Cartes a Milena (Briefe an Milena, en el seu títol original en alemany) és un llibre que recopila algunes de les cartes de Franz Kafka a Milena Jesenská d'entre 1920 i 1923.
Antecedents miniatura|El Kavárna Arco avui Milena Jesenska va ser una periodista liberal txeca, casada amb Ernst Pollak, un filòsof vienès, amic de Hermann Broch i Franz Werfel. Milena i Kafka es van conèixer en el cafè Arco de Praga,El Cafè Arco és una cafeteria de la Ciutat Nova de Praga, en el centre de la capital txeca, Dlážděná 6/Hybernská 16, Praga 1, a prop de l'estació de tren Praha Masarykovo nádraží. L'establiment va ser inaugurat el 7 de setembre de 1907 i va ser a principis del segle XX un centre de la "Kaffehausliteratur" (literatura de cafè) de Praga. que solia ser freqüentat pels intel·lectuals de l'època. Els visitants regulars del cafè incloïen Felix Weltsch, Oskar Baum, Willy Haas, Egon Erwin Kisch, Franz Werfel, Paul Kornfeld o František Langer,Franz Kafka (2011), Briefe an Milena - Nueva edición ampliada, Fischer, Editores: Jürgen Born y Michael Müller, p. 331. denominats arconautes per Karl Kraus. Johannes Urzidil va immortalitzar l'Arco en el seu conte Nit de terror. Més tard se'ls van unir els escriptors Max Brod, Anton Kuh, Else Lasker-Schüler, Kurt Tucholsky i Ernst Weiß. No sols hi anaven escriptors. Mentre els txecs i els joves txecs es reunien en el Cafè Unió, la intel·lectualitat alemanya i jueva es reunia a l'Arco. Milena va descriure l'atmosfera del lloc de la següent manera: “
miniatura|Merano: Thermenbrücke amb escultura d'acer en memòria de Franz Kafka, al fons Kurhaus i la torre de Sant Nicolau (1994) L'apassionat interès de Milena per la literatura moderna la va portar a demanar-li autorització a Kafka per traduir algun dels seus escrits.Klaus Wagenbach: Franz Kafka. Rowohlt, Reinbek bei Hamburg 1978, p. 123. A l'abril de 1920, Kafka va viatjar a Merano tres mesos i des de la pensió Ottoburg li va escriure les primeres cartes a Milena. Quan va començar la correspondència, Kafka ja estava malalt de tuberculosi des de 1917, i en procés de separar-se de la seva segona promesa, Julie Wohryzek. En aquest moment, el matrimoni de Milena estava en una etapa crítica: Polak mantenia -entre altres- una relació amb Mia Weiss, casada amb un banquer; passava el temps en diversos cafès discutint sobre literatura i no s'ocupava de la seva situació econòmica. Tot això va contribuir a la ruptura del matrimoni. Tots dos es van mudar a Praga l'any 1925.Hartmut Binder: Ernst Polak – Literat ohne Werk. Zu den Kaffeehauszirkeln in Prag und Wien. In: Fritz Martini, Walter Müller-Seidel, Bernhard Zeller (editor): Jahrbuch der Deutschen Schillergesellschaft. 23. Jg., Kröner, Stuttgart 1979, p. 389 y 395.
Kafka ja havia mantingut una intensa correspondència durant cinc anys amb la seva primera promesa, Felice Bauer. Es tractava per a ell d'un moment de profund abatiment, i la major part de les seves cartes a Milena estan carregades de desesperació, que es va expressar en el seu desig de veure tota la seva obra oblidada i destruïda. Al mateix temps, va formular en frases sorprenents el seu desig de puresa i el seu anhel de redempció. Les cartes també contenen algunes de les més greus acusacions que Kafka va pronunciar contra si mateix, els seus orígens i la seva educació, així com aforismes tan clars i profunds com les Reflexions sobre el pecat i la seqüència Ell. Atès que els seus diaris de 1920 i 1921 són extremadament escassos -els va lliurar a Milena, i falten les pàgines relatives a ella-, aquestes cartes presenten un material de fons inavaluable, especialment per a les últimes parts de El castell. La relació va acabar l'any 1921. Tan egocèntric era l'amor de Kafka que el caràcter de Milena no arriba a prendre forma en les seves cartes.Politzer, Heinz. Books Abroad, vol. 30, no. 2, 1956, p. 173–74. JSTOR, https://doi.org/10.2307/40095390. Consultat el 3 de novembre 2022.
