La pintura de Petrikivka (en ucraïnès: Петриківський розпис) és una forma d'art popular ucraïnès de pintura decorativa i ornamental, originada a la regió del Dnièper, al poble de Petrikivka (Петриківка), del qual pren el nom.
Alguns objectes amb motius decoratius en l'estil de la pintura de Petrykivka s'han conservat des del segle XVIII. No obstant això, en el seu sentit modern, aquest estil es va formar a finals del segle XIX i principis del segle XX. L'origen de la pintura de Petrykivka s'associa amb els cosacs i la colonització de la regió del Dnièper per part de colons provinents de la Poltàvtxina, la Slobojàntxina i la Podíl·lia durant el segle XVIII i la primera meitat del segle XIX. Tanmateix, es desconeix on i quan exactament es van desenvolupar els costums que van donar origen a aquesta forma de pintura.
La pintura de Petrykivka no és només un art popular que conserva les tradicions de decoració de les cases ucraïneses, sinó també una pintura contemporània que continua evolucionant i adquirint nous trets.Galyna Nazarenko: «La petrykivka és l'esperit ucraïnès, la brillantor i la sinceritat».Valentyna Panko: «La petrykivka és un art contemporani, sens dubte».
El 5 de desembre de 2013, la pintura de Petrykivka va ser inscrita a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO.Eleven new inscriptions on the Representative List of the Intangible Heritage of Humanity. UNESCOPRESS. 5 de desembre de 2013.La pintura de Petrykivka va entrar a la llista de la UNESCO. BBC Ucraïna. 5 de desembre de 2013.
Història Prehistòria miniatura|Pintura mural a la Reserva Nacional Històrica i Cultural "Txihyryn", 2011. Natalia Vakulenko Es considera que la pintura de Petrykivka prové de la pintura mural camperola. La decoració de les parets amb pintures era característica de moltes parts d'Ucraïna en diversos períodes, i cada regió tenia les seves particularitats.Kara-Vasylièva T., Txehusova Z. Art decoratiu d'Ucraïna al segle XX. Kíev: Lybid, 2005. 280 p. Les parets exteriors de les cases es repintaven cada primavera o fins i tot dues vegades l'any. A més de les parets, es decoraven objectes domèstics de fusta i d'altres materials, especialment cofres, inclosos els nupcials. Més tard van sorgir les anomenades «malyovky» (мальовки) - pintures sobre paper que les artesanes podien preparar amb antelació i decorar així les parets interiors de les cases sense haver de visitar-les. Inicialment, la pintura utilitzava colorants naturals d'argiles de colors i plantes, que més endavant van ser en gran part substituïts per colorants d'anilina més brillants.Berchenko Ie. V. Pintura mural (Regió de Dnipropetrovsk). Khàrkiv-Kíev: Editorial Estatal d'Ucraïna, 1930. 44 p.
Se'n conserven exemples d'icones del Dnièper amb ornaments vegetals que daten de finals del segle XVIII i que es consideren precursors de la pintura moderna de Petrykivka.Mostres de la pintura de Petrykivka al lloc web de la UNESCO.
Els centres més antics de pintures murals amb ornaments vegetals registrats a Ucraïna, a la segona meitat del segle XIX i principis del XX, es trobaven a la Dniprovtxina, la Slobojàntxina, la Podíl·lia i la Umàntxina.Nayden, O.S. (1989). Ornament de la pintura popular ucraïnesa. p. 1–136. És probable que les pintures d'aquests centres tinguessin un origen comú o si més no relacionat.
Les pintures ornamentals a les parets i sobre paper eren característiques de molts pobles de la Dniprovtxina, però van assolir el seu màxim desenvolupament i difusió a Petrykivka, que es va convertir en el centre principal de la pintura de Petrykivka.
La pintura domèstica en forma de mural va existir a Petrykivka almenys des de la dècada de 1860, i la pintura sobre paper des de finals del segle XIX.Smoliy, Yu.O. (2011). Pintura domèstica de Petrykivka de la segona meitat del segle XIX fins al primer terç del segle XX (orígens, evolució, característiques artístiques). Resum de tesi. p. 1–20. Des de l'època de la Nova Sich fins a mitjan segle XIX, aquestes terres van ser intensament poblades, principalment per colons procedents de la Poltàvtxina i la Slobojàntxina. Probablement van ser aquests colons els qui van portar les tradicions de pintura al centre actual de Petrykivka.
