Gustav Vilbaste (fins al 1935 Gustav Vilberg; 3 de setembre de 1885 a Haavakannu, parròquia de Kodasoo – 21 de febrer de 1967 a Tallinn) fou un botànic, publicista i conservacionista estonià. Va escriure els primers llibres de claus en llengua estoniana sobre la flora d'Estònia. Va ser membre honorari de la Societat de Naturalistes d'Estònia.
miniatura|Placa commemorativa a la residència de Gustav Vilbaste a Tartu
Biografia Joventut Gustav Vilberg va néixer a Haavakannu. El seu pare, Johannes Vilberg (1856–1931), i la seva mare, Miina Vilberg (nascuda Vilbiks) (1852–1945), eren arrendataris de finca i pagesos. L'any 1892, la família es traslladà a la granja de lloguer de Tõnu, al poble de Saunja, al municipi de Jõelähtme, que més tard adquiriren amb l'ajuda d'un banc agrari.
Vilberg estudià a l'escola municipal de Rummu-Saunja (1893-1897), i entre 1897 i 1900 treballà com a mosso a la granja familiar de Tõnu. Després (1900-1902) eva studiar a l'escola ministerial de dos cursos de Kolga, i entre 1902 i 1903 a la classe pedagògica de l'escola ministerial de Kolga (un dels seus mestres fou Jakob Westholm).
El 7 de juliol de 1903, Vilberg obtingué, en virtut del certificat de fi d'estudis de l'escola ministerial, el dret d'ensenyar a l'escola municipal, i començà a exercir de mestre: primer, entre 1903 i 1904, a l'escola municipal de Mädapea, al comtat de Viru, i després, entre 1904 i 1913, a l'escola municipal de Kehra. El 22 de març de 1907 superà els exàmens de qualificació de mestre d'escola rural al Gimnàs de Narva. Aquell mateix any inicià la recol·lecció de folklore, melodies, cançons, costums, danses, dialectes i antiguitats per a la Societat d'Estudiants Estonians i el Museu Nacional d'Estònia. Entre 1913 i 1914 assistí com a oient a cursos de batxillerat a Tartu. L'any 1914, Vilberg fou mobilitzat a l'exèrcit tsarista a Petrograd, però fou alliberat de les obligacions militars per raons de salut (peu pla).
Entre 1914 i 1916 fou mestre a l'escola municipal d'Alavere, al comtat de Harju, i entre 1916 i 1917, periodista a la redacció del Tallinna Teataja.
Anys universitaris i treball a Tartu Entre els anys 1917 i 1918, Vilberg fou oient lliure a la Universitat de Tartu, i l'any 1918 superà els exàmens de maduresa al Gimnàs Alexandre de Tartu. Del 1918al 1926 estudià a la Facultat de Matemàtiques i Ciències Naturals de la Universitat de Tartu. Entre 1918 i 1920 fou mestre a l'Escola Reial i a l'Escola Comercial de Tartu.
Els anys 1919 i 1920, Vilberg va combatre com a soldat d'infanteria a la Guerra d'Independència d'Estònia en el marc de la Companyia de Mestres d'Escola. Fou assignat a la reserva el 30 d'octubre de 1920. al període 1920- 1923 fou assistent a l'Institut Botànic de la Universitat de Tartu. Des de 1920 fou membre actiu de la Societat d'Investigadors de la Natura d'Estònia i de la Societat de la Llengua Mare. L'any 1922 participà en la redacció de la revista Loodus i publicà el primer guia de plantes en estonià, Eesti taimestik koolidele. Els anys 1923 i 1924 fou redactor executiu i responsable de la revista Loodus. L'any 1923, Vilberg participà en una excursió botànica a Finlàndia, a la costa del llac Làdoga i a Sortavala, sota la direcció del professor Kaarlo Linkola. L'any 1924 fou mestre al Gimnàs Comercial Conjunt de Tartu.
Entre 1925 i 1927, Vilberg fou director de la Universitat Popular de Virumaa a Kunda, i l'any 1925 viatjà per conèixer l'organització de l'ensenyament i la gestió de les universitats populars rurals de Finlàndia i Dinamarca. L'any 1927 acabà la seva tesi de màster «Sobre la landa i la flora de la landa a l'est del comtat de Harju».
Trajectòria científica i pedagògica posterior Entre 1927 i 1928, Vilberg estudià a la Universitat de Viena. El 19 de juliol de 1928 hi defensà la tesi «Erneuerung der Loodvegetation durch Keimlinge in Ost-Harrien (Estland)» i obtingué el grau de doctor en filosofia (especialitat principal: botànica; especialitat secundària: geografia).
