miniatura|Centre històric de Tallinn

Les primeres traces arqueològiques de la presència d'una petita comunitat de caçadors i pescadors en el que avui és el centre de la ciutat de Tallinn tenen uns 5.000 anys d'antiguitat. La ceràmica de pinta trobada al jaciment data d'aproximadament el 3000 aC i la ceràmica cordada del voltant del 2500 aC.

Noms de la ciutat L'any 1154, l'àrab Al-Idrisi, cortesà del Rei de Sicília Roger II, va dibuixar en un mapa del món la ciutat de qlwry o flwry, que també s'ha llegit com a Kaleweny i que es considera que fa referència a Tallinn.

A la Crònica d'Enric de Livònia, acabada l'any 1227, s'utilitza el nom Lindanise, Eduard Roos, Läti Henriku ja „Kalevipoja" Lyndanise Lindanisa. Keel ja Kirjandus, 1963, nr 10, lk 605-612 que podria significar fortalesa (lin-) danesa (-danise) o, en suec antic, linda (guaret) i näs (punta o promontori). El nom estonià de la ciutat, Tallinna (Talyna, esmentat per primera vegada el 1536), podria tenir la mateixa arrel que Lindanise, quan al costat del Consell Municipal, majoritàriament en Llatí i Baix alemany, també van jurar lleialtat al nou |mestre de l'orde alemany von Brüggeney els estonians agrupats en els gremis inferiors.

El nom de Tallinn en alemany, Reval, sorgit a través del Baix alemany, probablement derivava del nom de l'antiga comarca de Rävala que envoltava l'assentament. Els antics estonians que van fugir a través del Golf de Finlàndia cap a Turku i la Finlàndia Pròpia podrien haver-se emportat el nom anterior a la conquesta, Kesoniemi. Altres formes antigues del nom són les russes Ревель (Rewel) i Колывань (Kolywan), la danesa Lyndanisse i la sueca Lindanäs.Leo Tiik, Veel mõni sõna Tallinna nimedest. Keel ja Kirjandus, 1976, nr 1, lk 42-43

La forma del nom Tallinn (fins al 1933, Tallinna) es va començar a utilitzar oficialment després de la Independència d'Estònia el 1918 (fins al 1935, a nivell internacional i en alemany, també es permetia l'ús del nom Reval).

Primer assentament miniatura|El turó fortificat d'Iru a la dècada de 1920. Durant les excavacions realitzades l'any 2009 a la plaça de la Llibertat (Vabaduse väljak), es van trobar traces d'assentaments de l'Edat de Pedra, l'antiguitat dels quals es va estimar inicialment entre 4.500 i 5.500 anys. També s'han esmentat possibles llocs de campament de caçadors a la zona del riu Härjapea, al raval de Kivisilla, actual Tornimäe) i prop del carrer Liivalaia.

A l'actual límit oriental de Tallinn, en un revolt del riu Pirita, es trobava l'assentament d'Iru de l'finasls de l'edat del bronze, situat al turó fortificat d'Iru. La història coneguda de l'assentament humà en aquest mateix punt es remunta al III mil·lenni aC. Al turó d'Iru hi va haver un assentament fortificat entre els segles VIII i V aC, així com entre els segles IV i II aC. D'allà provenen les restes més antigues conegudes a Estònia d'edificis de troncs horitzontals amb cantonades creuades i un dels objectes de ferro més antics coneguts al país: una alena. Entre els segles V i dC, en el mateix lloc hi va haver una fortalesa antiga dels estonians que, segons les dades arqueològiques, es va incendiar diverses vegades abans de ser abandonada.

Edat mitjana miniatura|esquerra|El Castell de Toompea () Alguns investigadors anteriors han assumit que en el període preconquesta hi havia una antiga fortalesa i un port prop de Tallinn, juntament amb unaplaça del mercat adjacent, un assentament comercial, patis mercantils russos i escandinaus i esglésies. Tanmateix, no s'han trobat troballes arqueològiques que ho demostrin definitivament durant les excavacions, i les fonts escrites no esmenten res més que l'antiga fortalesa. Les troballes més antigues daten de la frontera entre l'època antiga i l'època medieval, i no és possible determinar clarament si pertanyen a una època o una altra.Heiki Valk, Anti Selart (2012). Canvis i continuïtat a la Livònia del segle XIII. A: Història estoniana. II. Pàgines 74–75.

A la zona de Tõnismäe, es van descobrir quatre fogars de l'època vikinga durant unes excavacions el 2022. Aquesta va ser la primera troballa de l'època vikinga a Tallinn.Üllar Luup, Tõnismäel tuli välja viikingiaegne laagriplats, pealinn.ee, 3. mai 2022.

Cap al 1050, es va construir la primera fortalesa a Tallinn al turó de Toompea (de l', "Turó de la Catedral" o "Muntanya de la Catedral").

Com a port important per al comerç entre Nóvgorod i Escandinàvia, es va convertir en un objectiu per a l'expansió dels Cavallers Teutònics i del Regne de Dinamarca durant el període de les Croades del Nord a principis del segle XIII, quan el cristianisme va ser imposat per la força a la població local. El domini danès de Tallinn i del nord d'Estònia va començar el 1219. El 1285, Tallinn, coneguda aleshores més àmpliament com a Reval, es va convertir en el membre més septentrional de la Lliga Hanseàtica –una aliança mercantil i militar de ciutats de dominació alemanya al nord d'Europa. El rei de Dinamarca va vendre Reval, juntament amb altres possessions de terra al nord d'Estònia, als Cavallers Teutònics el 1346. La Reval medieval gaudia d'una posició estratègica a la cruïlla del comerç entre la resta de l'Europa occidental i la República de Nóvgorod i el Gran Ducat de Moscou a l'est. La ciutat, amb una població d'uns 8.000 habitants, estava molt ben fortificada amb les muralles i 66 torres de defensa.