Reconeixement i consolidació (1911–1936) No hi ha referències històriques detallades sobre la pintura de Petrykivka fins a principis del segle XX, quan l'etnògraf Dmytro Yavornytsky de Katerynoslav va mostrar-ne interès. A petició seva, la jove artista Yevhenia Evenbakh va recollir i copiar mostres d'art popular de la Katerynoslavtxina en dues expedicions el 1911 i el 1913, incloses les pintures murals. Aquestes troballes van ser la base d'una exposició a Sant Petersburg el 1913. Precisament aquest es considera l'any del primer registre de la pintura de Petrykivka.
Entre els primers investigadors de la pintura de Petrykivka hi havia també Yevhenia Berchenko. El 1928, a Leningrad, va organitzar exposicions de col·leccions de pintura mural. Les pintures de Petrykivka sobre paper que decoraven les parets es van exposar per separat.
El 1935 i 1936 es van celebrar exposicions de mestres de Petrykivka a Kíiv, Leningrad i Moscou, on es van presentar obres de Tetyana Pata, Nadiya Bilokin, Yaryna Pylypenko, Hanna Isaieva, Vasyl Vovk i Hanna Pavlenko. Això va contribuir de manera significativa a la popularització de la pintura de Petrykivka. Després de les exposicions de 1936, Tetyana Pata i Nadiya Bilokin van ser les primeres mestres de la pintura de Petrykivka a rebre el títol honorífic de «mestre de l'art popular».Petrykivka: Àlbum de reproduccions. Dnipropetrovsk: Dniproknyha, 2001 (2004). 216 p.Pintura de Petrykivka: Llibre-àlbum / compilat per O.I. Shestakova. Kíev: Mystetstvo, 2015 (2016). 240 p.
Durant aquells mateixos anys, a Petrykivka es va organitzar una escola especial de dos anys de pintura decorativa, dirigida per l'artista i historiador de l'art Oleksandr Statyva. La mestra principal d'aquest centre va ser Tetyana Pata, la qual va ensenyar aquí la pintura de Petrykivka a tota una generació de mestres que posteriorment la van configurar com a art contemporani. Tetyana Pata sovint és considerada la fundadora de l'escola de pintura de Petrykivka, tot i que ella mateixa assenyalava que continuava les tradicions que havia rebut de la seva àvia.
Les mestres de Petrykivka a Kíiv Entre 1936 i 1944, diverses mestres de Petrykivka, deixebles de Tetyana Pata, es van traslladar a Kíiv: Marfa Tymchenko, Vira Klymenko, Pelaheia Hlushchenko, Vira Pavlenko i Hanna Pavlenko. Com a resultat, es va establir per primera vegada l'ús industrial de la pintura de Petrykivka — a la Fàbrica de Records de Kíiv «T. H. Shevchenko». Aquí es va introduir per primera vegada la pintura lacada sobre el fons negre no tradicional, que posteriorment també es va començar a utilitzar a Petrykivka. En aquesta forma, la pintura de Petrykivka va assolir la seva major difusió durant l'època soviètica.
Aquestes mateixes cinc mestres a Kíiv van ser les primeres a aplicar la pintura de Petrykivka sobre porcellana. Els primers intents els va fer Hanna Pavlenko el 1936 durant els seus estudis a l'Escola de Mestres d'Art Popular de Kíiv.Lampeka M. L'ornamentació de Petrykivka en la porcellana de Kíev // Problemes actuals de la pràctica artística i la ciència de la història de l'art. — 2013. — Núm. 5. — P. 272–279. A partir de 1944, aquesta pràctica es va desenvolupar de manera significativa a la Fàbrica Experimental de Ceràmica i Art de Kíiv (KEKХZ), on des d'aquell any treballaven les germanes Pavlenko i Vira Klymenko-Zhukova. Els gerros de porcellana pintats personalment per Marfa Tymchenko van ser regalats per funcionaris soviètics a líders d'altres països, entre ells Richard Nixon, Mao Zedong, Fidel Castro i Josip Broz Tito.Entrevista a Marfa Tymchenko: Intenteu pintar una botiga amb un pinzell fi de pèl de gat // Business — notícies d'Ucraïna, núm. 3 (834) de 19.01.2009.
