miniatura|Cabina de comentaristes esportius al Unity Arena La ràdio esportiva (o ràdio d'esports) és un format de ràdio dedicat completament a la discussió i la retransmissió d'esdeveniments esportius. Un gènere de programació generalitzat que té un atractiu reduït per a l'audiència, la ràdio esportiva es caracteritza per un estil sovint sorollós en directe i un extens debat i anàlisi tant per part dels presentadors com dels locutors. Moltes emissores de tertúlia esportiva també emeten comentaris en directe dels equips esportius locals com a part de la seva programació regular.
Història El Liberty Broadcasting System va ser la primera cadena de ràdio dels Estats Units centrada en els esports. La seva programació fonamental era el resum de les transmissions de la Major League Baseball, algunes reconstruïdes a partir d'informes de televisió. Llançada el 1948, la cadena va col·lapsar el 1952 després que la MLB augmentés substancialment la seva quota de drets i imposés restriccions insostenibles a les operacions de la cadena.End of Liberty – TIME, June 9, 1952
El 1955, WHN New York va llançar el primer programa regular de tertúlies esportives amb una taula rodona d'emissors i periodistes que s'emetia abans i després dels partits dels Brooklyn Dodgers. A principis dels anys seixanta, el contingut de tertúlies esportives, que anava des de comentaris individuals fins a debats en taules rodones, va començar a aparèixer als principals mercats dels EUA, inicialment vinculat a emissions jugada a jugada, però desenvolupant gradualment estils i personatges únics. Art Rust Jr. va llançar el primer programa interactiu de trucades de Nova York (WMCA) el 1960 amb un èxit inicial limitat. No obstant això, el format interactiu es va estendre als anys seixanta amb Bill Mazer, llançant el primer programa d'èxit el març de 1964 a la WNBC (AM) de Nova York. Poc després que la WNBC llancés el seu programa, el 1965 l'emissora de ràdio de la Universitat Seton Hall, WSOU, va iniciar Hall Line, un programa de ràdio esportiu amb trucades centrat en el programa de bàsquet de l'equip. Després d'haver celebrat el seu 50è aniversari en antena durant la temporada 2015-2016, Hall Line, que emet al centre i nord de Nova Jersey, així com als cinc districtes de Nova York, és el programa de tertúlia esportiva més antic i de més llarga durada de l'àrea metropolitana de NY-NJ, i es creu que és el més antic del país.
Xarxa nacional d'esports miniatura|Retransmetent els Jocs Olímpics de 2012 a Hyde Park. Enterprise Radio Network es va convertir en la primera xarxa nacional d'esports, operant des d'Avon, Connecticut, des del dia de Cap d'Any de 1981 fins a finals de setembre d'aquell any abans de tancar. ER tenia dos canals, un per a tertúlies i un segon per a actualitzacions i comentaris. La programació d'ER incloïa l'actual veu dels New York Yankees, John Sterling, el locutor de ràdio dels New York Mets , Ed Coleman, i l'exllançador de les grans lligues Bill Denehy
La WFAN d' Emmis Broadcasting a Nova York el 1987 es considera la primera emissora de ràdio exclusivament esportiva, amb la WIP de Filadèlfia en un segon lloc de prop. Tanmateix, aquesta designació és imprecisa segons una investigació de l'acadèmic de mitjans de comunicació de la Universitat de Rowan Emil Steiner, ja que ambdues emissores van dependre de contingut no esportiu durant els seus primers anys per sobreviure: no va ser fins que la WFAN va contractar Don Imus, un emissor impactant "que, segons tots els informes, menyspreava els esports", que l'emissora va esdevenir financerament viable. La narrativa predominant en la cobertura informativa era que la ràdio esportiva funciona quan se centra primer en l'entreteniment i després en la informació. Aquest va ser el model adoptat pel gerent de programació de la WIP, Tom Bigby: "'Si fas tertúlia esportiva, no sobreviurà', diu Bigby. 'Si fas entreteniment esportiu, les possibilitats són infinites'". Després de l'èxit de la WIP i la WFAN a principis dels anys noranta, amb programes d'èxit com ara Mike and the Mad Dog, altres emissores dels Estats Units van provar el format de tertúlia exclusivament esportiva. El 1991 hi havia unes 20 emissores que emetien per tot el país i l'any 2000 n'hi havia més de 600. Tot i que només un altre programa de ràdio, a part de Mike and the Mad Dog, va assistir a la Super Bowl de 1990, unes 100 van assistir a la tertúlia de ràdio de la Super Bowl del 2004.
Programació La programació d'una emissora de ràdio esportiva consisteix principalment en programes de tertúlia centrats en els esports (incloses notícies i titulars, anàlisis i entrevistes), generalment presentats per periodistes esportius locals i personalitats dels mitjans de comunicació, o jugadors i personal actuals i antics. Aquests programes solen centrar-se en els esports en general, en una lliga específica o, en alguns casos, en un equip local específic. La programació principal d'una emissora de ràdio esportiva sol ser una cobertura en directe, jugada a jugada, d'esdeveniments esportius, inclosos els equips locals i les emissions sindicades a nivell nacional.
Als Estats Units, la majoria de les emissores de ràdio esportives solen estar afiliades a una o més cadenes de ràdio esportiva (com ara ESPN Radio, Fox Sports Radio, Sports Byline USA o Westwood One Sports, i les emissores en castellà Fútbol de Primera divisió i TUDN Radio ), que ofereixen una programació nacional dividida en franges horàries que pot omplir els buits de la programació no omplerts per la programació local, i també poden incloure els seus propis drets nacionals de reproducció en directe. Entre les cadenes nacionals, els programes del matí es consideren normalment els seus programes insígnia, mentre que els programes menys destacats s'emeten a la tarda i al vespre. De manera una mica inusual per a la ràdio, els presentadors nocturns tenen més protagonisme en una cadena de tertúlia esportiva.
Alguns paquets nacionals de reproducció en directe es distribueixen a través de xarxes com ara Westwood One i Sports USA Radio Network (ambdós coneguts per la seva cobertura de la National Football League ), i Motor Racing Network (MRN) i Performance Racing Network (PRN) de la NASCAR. Els equips professionals i universitaris utilitzen de manera similar un model de xarxa per a la distribució, amb una o més emissores insígnia i afiliats dins d'altres parts del mercat de l'equip (que pot ser o no una emissora específica d'esports).Després de la derogació el 2018 de la "Professional and Amateur Sports Protection Act of 1992" , va començar a sorgir una variant del format centrada en les apostes esportives. L'agost de 2019, SportsMap (llavors SB Nation Radio) i Vegas Stats & Information Network (VSiN) van llançar la xarxa BetR amb afiliats a Las Vegas i Atlantic City en el moment del llançament, mentre que la WDAS de Filadèlfia va canviar a un format esportiu amb programes locals relacionats amb les apostes esportives. L'emissora Audacy va començar a desplegar la seva xarxa BetQL (ara BetMGM Network) a més de les seves emissores el juny de 2021 utilitzant la marca en directe The Bet, juntament amb una ampliació de la seva programació diària. Les emissores amb aquests formats encara poden afiliar-se a una xarxa de ràdio esportiva convencional per omplir la resta de la seva programació, amb la WDAS esmentada anteriorment emetent Fox Sports Radio (així com el futbol de la Philadelphia Union ), i BetMGM sovint es transmet juntament amb Westwood One Sports a les seves emissores pròpies i operades. A Austràlia, algunes emissores esportives es dediquen principalment a les curses de cavalls i llebrers.
Referències
Categoria:Formats de ràdio