Marian Theodore Charlotte Heidenreich von Siebold (Heilbad Heiligenstadt, 12 de setembre de 1788 - Darmstadt, 8 de juliol de 1859) va convertir-se en la desena doctora en medicina a Alemanya, seguint el precedent de Dorothea Christiane Erxleben, tres generacions anteriors.
Joventut i formació Charlotte von Siebold fou la descendent major del conseller de govern Georg Heiland i la seva esposa. Després de quedar vídua, Regina es va tornar a casar amb Damian von Siebold, metge de Darmstadt, funcionari mèdic de Gotinga i fill de Carl Caspar von Siebold. Charlotte i la seva germana Therese van ser adoptades per Damian von Siebold del qui van adquirir el seu cognom. Per a reforçar els ingressos familiars, Regina va treballar en la consulta del seu espòs, més endavant, va realitzar els estudis de medicina i el 1815 li fou concedit un doctorat honoris causa en obstetrícia.
Charlotte von Siebold, des de ben jove, va mostrar un gran interès per la medicina. Sota la guia de la seva mare i el seu padrastre, Charlotte, a l’edat de 17 anys, va iniciar els seus estudis en anatomia, fisiologia i obstetrícia, tot acompanyant la seva mare en les visites domiciliàries. Transcorreguts dos anys, va començar a ajudar al seu padrastre en la petita clínica de maternitat que dirigia. L'any 1811, es va formar a la Universitat de Gotinga i va assistir a classes particulars de Friedrich Benjamin Osiander i Konrad Johann Martin Langenbeck. En un principi, Osiander va rebutjar a fer-li classes donat que no estava d'acord amb el fet que les dones estudiessin. Malgrat tot, sentint-se en deute amb el seu padrastre, va haver de reconèixer les capacitats de Charlotte com a «estudiant treballadora i hàbil».
Charlotte, va obtenir la llicència per exercir després de superar, el 1814, l’examen d’obstetrícia a la Facultat de Medicina del Gran Ducat de Darmstadt. El 26 de març de 1817, va obtenir el doctorat a Giessen amb la seva dissertació titulada Ueber die Schwangerschaft außerhalb der Gebärmutter und über Bauchhöhlenschwangerschaft insbesondere (Sobre l'embaràs extrauterí i sobre l'embaràs ectòpic en particular). En la seva dissertació, detallava el curs d'un embaràs abdominal, l'intent fallit de rescat quirúrgic i el resultat de la dissecció.
Carrera Von Siebold va tornar a Darmstadt amb l'objectiu de treballar en la maternitat dels seus pares. A més, es va ocupar tant de la formació de comares com de la recaptació de fons per a l’Hospital de Ciutadans de Darmstadt. Charlotte va proporcionar atenció mèdica gratuïta a dones pobres, oferint-los menjar, roba i allotjament. L'any 1829, va contreure matrimoni amb August Heidenreich, un metge militar 14 anys més jove que ella.
Von Siebold es distingia per la seva remarcable reputació. Era requerida sovint per a ajudar a les cases reials del seu país i de l'estranger. Entre les fites de la seva vida hi destaquen els naixements de Victòria de Saxònia-Coburgo-Kohary i Luisa de Saxònia-Gotha-Altenburgo.
Impactada per les seves experiències amb els parts en zones rurals, Von Siebold va demanar suport estatal per a les dones pobres que acabaven de donar a llum. L'any 1845, va informar d'aquestes circumstàncies al Gran Duc i va proposar la creació d'una maternitat estatal. Gràcies a això, una clínica d'obstetrícia per a les ciutadanes pobres de Darmstadt, va ser fundada aquell mateix any.
Reconeixement Com a reconeixement del seu treball, un carrer de Darmstadt va ser anomenat amb el seu nom. Després de la seva mort, va néixer la Fundació Heidenreich-von Siebold, destinada a ajudar dones de baixos recursos que acabaven de ser mares. L'any 2006, la facultat de medicina de la universitat de Gotinga va promoure el programa Heidenreich von Siebold per fomentar la participació de les dones en l’àmbit científic.
Actualment, el Premi Charlotte Heidenreich von Siebold és entregat per la Fundació Entega cada dos anys.
Referències
Categoria:Morts a Darmstadt Categoria:Metges alemanys Categoria:Ginecòlegs europeus Categoria:Alumnes de la Universitat de Göttingen Categoria:Alumnes de la Universitat de Giessen Categoria:Científics de Turíngia