La monaca di Monza és una pel·lícula dramàtica històrica italiana del 1969 dirigida per Eriprando Visconti. Està basada lliurement en els fets reals de Marianna de Leyva, més coneguda com a "La monja de Monza", la història de la qual es va fer famosa gràcies a la novel·la I promessi sposi d'Alessandro Manzoni.
Argument Virginia De Leyva, Mare Superiora d'un convent de Monza, és obligada pel capellà, Don Arrigoni, a donar refugi a Giampaolo Osio, un jove famós per les seves innombrables conquestes amoroses, però també buscat per matar un cavaller espanyol en un duel. El seu primer encontre, tot i que sobtat, deixa una empremta duradora. Mentre la germana Virginia lluita per dissimular la seva atracció pel jove, Giampaolo, el seductor, aconsegueix convèncer dues joves monges perquè l'ajudin a entrar a l'habitació de la Mare Superiora. Un cop allà, Virginia, lluny de rebutjar-lo, sucumbeix als seus encants i es converteix en la seva amant. No és fins molt més tard, quan l'afer "prohibit" es fa públic, que decideix, obligada per la jerarquia, denunciar-lo. Tanmateix, més tard descobreix que s'ha quedat embarassada del seu amant. Esquinçada per emocions contradictòries, Virginia decideix ajudar el seu amant a escapar. L'escàndol ara és en boca de tothom...
Repartiment Anne Heywood: Virginia de Leyva Hardy Krüger: Pare Paolo Arrigone Antonio Sabàto: Giampaolo Tino Carraro: mossèn Barca Luigi Pistilli: Comte de Fuentes Carla Gravina: Caterina de Meda Margarita Lozano: Sor Benedetta Homati Caterina Boratto: Sor Francesca Imbersaga Giovanna Galletti: Sor Angela Sacchi Anna Maria Alegiani: Sor Ottavia Ricci Laura Belli: Sor Candida Colomba Renzo Giovampietro: Vicari Saraceno Pier Paolo Capponi: Comte Taverna Maria Michi: Germana Bianca Homati
Producció Aquest va ser el primer paper principal de Heywood després del seu èxit a The Fox. A causa del seu contingut subtilment eròtic, la pel·lícula de Visconti va marcar el començament d'un gènere cinematogràfic conegut com a "nunsploitation". Part de les escenes es va filmar al municipi de Torre Beretti.
Recepció La pel·lícula va ser un gran èxit de taquilla a Itàlia, recaptant més de 3 milions de dòlars.
Morando Morandini, en el seu diccionari homònim, fa una crítica tèbia al llargmetratge. La revista Film TV va considerar la pel·lícula "morbosa i inútil". Francesco Arcangeli va escriure un article al "Corriere della Sera", elogiant l'obra de Visconti com una "obra mestra".Corrado Colombo, Prandino - L'altro Visconti, Eif Cinema, Piombino, 2018, p. 62
Referències
Enllaços externs
Categoria:Pel·lícules basades en llibres Categoria:Pel·lícules basades en fets reals Categoria:Pel·lícules dramàtiques d'Itàlia Categoria:Pel·lícules d'Itàlia del 1969 Categoria:Pel·lícules en italià Categoria:Pel·lícules amb música d'Ennio Morricone