centre de la capital romana. El treballar amb or es un element que destaca encara més a Sellia Epyre, doncs es un material que vincula l'artesà o artesana que el treballa amb la riquesa i el prestigi social.
Els textils i robes que tenien filament d'or eren objectes d'altissim prestigi dins de la societat romana, apareixen per primera vegada en el registre arqueológic en el segle IV aC. Consolidant-se com objecte de luxe un segle després. Aquesta labor tenia tan prestigi perquè l'or es un material extremadament excàs a la península Itàlica, pel que s'havia d'extreure de les provincies, com la Hispania o la Dacia. Aquesta raresa en el material és un indicador del fet que Sellia Epyre tenia el capital econòmic suficient per a importar el material per fer els filaments i brodar les robes que venia.
El treball de brodadora amb filaments d'or és mencionat escassament, l'ús del terme aurivestrix és únic al cas de Sellia Epyre, però altres casos de dones que van estar involucrades en aquest negoci o l'artesania al voltant de l'or, són:
Pompeia Helena Serapa Vicentia Maxumilla
Pel que respecta a les altres dones que comparteixen l'ofici amb la Sellia Epyre veiem que son part del 30% de les dones que treballen de forma independent, referent a què són propietàries del seu negoci. Cal tenir clar que al món romà hi havia una presència molt rellevant de les dones dins del món artesanal i econòmic, el cas de Sellia Epyre és diferent, ja que la trobem en una situació d'altíssim estatus i riquesa.
Referències
Categoria:Orfebres Categoria:Romans del segle I Categoria:Artesans Categoria:Brodat Categoria:Artistes romans Categoria:Morts a Roma