L'ermita de la Santa Creu, també coneguda com església de la Santa Creu, antiga mesquita del Raval o antiga mesquita de Benaeça, és un temple catòlic situat al municipi de Xelva, a la comarca de la Serrania, catalogat com a Bé Immoble de rellevància local, amb IGPCV 46.106-9999-000019.

Història La documentació existent permet afirmar que el 1370 a Xelva coesxistien dues mesquites actives: la de Benajuay, situada a prop de l'ermita del Loreto; i la de del Raval. La primera va desaparèixer molt aviat, encara que no se sap gaire d'aquesta mexquita. En canvi la de l'Arrabal, va tenir una llarga existència, i va arribar fins a l'actualitat amb el nom d'Església de la Santa Creu.Torralba Rull, Jerónimo (2004). «Capítulo VI. La Mezquita del Arrabal de Benaeça (Iglesia de Santa Cruz)». En Real Academia de la Cultura Valenciana, 2004, ed. Erario de Santuarios. La arquitectura religiosa de Chelva. Valencia. pp.33 y ss. ISBN 84-96068-51-X.

Es pensa que la seua construcció data de 1370 quan Xelva va rebre la masiva arribada de pobladors musulmans al barri del Raval, fenomen que feu necessària la construcció d'un nou lloc d'oració, que llevà el protagonisme a la ja existent mesquita de Benajuay. Açò el que suposa és que la mezquita es construí en plena època cristiana en zona ja de reconquesta.

Va patir molts danys durant les Guerres de les Germanies, sent incendiada a l'agost de 1520, quan un gran grup d'agermanats van atacar Xelva per venjar-se del vescomte, Pedro Ladrón i Pallás, que havia penjat a Túejar a un dels capitostos dels agermanats. En arribar els sublevats a Xelva van arrasar amb totes les propietats del vescomte, que malgrat tot oudo escapar de la venjança. Com que els musulmans van seguir fidels al seu senyor, també van ser víctimes de l'escarni.

El 1525, uns cinc anys després de tot allò, l'emperador Carles I va obligar a batejar-se tots els musulmans, cosa que va conduir a l'abandonament de la mesquita per a ús religiós islàmic, consagrant-se a la religió cristiana sota l'advocació de la Santa Creu.

Quan el 1609 s'expulsa els moriscs d'Espanya, el raval de Xelva es queda despoblat i l'església de la Santa Creu sense fidels, per la qual cosa se la va passar a considerar ermita. Poques coses van passar en aquesta ermita durant els anys següents, no tornant a tenir un ús quotidià fins al segle XIX, quan el 1884 dos franciscans van arribar a Chelva amb la intenció de tornar a fundar la comunitat que s'havia dissolt amb l'exclaustració. No podien instal·lar-se a l'antic concent franciscà que havia estat desamortitzat el 1834, per la qual cosa se'ls va proporcionar una casa annexa a l'ermita de la Santa Creu i se'ls va permetre l'ús de la mateixa per a les seves necessitats religioses, passant a ser església franciscana, encara que per molt poc temps ja que en menys d'un any els dos frares.

En quedar buida i sense ús l'ermita, va passar a utilitzar-se com a ampliació de l'escola de nens.Durant la guerra civil es va utilitzar com a allotjament de la tropa, i després del conflicte bèl·lic va recuperar el seu ús com a ermita per a catequesi, exposicions del Santíssim, reunions i algun acte religiós.

Als desperfectes del pas del temps cal afegir la manca d'un manteniment correcte, encara que en lloc d'intentar rehabilitar-la, es va decidir encegar alguns arcs per dividir el temple en diverses estades d'usos diferents, una d'elles com a magatzem. Per evitar la pèrdua de tota la riquesa patrimonial que comptava, es van treure els ratlles del via crucis de l'interior i un cop emmarcats es van col·locar a l'interior de la sagristia de la parròquia.

L'esfondrament de la teulada de la casa dels ermitans va suposar l'enfonsament de la volta i portar l'edifici a un estat ruïnós.

L'any 2007 es va restaurar l'edifici per recuperar-lo com a centre de cultura.

Descripció La mesquita de Benaeça del segle XIV s'alçava al barri morisc del Raval. De l'antiga mesquita es conserva intacta la estructura original i és la més antiga de les que hi ha a la Comunitat Valenciana. Es convertí en ermita al segle XVI, per a la qual cosa es va afegir un xicotet altar i una espadanya amb campana; el temple es va consagrar a la Santa Creu.

La conversió de mesquita a església suposà una serie de canvis: es va enderrocar la part de la alquibla (la que mira cap a la Meca), on hi havia el mihrab (petita capella còncava situada a la direcció cap a la qual han de pregar els musulmans) per ampliar la profunditat de la nau central, utilitzant l'espai per a la construcció d'un prebisteri quadrat voltat. A la nau esquerra es va afegir la sagristia i el púlpit, amb la qual cosa es va encegar la finestra que hi havia, per la qual cosa per donar llum es van obrir dues finestres més als arcs murals d'aquell costat. També es va ampliar el recinte a la part del darrere, actualment encara es pot veure a la clau d'un arc en aquesta zona amb data de 1607.

Aquests canvis són els únics que va tenir el procés d'adaptació i l'edifici va arribar pràcticament igual a l'actualitat.

Referències

Categoria:Edificis de Xelva Creu de Xelva Categoria:Viquiprojecte:Xelva