El període 1928-1930 fou becari de la Universitat de Tartu en l'àrea de florística, i estudià la recerca botànica i la flora de Suècia i Finlàndia. L'any 1930 treballà a Estocolm, al Museu Suec d'Història Natural. Es presentà a la plaça de professor ordinari de la càtedra de Botànica de la Universitat de Tartu, però la plaça fou atorgada al botànic Theodor Lippmaa.
Entre 1930 i 1936 fou secretari de la secció de conservació de la natura de la Societat d'Investigadors de la Natura d'Estònia. Entre 1930 i 1938 edità i dirigí la revista Loodusvaatleja. Fou mestre al Gimnàs Municipal Masculí de Tartu (1932-1936). Entre 1932 i 1933, mestre al Gimnàs Privat Masculí Hugo Treffner. El 14 de juny de 1934 li fou atorgat el certificat de qualificació de mestre de ciències naturals i geografia per a escoles secundàries i professionals. L'any 1935 prestà el jurament professional de mestre. Entre 1935 i 1936 fou mestre a l'Escola Tècnica Municipal de Tartu.
Activitat conservacionista El 29 de gener de 1936 fou elegit pel Consell de Protecció de la Natura de l'Administració de Parcs Estatals com a primer inspector de conservació de la natura de la República d'Estònia. El 15 de febrer prengué possessió del càrrec d'inspector de conservació de la natura. Entre 1936 i 1940 preparà, formalitzà i organitzà la inscripció en el registre de més de 500 objectes de protecció natural i patrimonial, entre els quals 47 reserves naturals (6 reserves forestals de gran envergadura, 6 reserves de flora, 1 reserva de torberes, 17 reserves ornitològiques, 2 reserves geològiques i 15 reserves de fang terapèutic). Organitzà enquestes sobre les fonts l'any 1936, sobre els minerals l'any 1937, sobre els jaciments de teixos i heura que creixen a l'Estònia occidental entre 1938 i 1939, i sobre el recompte nacional de la cigonya blanca l'any 1939. L'any 1939 s'inicià el recompte de pedres erràtiques. L'any 1936 estudià l'organització de la conservació de la natura, les reserves naturals i els parcs nacionals a Letònia, Lituània, Polònia, Àustria, Alemanya, Txecoslovàquia i Finlàndia. El 23 de gener de 1937 prestà el jurament d'inspector de conservació de la natura. L'1 d'abril de 1938, un cop dissolta l'Administració de Parcs Estatals, continuà com a inspector de conservació de la natura a l'Institut de Conservació de la Natura i Turisme.
En el període 1937 - 1940 edità la col·lecció Looduskaitse (primera part el 1937, segona part el 1940). L'any 1938 edità la revista Eesti Looduskaitse. Edità la revista Loodushoid ja Turism (1939-1940). L'11 de febrer fou nomenat, a més de les seves funcions d'inspector de conservació de la natura, cap de la secció de flors autòctones i millora vegetal del jardí viver de l'Institut de Conservació de la Natura i Turisme. El març de 1939 fou comissionat per mantenir negociacions amb el Comitè Olímpic Finlandès en relació amb els Jocs Olímpics d'Estiu de 1940 que havien de celebrar-se a Hèlsinki, tant pel que fa als itineraris que travessarien la República d'Estònia com a la preparació dels atractius turístics per als participants que viatgessin per terra. Així mateix, estudià l'organització del zoo i del museu a l'aire lliure de Hèlsinki amb vista a la creació de parcs naturals semblants a Tallinn. L'1 de juliol de 1940 fou nomenat inspector de conservació de la natura de la Secció de Ciència i Art del Ministeri d'Educació.
L'any 1941 fou mestre a l'Escola Comercial Masculina de Tallinn, als Cursos Comercials i a l'Escola Professional Femenina. Entre 1941 i 1942 fou mestre al Gimnàs XI de Tallinn, al Gimnàs XII de Tallinn, a l'Escola Secundària de Comerç i Negocis Masculina i a l'Escola Comercial Femenina de Tallinn.
