és coneguda per haver estat la segona metgessa suïssa, així com una destacada activista del moviment feminista suís.
Biografia Nascuda i criada a Guntershausen bei Aadorf, era la petita de set germans. La seva mare era la principal referent sanitària de la zona, i el seu pare era pagès. Després de la mort de la mare, quan tenia quinze anys, la seva germana gran es va fer càrrec d'ella. En finalitzar els seus estudis, va treballar com a institutriu a Escòcia durant vuit anys.
Després de cuidar diversos familiars durant una malaltia, es va desil·lusionar amb la seva carrera anterior. Va decidir optar per la medicina. Primer va obtenir el certificat de batxillerat necessari (va aprendre llatí i matemàtiques de manera autodidacta en un temps rècord) abans d'entrar a la Universitat de Zuric el 1871. El 1877 va obtenir el títol de medicina i va esdevenir la segona dona suïssa a aconseguir-ho. Va completar la seva formació a Viena, París i Budapest abans de tornar a Zuric per obrir una consulta pròpia. Durant els trenta-sis anys d'activitat, la seva consulta va créixer fins a ser una de les més importants de la ciutat. Tot i que oferia assistència gratuïta a les persones sense recursos, Farner va acumular una fortuna considerable
Més enllà de la medicina, Farner va destacar com a oradora en el seu paper protagonista dins el moviment feminista suís. Sota el seu lideratge, el Sindicat de Treballadors Suïssos va aconseguir un centre de col·locació per a treballadores domèstiques, una clínica per a dones i un sanatori per a dones a Urnasch (el 1907 el va donar a la ciutat de Zuric perquè s'utilitzés com a campament de vacances).
El 1892, Farner i la seva parella, Anna Pfrunder van ser detingudes acusades d'haver malversat 60.000 francs, una acusació impulsada per opositors al moviment feminista que temien el seu èxit. Tot i la manca de proves, Farner i Pfrunder van ser empresonades durant set setmanes en règim d'aïllament abans de ser finalment absoltes després d'una llarga investigació duta a terme pel jutge general Wittelsbach. El seu alliberament va obtenir el suport d'altres moviments de dones d'arreu d'Europa i va donar impuls a la seva causa. Va portar a Meta von Salis-Marschlins a escriure un editorial al número commemoratiu de Philanthropin demanant el sufragi universal, ja que només això podria evitar que es tornés a produir una injustícia semblant i "les dones hagin de ser contractades al govern, als tribunals, a la policia, a les autoritats penitenciàries, en definitiva, allà on es tracti dels interessos de les dones". Després del judici, va reprendre la seva activitat professional i va continuar exercint fins a la seva mort, el 1913. Després de la mort de Pfrunder, el 1925, casa seva va ser cedida a la secció de Zuric del Lyceum Club. A més, van fundar la Fundació Anna-Carolina per donar suport a dones estudiant, una organització que encara avui concedeix beques. La seva vida també ha estat objecte d’una novel·la de Rosemarie Keller titulada Ich bereue nicht einen meiner Schritte. Leben und Prozess der Ärztin Caroline Farner (o No em penedeixo de cap dels meus actes: la vida i el judici de la doctora Caroline Farner).
Vida privada Farner va conviure amb Anna Pfrunder durant trenta-dos anys, primer a casa dels pares de Pfrunder i després, arran de diverses tensions, en una casa pròpia: la Villa Ehrenberg, a la Rämistrasse 26 de Zuric. Quan es va traslladar a la Villa Ehrenberg, Pfrunder es va endur la seva neboda. Tanmateix, va ser el llarg litigi per aconseguir també la tutela del seu nebot el que va portar la parella a enfrontar-se al jutge Wittelsbach. Finalment, se'ls va denegar la tutela amb l’argument que "l’oficina d’orfes no pot tenir cap confiança que aquelles dues dones puguin donar als dos infants una educació adequada" després que Pfrunder "s’hagués allunyat del seu pare i de la seva mare, tots dos malalts i febles, per ajuntar-se amb una persona estranya i viure amb ella." Malgrat les tensions, les nombroses adversitats i l'empresonament que van patir, la parella es va mantenir unida de per vida, i encara continuaven juntes quan Farner va morir el 1913.
Referències
Categoria:Metges suïssos Categoria:Persones de Turgòvia Categoria:Morts a Zúric