Publicacions Les cartes van sobreviure perquè Milena Jesenská les hi va lliurar a Willy Haas abans que la Gestapo l'arrestés al novembre de 1939 per participar en un moviment de resistència clandestí i ajudar molts refugiats jueus i polítics a emigrar. Les seves cartes a Kafka van ser destruïdes després del seu arrest. Va ser empresonada primer en el Pankrác de Praga i després a Dresden. A l'octubre de 1940, va ser deportada al camp de concentració de Ravensbrück a Alemanya, on va morir durant una operació renal el 17 de maig de 1944.Mary Hockaday. Kafka, Love, and Courage: The Life of Milena Jesenská. New York: The Overlook Press, 1997.
Les cartes es van publicar originalment en alemany l'any 1952 com Briefe an Milena, editades per Willy Haas, que va decidir eliminar certs passatges que va pensar que podrien ferir les persones que encara estaven vives en aquell moment. Després de la publicació, la destinatària es va fer famosa de la nit al dia, però ni tan sols el seu cognom va ser esmentat en la primera edició del llibre. Passarien anys abans que es conegués la seva biografia.
La col·lecció va ser publicada per primera vegada en anglès per Schocken Books l'any 1953, traduïda per Tania i James Stern. Al 1986, es va publicar una nova edició en alemany, que va restaurar els passatges que Haas havia eliminat, seguida d'una nova traducció a l'anglès de Philip Boehm de 1990. Aquesta edició inclou algunes de les cartes de Milena a Max Brod, així com quatre assajos seus i un obituari de Kafka.
La primera edició de Cartes a Milena en català va ser publicada l'any 2018, a cura de l'editorial Quid Pro Quo, amb traducció i notes de Clara Formosa Plans.
Kafka sobre escriure cartes Kafka va escriure durant la seva vida aproximadament 1500 cartes. Si bé era comunicatiu, tenia, suposadament, una relació conflictiva amb la seva correspondència:
En una altra carta remarca amb gran lucidesa la problemàtica intrínseca de la seva correspondència:
La relació amb Milena Quan es van conèixer, Milena tenia 23 anys i Kafka 36. Ella era intel·ligent, temperamental i impulsiva, Kafka l'etern indecís. Ell era un jueu de Praga de parla alemanya, ella era txeca i parlava poc alemany, vivia a Viena. Es tractava de mantenir la relació i Milena solia pressionar Kafka perquè la visités. El tema de les trobades ja havia tingut en el cas de Felice Bauer característiques absurdes pel comportament dubitatiu de Kafka i les seves reflexions sobre si viatjar o no. Werner Vordtriede assenyala el mètode de Kafka:
De manera similar es va comportar amb Milena, per exemple:
Els seus dubtes transmeten també una angoixa visceral:
En el transcurs de la seva correspondència, Kafka i Milena es van trobar només dues vegades. La primera reunió va ser a Viena, com pot deduir-se de les cartes, entre el 29 de juny i el 4 de juliol de 1920, quan Kafka tornava a Praga des de Merano. Es van tornar a trobar el 14 i el 15 d'agost del mateix any a Gmünd (avui en dia: České Velenice).Franz Kafka (2011), p. 403. Aquestes trobades van ser vistes per Kafka com a intervals en un enamoriscament eminentment epistolar. Al gener de 1921, Kafka li va demanar a Milena que renunciessin a la correspondència i deixessin de veure's. A l'octubre de 1920, li va donar els seus diaris de 1910 a 1920. Al novembre d'aquest any Milena el va visitar a la casa dels seus pares, així com a l'abril i al maig de 1922. La seva última trobada va ser al juny de 1923.Franz Kafka (2011), p. 404-406.
El 6 de juny de 1924, l'endemà passat de la mort de Kafka, Milena va publicar el seu obituari:
Kafka va escriure en la seva carta del 31 de juliol de 1920:
Interpretacions El professor Hans-Gerd Koch, coeditor de l'edició crítica de les obres de Franz Kafka, opina sobre les cartes de Kafka:
Werner Vordtriede considera que
Un exemple és la seva carta del 10 de juny de 1920, escrita durant la seva estada a Merano:
Shadi Neimneh analitza les cartes des d'una perspectiva feminista i psicoanalítica assenyalant que:
Mark Anderson assenyala la importància de la distància en el procés creatiu de Kafka:
Una carta de Kafka sembla fonamentar aquesta interpretació:
Referències
Categoria:Obres de Franz Kafka Categoria:Obres literàries del segle XX Categoria:Obres del 1952