El 16 de març de 1942, per ordre del comissari general de Tallinn de les autoritats d'ocupació alemanyes, fou nomenat expert en conservació de la natura de l'Administració de Boscos Estatals. L'abril de 1944 fou evacuat, com a integrant de l'Administració Central de Boscos, a la ciutat d'Abja, al comtat de Viljandi. Entre 1944 i 1945 fou enginyer de protecció forestal al Ministeri d'Indústria Forestal i Paperera de la RSS d'Estònia. Des del gener de 1945 fou director del Parc Juvenil de Kadriorg. De l'1 de febrer de 1945, el Comissariat Popular d'Educació de la RSS d'Estònia el confirmà com a director del Gabinet Pedagògic de Tallinn. El 15 d'abril de 1945 fou nomenat investigador científic sènior del Museu Estatal de Ciències Naturals de la RSS d'Estònia. L'11 de gener de 1946 fou nomenat cap de la secció de botànica del Museu Estatal de Ciències Naturals de la RSS d'Estònia.
L'octubre de 1946 sol·licità la convalidació del diploma de doctor de la Universitat de Viena davant la comissió superior d'acreditació del Ministeri d'Educació Superior de la Unió Soviètica, però la comissió es negà a reconèixer el seu grau de doctor i li exigí l'elaboració d'una nova tesi doctoral.
Vellesa L'1 de juliol de 1950 es jubilà als 65 anys.
L'any 1956 fou elegit membre d'honor de la Societat d'Investigadors de la Natura d'Estònia. El 30 de setembre de 1965 se celebrà el 80è aniversari de Gustav Vilbaste amb una sessió solemne a la sala de l'Acadèmia de Ciències.
El 21 de febrer de 1967 morí als 81 anys; el 26 de febrer fou enterrat al cementiri de Kuusalu.
Obra científica La major part de la seva obra científica estava relacionada amb la botànica: s'ocupà de l'estudi i el registre dels hàbitats de plantes rares i protegides, descrigué zones d'interès botànic, investigà la influència antròpica sobre la coberta vegetal i realitzà un seguiment especialment exhaustiu de les zones de landa del nord d'Estònia.
Elaborà una col·lecció de plantes —un herbari— formada per unes 12.000 làmines. Fou l'autor del primer guia de plantes complet en llengua estoniana.
Fou un dels pioners del moviment conservacionista estonià i alhora el primer inspector de conservació de la natura. Participà l'any 1939 en la fundació del Zoo de Tallinn.
En total publicà més de 1.400 escrits sobre botànica i també sobre conservació de la natura, jardineria, etnobotànica, història de la llengua literària i altres àmbits.
Obres Kodumaa rändlinnud. Aus migradores de la terra natal. 1920. Tallinn, Societat d'Ajuda Mútua dels Mestres d'Escola d'Estònia, 79 p. (Vilberg) Harjumaa. Maateadusline lugemik. Harjumaa. Lectura de geografia. 1921. Tartu, Cooperativa Editorial Loodus, 224 p. (Vilberg) Õistaimede määramise abivihik. Guia d'ajuda per a la identificació de plantes amb flor. 1922. Tartu, K/Ü Loodus, 32 p. (Edmund Spohr, Gustav Vilberg) Eesti taimestik koolidele. Flora d'Estònia per a les escoles. 1922. Adaptat de la «Flora von Deutschland» de Schmeil-Fitschen a la flora estoniana per G. Vilberg. Tartu, K/Ü Loodus, 150 p. (Vilberg) Walter Oels. Katsed taimede elust. Walter Oels. Experiments sobre la vida de les plantes (treballs pràctics de fisiologia vegetal). 1922. Tartu, K/Ü Loodus, 144 p. (Traduït per Gustav Vilberg) Meie kevadtaimed I. Les nostres plantes de primavera I. 1923. Tartu, K/Ü Loodus, 48 p. (Vilberg) Kodumaal rännates I. Viatjant per la terra natal I. 1923. Tallinn, Universitat Popular, 96 p. (Vilberg) Kodumaal rännates II. Viatjant per la terra natal II. 1923. Tallinn, Associació Editorial Estoniana de Tallinn, 63 p. (Vilberg) Kodumaal rännates III. Viatjant per la terra natal III. 1924. Tallinn, Associació Editorial Estoniana de Tallinn, 87 p. (Vilberg) Eesti taimestik koolidele. Abiraamat taimede tundmaõppimiseks. Flora d'Estònia per a les escoles. Manual per a l'aprenentatge de les plantes. 1925. Tartu, K/Ü Loodus, 260 p. (Vilberg). Segona edició ampliada. Meie kodumaa taimi rahva käsitluses I. Les plantes de la nostra terra natal en l'ús popular I. 1934. Tartu, Editorial Loodusvaatleja, 128 p. Meie kodumaa taimi rahva käsitluses II. Les plantes de la nostra terra natal en l'ús popular II. 1935. Tartu, Editorial Loodusvaatleja, 125 p.