LAscianghi va ser un submarí de la Regia Marina, construit durant la dècada de 1930. Va rebre el nom del llac Ashenge a Etiòpia.
Disseny Els submarins de la classe Adua eren essencialment rèpliques de la classe Perla precedent. Desplaçaven 680 tones llargues (690 t) a la superfície i 844 tones llargues (858 t) submergides. Els submarins feien 60,18 metres d'eslora, tenien una mànega de 6,45 metres i un calat de 4,7 metres.Chesneau, p. 309–10
Per navegar en superfície, els vaixells eren propulsats per dos motors dièsel de 600 cavalls de potència (447 kW) , cadascun dels quals accionava una hèlix. Quan estaven submergits, cada hèlix era accionada per un motor elèctric de 400 cavalls de potència (298 kW). Podien assolir els 14 nusos (26 km/h) a la superfície i els 7,5 nusos (13,9 km/h) sota l'aigua. A la superfície, la classe Adua tenia un abast de 3.180 milles nàutiques (5.890 km) a 10,5 nusos (19,4 km/h); submergits, tenien un abast de 74 milles nàutiques (137 km) a 4 nusos (7,4 km/h).Bagnasco, p. 154
Els vaixells estaven armats amb sis tubs llançatorpedes interns de 53,3 cm (21,0 polzades), quatre a la proa i dos a la popa. També estaven armats amb un canó de coberta de 100 mm (4 polzades) per al combat a la superfície. L'armament antiaeri lleuger consistia en un o dos parells de metralladores de 13,2 mm (0,52 polzades) .
Història Un cop en servei, entre 1938 i 1940, va ser assignat a la base de Leros, al Dodecanès.
El 10 de juny de 1940, data de l' entrada d'Itàlia a la Segona Guerra Mundial, tot i que formava part del XV Esquadró del I Grup de Submarins de La Spezia, va ser destacat a la base de Càller. El comandant de la unitat era el tinent de navili Ugo Gelli.
El 20 de juny va sortir de la base per a la seva primera missió bèl·lica, a la zona balear, entre el cap de Sant Antoni i Formentera; a la 1.25 del 22 de juny va albirar un gran vaixell mercant armat i el va atacar llançant quatre torpedes, que també van fallar a causa de la mar agitada. El submarí va atacar llavors amb el seu canó , impactant el vaixell diverses vegades , però aquest va obrir foc amb el seu armament de bord, obligant l'Ascianghi a allunyar-se. El submarí va tornar a la base el 28 de juny.
Cap a finals de gener de 1941, la Força H britànica va abandonar Gibraltar, en direcció est (l'objectiu era bombardejar Gènova), l'Ascianghi va ser desplegat en una emboscada defensiva a uns vint quilòmetres al sud-est de Capo Mele; tanmateix, a causa del mal temps, l'esquadró naval britànic va tornar al port després d'haver atacat la presa de Tirso amb avions ( el bombardeig es va dur a terme, però, el 9 de febrer de 1941).Giorgerini, p. 278
Del 24 al 29 de març de 1941 va ser enviat, juntament amb dos altres submarins, entre Alexandria, a Egipte , i el cap Krio: les tres unitats, col·locades a intervals d'unes seixanta milles, havien de formar una barrera per cobrir la flota de batalla que participava en l'operació "Gaudo", que més tard va resultar en el desastre del cap Matapan (l'Ascianghi, però, no va detectar cap unitat enemiga).Giorgerini, p. 280-281
El tinent de navili Olinto Di Serio va assumir el comandament de la unitat .
El 20 de setembre del mateix any, el submarí va ser enviat al tram de mar davant de Beirut i Trípoli, a Síria ; l'endemà es va trobar amb el petrolier Antar (389 tsl), registrat, segons la font, com a polonès o palestí, però empleat per compte dels anglesos, i, després d'haver donat temps a la tripulació per abandonar el vaixell a causa de l'elecció humanitària del comandant del submarí, que es va arriscar a quedar-se al lloc de l'atac, el va enfonsar: es van llançar sis torpedes —dividits en tres parells— i el canó va ser necessari per enfonsar-lo a causa del casc particular dels petroliers).
Cap a mitjans de juny de 1942 va ser enviat –juntament amb quatre submarins més, inclosos els bessons Aradam i Dessiè– a esperar entre Malta, Pantelleria i Lampedusa en oposició al comboi britànic "Harpoon", com a part de la batalla de Mitjans de Juny; tanmateix, el submarí no va albirar les unitats enemigues.Giorgerini, p. 326
Al juliol, el tinent de navili Rodolfo Bombig va esdevenir comandant del submarí.
L'11 d'agost de 1942 va ser un dels onze submarins posicionats en emboscada al nord de Tunísia, entre Scoglio Fratelli i Banco Skerki, per atacar un comboi britànic a Malta: aquesta va ser l'operació britànica "Pedestal", que més tard va resultar en la batalla de Mitjans d'Agost, en la qual, però, aquest submarí no va tenir cap paper.Giorgerini, p. 333
Poc després, el tinent de navili Rino Erler va assumir el comandament del submarí.
