Storia di una monaca di clausura és una pel·lícula dramàtica històrica en coproducció germano-franco-italiana dirigida per Domenico Paolella i estrenada el 1973.
La pel·lícula es va estrenar uns mesos després de Le monache di Sant'Arcangelo del mateix director i sobre un tema molt similar, protagonitzada per la jove Ornella Muti. Ambdues pel·lícules pertanyen al subgènere nunsploitation del cinema eròtic italià, molt popular en aquell moment.
Argument miniatura|Caterina Boratto en una escena de la pel·lícula. El 5 d'abril de 1624, la nounata Carmela Maria Rosa, filla del marquès Simoni, es promet solemnement amb Enrico Maria Riccardo, el fill nounat dels ducs de Della Scala, amb la intenció d'unir les seves propietats en un sol feu.
Molts anys més tard, Carmela està enamorada de Giuliano, un jove senzill i pobre. Amb la guerra imminent, el marquès Simoni s'afanya a organitzar que Carmela es casi amb Enrico. Quan Carmela es nega una vegada més a acceptar un home que no estima, els seus pares l'obliguen a entrar en un convent per expiar la deshonra que ha portat a tota la família.
A la seva arribada, és confinada durant 30 dies en règim d'aïllament per purificar-la del pecat de luxúria. En ser alliberada, va conèixer la germana Elisabetta i la Mare Superiora, que la van acollir sota la seva protecció.
Durant la nit, algunes de les monges surten de les seves cel·les. La germana Elisabetta sovint sortia del convent per visitar una església propera en ruïnes, on va conèixer un home anomenat Diego amb qui va iniciar una relació, conscient de l'afecte mutu que les monges compartien durant la seva absència.
Una nit, en sentir els crits d'una monja que patia esquizofrènia, Carmela s'espanta. Surt de la seva cel·la i truca a la porta de la germana Elisabetta del costat; la monja la va consolar, però la novícia va veure llavors una altra monja al llit de la monja. Com que sortir de la seva cel·la a la nit estava estrictament prohibit, Carmela va ser castigada amb set fuetades. Tanmateix, les nits següents, Carmela es va trobar en un soterrani amb les altres monges, on van beure, es van maquillar, es van vestir i van representar comèdies romàntiques.
La germana Elisabetta, enamorada de Carmela, intenta guanyar-se la seva confiança i afalagar-la organitzant una trobada entre ella i Giuliano a l'església vella. La monja finalment declara els seus sentiments, proposant una relació romàntica, però la novícia la rebutja fermament. Ferida i convençuda que Carmela preferia les atencions de la Mare Superiora, la monja du a terme la seva venjança: fa matar Giuliano pels homes de Diego.
Havent-se quedat embarassada i, mentrestant, rebatejada com a Sor Agnès du Gesù, és objecte de totes les atencions de les seves companyes monges. Però quan la notícia del seu embaràs va arribar a un cardenal, aquest va excomunicar les monges i va dissoldre la comunitat. Abans que els soldats se les enduguessin, Carmela es veu obligada a fugir amb el nadó.
Repartiment miniatura|Eleonora Giorgi sense hàbit. miniatura|Eleonora Giorgi, ara amb vel. Eleonora Giorgi : Carmela Simoni, després Suor Agnese del Gesù Catherine Spaak : sor Elisabetta Suzy Kendall : la mare superiora Giuliana Calandra : sor Rita Martine Brochard : sor Lucia Ann Odessa : la sor espieta Clara Colosimo : la sor anciana Rina Franchetti : Tommasina, Caterina Boratto : Marquesa Simoni Tino Carraro : Marquès Antonio Simoni Umberto Orsini : Diego Antonio Falsi : Giuliano Konrad Georg : pare confessor Isabelle Marchall : la sor velada Paola Senatore : Michela Barbara Herrera : Béatrice Gil Cagné : l'amic de Diego Eleonora Morana : la pagesa
Producció La pel·lícula afirma estar inspirada en fets reals, extrets de documents d'arxiu de l'Abadia de San Giacomo. El missatge que es mostra durant els crèdits finals és el següent:
Recepció crítica Segons Aggeo Savioli a "L'Unità" del 17 de novembre de 1973: "La pel·lícula fa un punt anticlerical (però no antireligiós) utilitzant patrons força familiars, emprant situacions i diàlegs per servir al seu propòsit. Tanmateix, hi ha una certa cura amb la direcció (Armando Nannuzzi estava a càrrec de la fotografia en color)". Les actuacions són modestes”.
Referències
Enllaços externs
Categoria:Pel·lícules d'Itàlia del 1973 Categoria:Pel·lícules d'Alemanya del 1973 Categoria:Pel·lícules de França del 1973 Categoria:Pel·lícules dramàtiques d'Itàlia Categoria:Pel·lícules dramàtiques d'Alemanya Categoria:Pel·lícules dramàtiques de França Categoria:Pel·lícules basades en fets reals Categoria:Pel·lícules eròtiques Categoria:Pel·lícules de temàtica LGBT d'Itàlia Categoria:Pel·lícules d'explotació Categoria:Pel·lícules sobre religió Categoria:Pel·lícules rodades a Roma Categoria:Pel·lícules en italià