Maig de les dones, de Teresa Pàmies, és una obra literària publicada al 1976 que, com indica el subtítol, recull la crònica personal de les vuit sessions de debats i ponències que tingueren lloc durant les Primeres Jornades Catalanes de la Dona, celebrades al Paranimf de la Universitat de Barcelona, del 27 al 30 de maig de 1976.
Una crònica periodística Teresa Pàmies havia tornat de l'exili feia un temps, i no havia previst participar en aquestes Jornades, ni com a organitzadora, ni com a delegada, ni tan sols com a convidada. A darrera hora, però, se li va facilitar un passi i ella es va disposar a assistir en silenci, com a observadora, a aquelles trobades en què s’havien de debatre tantes coses. El relat que en fa després és una crònica. Com ella mateixa diu: «La meva crònica de les 'Jornades...' és, bàsicament, periodisme». miniatura|331x331px|Imatge de la celebració de les Jornades Catalanes de la Dona, al maig de 1976 El seu compromís polític de sempre, com a marxista, de militància única, havia considerat fins aleshores que l’alliberament de la classe treballadora –quan es produís– ja implicaria l'alliberament de la dona, per dir-ho amb els termes que eren habituals aleshores. I, immersa en aquesta opció política, mai havia considerat que hi hagués explotació i opressió específiques de les dones. Però, com ella mateixa explica, això no havia d'impedir que durant les Jornades se li desvetllés una reflexió que no havia fet fins aleshores: «Qualsevol lectora o lector detectarà en aquestes pàgines la intenció implícita a la meva condició de dona, de militant marxista i d'escriptora. Si llegeixen amb deteniment potser descobreixin una mica més: un rampell tardà de feminisme, un feminisme que jo m'ignorava, ja que mai li vaig concedir la importància que les Jornades em van descobrir».
Tampoc sabia aleshores que en sortiria un llibre, però en acabar tenia un bloc de notes ple d‘apunts, anècdotes i observacions, i un estat d’anim en ebullició. Així que va voler posar-hi ordre, i fer-hi cabre tot el que era «revolucionari i reaccionari, irracional, sensat, històric, apremiant, gran, mesquí, espontani, calculat, sincer, farisaic, caduc, ascendent, lúcid, delirant, brillant i mediocre. De tot, hi hagué».
La llengua Va escriure la seva crònica en català, intercalada de frases i textos en castellà, com s’havia esdevingut en la realitat, com s’havien anat produint les Jornades. I, com explicà ella mateixa, ho feia així en un acte de testimoniatge i de protesta, amb plena consciència, i «com a testimoni d’una situació anòmala»ː la diglòssia que això traslluïa.
El títol Després, el nom amb què va decidir titular la seva crònica d’aquells dies –Maig de les dones– va fer fortuna, i ha quedat com un sinònim poètic o literari d’aquelles dies. Fins i tot el terme ha servit per referir-se en tesis i tesines a aquelles Jornades polítiques i feministes que van ser les Jornades Catalanes de la Dona.
La recepció Una part de les dones que havia assistit a aquella trobada va considerar que Teresa Pàmies no havia fet una interpretació rigorosa d’unes Jornades feministes que van ser molt trascendents des del punt de vista polític. Però no era el que pretenia l’autora. Les seves observacions sobre el que va presenciar són molt subjectives, fins i tot literàries, i segurament –com explica–, molt lligades a les opcions del seu propi compromís polític: el comunisme i la llengua. Ho explicaria més endavant, per fer-se entendre, a Els anys de lluita. Carta a la néta sobre el comunisme (Barcelona: Columna, 2001).
Referències
Categoria:Llibres Categoria:Cròniques Categoria:Obres de la dècada del 1970 Categoria:Assaigs en català Categoria:Periodisme a Catalunya Categoria:Feminisme als Països Catalans