Edat moderna L'any 1530 es va col·locar un penell, la figura d'un antic guerrer anomenat Vell Tomàs, al capdamunt de l'agulla de l'Ajuntament de Tallinn. El Vell Tomàs s'ha convertit posteriorment en un símbol popular de la ciutat.

Ja en els primers anys de la Reforma Protestant, la ciutat es va convertir al luteranisme. El 1561, Reval va passar a ser un domini de Suècia. En les dècades següents, la ciutat també va ser reclamada per la Confederació de Polònia i Lituània com a territori incorporat segons el Tractat de Vílnius (1561), i Polònia va oferir a Suècia una compensació econòmica per la ciutat, que Suècia va rebutjar. La disputa sobre la ciutat va ser una de les principals raons del fracàs en la formació d'una aliança poloneso-sueca contra Rússia a la dècada de 1570.

Durant la Gran Guerra del Nord, una Tallinn assolada per la pesta, juntament amb l'Estònia i la Livònia sueques, va capitular davant la Rússia Imperial el 1710, però les institucions locals d'autogovern (el Magistrat de Reval i la Cavalleria d'Estònia) van mantenir la seva autonomia cultural i econòmica dins de l'Imperi Rus com a part de la Governació d'Estònia. El Magistrat de Reval va ser abolit el 1889. El segle XIX va portar la industrialització de la ciutat i el port va mantenir la seva importància. Durant les últimes dècades del segle, les mesures de russificació es van enfortir. Davant la costa de Reval, el juny de 1908, el tsar Nicolau II de Rússia i la tsarina Alexandra de Rússia, juntament amb els seus fills, es van reunir amb els seus oncles, el rei britànic Eduard VII i la reina Alexandra de Dinamarca, un acte que va ser vist com una confirmació reial de l'Entente anglorussa de l'any anterior. Aquesta va ser també la primera vegada que un monarca britànic regnant visitava Rússia.

Guerres Mundials i període d'entreguerres El 24 de febrer de 1918, es va proclamar la Declaració de la Independència d'Estònia a Reval (Tallinn). Va seguir l'ocupació de l'Imperi Alemany fins al final de la Primera Guerra Mundial el novembre de 1918, moment en què Tallinn es va convertir en la capital de l'Estònia independent. Durant la Segona Guerra Mundial, Estònia va ser primer ocupada per l'Exèrcit Roig i annexionada a l'URSS el 1940, i després ocupada per l'Alemanya nazi del 1941 al 1944. Durant l'ocupació alemanya, Tallinn va patir nombrosos casos de bombardeig aeri per part de l'aviació soviètica. Durant l'atac més destructiu, el bombardeig del 9 i 10 de març de 1944, es van llançar més de mil bombes incendiàries sobre la ciutat, causant incendis generalitzats, matant 757 persones i deixant més de 20.000 residents de Tallinn sense llar. Després de la retirada alemanya el setembre de 1944, la ciutat va ser ocupada de nou per la Unió Soviètica..

miniatura|El carrer Harju, al nucli antic de Tallinn, després del bombardeig aeri soviètic de març de 1944

Durant els Jocs Olímpics d'Estiu de 1980, les proves de vela es van celebrar a Pirita, al nord-est del centre de Tallinn. Per als Jocs Olímpics es van construir molts edificis, com ara la Torre de televisió de Tallinn, l'hotel "Olümpia", el nou edifici de l'Oficina de Correus i el Centre de Regates.

El 1991, es va restablir la nació estoniana democràtica i independent, i va seguir un període de ràpid desenvolupament com a capital europea moderna. Tallinn va tornar a ser la capital d'un país independent de facto el 20 d'agost de 1991.

Divisió Històricament, Tallinn ha constat de tres parts: Toompea (Domberg), o el "Turó de la Catedral", ha estat la seu de l'autoritat central: els bisbes, els virreis danesos, després els komturs de l'Orde Teutònic, i els governadors suecs i russos. Fins al 1877 va ser una ciutat independent (Dom zu Reval), amb residents majoritàriament aristòcrates; avui dia, acull la seu del parlament estonià i del govern, així com algunes ambaixades i residències. All-linn, o "Ciutat Baixa", és l'antiga ciutat comercial de la Lliga Hanseàtica, que no es va unir administrativament amb Toompea fins a finals del segle XIX. Va ser el centre del comerç medieval sobre el qual va créixer la seva prosperitat. La "nova ciutat estoniana", un creixent al sud de la muralla medieval, va créixer al llarg del temps a mesura que més gent del poble s'establia a la zona. Fins als censos de mitjans del segle XIX, els estonians ètnics no havien substituït els alemanys bàltics com a majoria entre els residents dins dels límits ampliats de la ciutat de Tallinn. Per exemple, al cens de 1864, els alemanys encara representaven el 45,3% de la població (11.959 persones), mentre que els estonians eren el 39,4% (10.403 persones). Al cens de 1881, la tendència ja s'havia invertit: els estonians sumaven el 56,7% (25.861) i els alemanys havien baixat al 25,8% (11.756).

La ciutat de Tallinn mai ha estat arrasada, però cap al 1524, les esglésies catòliques de moltes ciutats d'Estònia, inclosa Tallinn, van ser saquejades com a part del fervor de la Reforma Protestant, un fet que va ocórrer a tot Europa. Tot i ser extensament bombardejada per les forces aèries soviètiques durant les darreres etapes de la Segona Guerra Mundial, gran part del nucli antic medieval encara conserva el seu encant. El nucli antic de Tallinn (incloent-hi Toompea) va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1997.

Referències

Categoria:Història d'Estònia