La presó de Regina Coeli és la principal i més coneguda presó de Roma. Situada al barri del Trastevere, al número 29 de la Via della Lungara, està ubicada en un complex d'edificis que data del 1654, que antigament havia estat l'emplaçament d'un convent, i que va ser destinat al seu ús actual el 1881. Va prendre el nom de la pregària mariana Regina Coeli.
Història La construcció del complex es va iniciar amb el papa Urbà VIII el 1642, tot i que la seva mort va fer que les obres es suspenguessin fins que van ser represes pel seu successor, Innocenci X. El monestir va ser fundat per dues germanes Colonna: Vittoria, una monja de l'orde carmelita, del qual més endavant va esdevenir-ne abadessa, i Anna, vídua de Taddeo Barberini, al seu torn nebot d'Urbà VIII.cfr. Pio Pecchiai, Un famoso duello al Corso, in Strenna dei Romanisti 1952, p. 105 Dels papes que el van finançar, Urbà VIII i Innocenci X, el primer va ser un Barberini i el segon un Pamphilj que va haver de celebrar la reconciliació amb els Barberini. Del 1810 al 1814 el convent va ser confiscat en compliment del decret napoleònic que imposava la supressió dels ordes religiosos. Després de la marxa dels francesos, les monges hi van tornar, però el 1873 les monges carmelites descalces van haver d'abandonar el convent de nou, aquesta vegada permanentment, a causa d'una llei similar del recentment format Regne d'Itàlia. Les obres d'adaptació de les estructures van ser dirigides per Carlo Morgini i es van acabar el 1900.
També a finals del es va adquirir un edifici adjacent, que es va utilitzar com a presó de dones, coneguda popularment com a carcere delle Mantellate. Aquesta presó de dones també va inspirar la cançó titulada «Le Mantellate», escrita per Giorgio Strehler i Fiorenzo Carpi per a Ornella Vanoni i interpretada posteriorment també per Alida Chelli i Gabriella Ferri. El 1902 la presó va ser escollida com a seu de la primera escola de policia científica, que hi romandria fins a la dècada del 1920, a més de ser utilitzada com a reserva de materiale di studio per a la disciplina emergent de l'antropologia criminal.miniatura|Vista de la presó des del Janícul|esquerra
Durant l'època feixista, juntament amb l'estructura situada a la Via Tasso, va acollir opositors polítics. Durant l'ocupació nazi de Roma, el 24 de març de 1944, la majoria dels homes assassinats a la massacre de les fosses Ardeatines van ser trets d'aquesta presó. La presó també es va convertir en una de les principals terminals per a la deportació de jueus i opositors polítics arrestats a la província, i un dels camps de concentració més actius de la República Social Italiana.
La capacitat màxima tolerable prevista actualment és de 750 presos, una xifra superada àmpliament per la població reclusa real. La presidenta de la Cambra de Diputats, Laura Boldrini, durant la seva visita el 22 de juliol de 2013 (1.050 presos confinats), la va definir com un «magatzem de carn humana».cfr. www.roma.corriere.it/roma/notizie/cronaca/13_luglio_22/bol, consultato nell'agosto 2013
Referències
Regina Coeli Categoria:Edificis de Roma