Desenvolupament durant les dècades de 1950–1980 El 1958 es va crear a Petrykivka un taller de pintura lacada de Petrykivka en una cooperativa artesanal, el col·lectiu de la qual estava format principalment pels alumnes més talentosos de Tetyana Pata, i liderat per Fedir Panko. El 1961, la cooperativa es va reorganitzar en la Fàbrica de Pintura de Petrykivka «Druzhba». La major part dels productes de la fàbrica, principalment capses i plats, s'elaboraven amb serradures premsades, es cobrien amb pintura negra, es decoraven i finalment s'envernissaven. En aquella època, a la fàbrica hi treballaven gairebé cinc-centes persones. Els plats, capses, safates, gerros i altres records decorats amb la pintura de Petrykivka s'exportaven a 80 països arreu del món. El 2006, la fàbrica va ser liquidada per fallida, i el 2011 va ser definitivament destruïda: uns desconeguts van desmantellar les màquines i les premses.Fàbrica «Druzhba».Valentyna Panko: «La petrykivka» interessa cada vegada més a les ciutats. «Rukotvorý».Investigació periodística de la destrucció de la Fàbrica de Pintura de Petrykivka. Diari «Uryadovy Kuryer» de 17.10.2012. miniatura|Taules de cuina decorades amb pintura decorativa tradicional ucraïnesa coneguda com a pintura de Petrykivka. Poltava. El 1958 també es va crear l'Escola d'Art Infantil de Petrykivka, dedicada a Tetyana Pata. Els primers professors de pintura de Petrykivka durant un llarg temps van ser Fedir Panko i Vasyl Sokolenko, deixebles de Tetyana Pata. Aquests mestres, que treballaven simultàniament a la Fàbrica de Pintura de Petrykivka, van ensenyar aquest art a la següent generació de mestres a Petrykivka.Petrykivka: Àlbum. Dnipropetrovsk: Dniproknyha, 2011. 232 p.
El 1970, Fedir Panko va fundar el Taller Experimental de Pintura de Petrykivka a Dnipropetrovsk. A diferència de la fàbrica, aquí es treballava principalment sobre fusta i paper, i en gran part sobre fons clar en lloc del negre.
Història contemporània miniatura|Bloc de segells postals de 2013 amb reproducció de l'obra «Gall entre flors» de Volodymyr Hlushchenko (2009) El 1998, l'equip creatiu i l'edifici del Taller Experimental de Pintura de Petrykivka van servir de base per a la creació del Centre d'Art Popular «Petrykivka», dirigit des d'aleshores per l'artista del poble d'Ucraïna Andriy Pikush. L'equip del Centre aplega uns 40 mestres destacats de Petrykivka, entre ells, a partir de 2011, 25 membres de la Unió Nacional d'Artistes d'Ucraïna i 7 mestres honoraris de l'art popular d'Ucraïna.Entrevista amb l'artista del poble d'Ucraïna Andriy Pikush (2010).
El 2012, el Ministeri de Cultura d'Ucraïna va reconèixer la pintura de Petrykivka com un element del patrimoni cultural immaterial d'Ucraïna.
El 5 de desembre de 2013, la pintura de Petrykivka va ser inclosa a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO.
Des del 2007, el festival regional d'art popular «Petrykivskyi Dyvotsvit» se celebra anualment, majoritàriament al setembre, i aplega tradicionalment nombrosos mestres de la pintura de Petrykivka, així com representants d'altres manifestacions de l'art popular. El festival acull una fira, tallers pràctics, exposicions, un concert i altres activitats. Els anys 2013 i 2014, el festival va tenir lloc a la ciutat de Dniprò, mentre que en tots els altres anys fins al 2019 inclòs, es va celebrar a Petrykivka.Primer festival «Petrykivsky Dyvotsvit»: cants, danses i art popular.Festival «Petrykivsky Dyvotsvit».
El 20 de maig de 2016, el Banc Nacional d'Ucraïna va posar en circulació dues monedes commemoratives «Pintura de Petrykivka» de la sèrie «Patrimoni ucraïnès», de denominació 5 hrívnies (aliatge de coure) i 10 hrívnies (plata).NBU: Pintura de Petrykivka, 5 hrívnies.NBU: Pintura de Petrykivka, 10 hrívnies.
Mestres destacats miniatura|Segells postals en honor de Tetyana Pata, 2000