A principis de novembre de 1942 va ser utilitzat per a una missió de transport de 18 tones de municions, des de Messina fins a Tobruk; el 3 de novembre, mentre navegava cap al port libi , es va trobar amb una vintena de soldats alemanys que havien sobreviscut a l'enderrocament de l'avió que els transportava, i els va rescatar.
L'11 de novembre va ser enviada en una missió a aigües algerianes. Havent entrat a la rada de Bougie , es va trobar amb un grup de vaixells britànics més petits que sortien del port, identificats erròniament com un creuer escortat per dos destructors. En romandre a la superfície, l'Ascianghi va llançar , a les 3.39, dos torpedes contra el segon vaixell de la línia, fallant-lo, mentre que un segon parell, llançat a les 3.46 contra l'últim vaixell de la formació, va impactar: un dels canons va impactar al centre del vaixell, l'altre davant del pont. El vaixell impactat va ser el ràpid dragamines oceànic HMS Algerine (1040 t), que es va enfonsar en poc temps, a cinc milles al nord de Cap Carbon, amb la mort de 24 dels 56 homes de la seva tripulació. L'Ascianghi va eludir la persecució dels altres dos vaixells i va romandre a la seva zona d'emboscada fins al dia 16; va arribar a Nàpols dos dies després.Giorgerini, p. 342-343
El gener de 1943, una inspecció va qualificar la seva eficiència com a "bona". Giorgerini, p. 349
Durant la nit del 2 al 3 de març de 1943, mentre estava en una missió al golf de Sirte, el submarí va albirar un comboi amb una forta escorta i, arribant als 800 metres, va llançar tres torpedes contra un destructor; en ser vist pels vaixells d'escorta, va haver de submergir-se precipitadament per evitar ser envestit per un d'ells.Giorgerini, p. 359 Es van sentir dues fortes explosions, però no hi ha proves de danys.
L'Ascianghi va passar un cert temps a la drassana per a tasques de manteniment ; el comandant Erler va cedir el comandament al jove sotstinent de navili Mario Fiorini (aquest va ser un dels pocs casos, si no l'únic, a la Regia Marina, en què el comandament d'un submarí va ser confiat a un oficial d'un rang inferior al de tinent).
El 16 de juliol de 1943, el submarí va sortir de Nàpols en direcció al sud-est de Sicília , en oposició a les línies de subministrament de les tropes aliades desembarcades a l'illa El submarí va ser l'únic que no va rebre l'ordre d'endinsar-se mar endins.Giorgerini, p. 362
miniatura|esquerra|upright=1.4|El creuer Newfoundland, probablement danyat per l'Ascianghi El 23 de juliol, mentre estava submergit a la tarda a uns deu quilòmetres d'Augusta, va albirar un grup de creuers i destructors: després d'haver-se mogut a poca distància, va llançar dos torpedes, un dels quals –a les 13.38– va impactar el creuer lleuger HMS Newfoundland, a la popa , en el qual hi va haver una víctima i greus danys , que van deixar el creuer fora de combat fins al 1944 A les 15.41 un dels destructors d'escorta, el Laforey, va evitar un altre torpede: això ha fet dubtar de l'atribució dels danys del Newfoundland a l'Ascianghi , ja que, més o menys al mateix temps, la formació anglesa també va ser atacada pel submarí alemany U-407: per tant, no se sap amb certesa quin dels dos submarins va impactar el Newfoundland i quin va fallar el Laforey.
El Laforey, però, va passar gairebé immediatament al contraatac juntament amb un segon destructor, l'Eclipse, començant a bombardejar l'Ascianghi amb nombroses càrregues de profunditat: avariat i en procés d'inundació, el submarí italià es va enfonsar més enllà de la profunditat de seguretat i, per evitar ser destruït per la pressió, es va veure obligat a sortir a la superfície, per intentar reaccionar amb el canó i enfonsar-se; tanmateix, va ser immediatament impactat per l'artilleria dels dos vaixells, amb nombroses morts i ferits. Abandonat pels supervivents, l'Ascianghi es va enfonsar per la popa a les 16.23.
De la tripulació del submarí, van morir un oficial (el guardiamarina Mario Marinelli), quatre suboficials , quatre contramestres 14 mariners, mentre que 27 supervivents van ser recuperats –i fets presoners– pel Laforey i l'Eclipse.
L'Ascianghi havia dut a terme 22 missions ofensives-exploratòries, una missió de transport i 24 missions de transferència, cobrint un total de 24.601 milles a la superfície i 4.312 submergides.
+ Vaixells enfonsats per l'Ascianghi Data Vaixell Bandera Tonatge Tipus Cargo 21 de setembre de 1941 SS Antar 389 GRT càrrega càrrega general 15 de novembre de 1942 850 GRT minador N/ATotal:1,239 GRT
Referències
Bibliografia
Categoria:Submarins Categoria:Unitats de la batalla de la Mediterrània Categoria:Vaixells italians de la Segona Guerra Mundial