Els antics libis o líbics eren els pobles indígenes de l'antiga Líbia, una àrea al nord d'Àfrica situada a l'oest de l'antic Egipte, que s'estenia des de la riba oest de la vall del Nil. Són els avantpassats dels amazics moderns. Els primers testimonis d'aquestes poblacions es troben a Egipte. El terme es referia al principi a les tribus indígenes de Cirenaica i els voltants, conegudes com a Lebou/rbw, un terme adoptat posteriorment pels grecsOric Bates, The eastern Libyans. i que apareix en l'art rupestre del Sàhara central.
Representacions lang=ca|miniatura|El món segons Heròdot. En aquesta imatge, Líbia fa referència al continent, el nom del qual deriva del nom de la regió Es poden trobar representacions de libis en alguns frescos egipcis, com els de la tomba de Seti I: representa quatre caps libis amb tocats de plomes d'estruç.Représentation sur le tombeau . Les pintures de l'antic Egipte els representen amb pell clara, cosa que correspon a descripcions d'autors grecs antics,Pseudo-Scylax, Périple, 110 (GGM): Cf. Bates, O., The Eastern Libyans, Londres, 1914, pàg. 5. alguns dels quals esmenten l'existència de libis amb ulls blausPausànias, I, 14. i cabells rossos.Lucain, Pharsale, X, pàg. 129. Hi ha pintures dels anomenats "saharians" a les parets del Sàhara central. La seua representació és molt propera a la dels libis orientals veïns de la vall del Nil.
Origen El seu origen és motiu de debat.
Alguns autors grecs i llatins presenten mites sobre l'origen dels libis en què diuen que són descendents de supervivents troians,Commentaire de l’Enéide, III, 399.Diodor de Sicília XX, 57.Heròdot, IV, 191. olbis i micènics,Plutarc (Vie de Sertorius, IX). duts a l'Àfrica per Hèracles, medes, indis, perses, armenis,Sal·lusti, Guerre de Jugurtha (XVII).Estrabó (XVII, 3, 7). cananeus, filisteus o fins i tot cuixites.
Segons altres versions, en concret les arqueològiques, descendirien dels paleoamazics mectoides que ja eren a la regió prehistòrica corresponent a l'actual Magrib, vinculats a les indústries paleolítiques del capsià i els iberomauritans que els precediren.
Pobles libis miniatura|Reproducció d'un antic libi tal com es representa a les parets de la tomba del faraó Seti I Els antics egipcis es refereixen als libis, com a diverses tribus o confederacions líbies, com ara els libu, els meixweix, els tehenu i els temehu.
Els libis també són esmentats pels antics grecs, com ara Heròdot al segle V abans de la nostra era, en la seua obra:Hérodote, Enquête. com una multitud de pobles indígenes libis: nòmades, seminòmades i sedentaris. La llengua i la cultura líbies (numidi) semblaven crear una certa unitat entre aquests pobles, però es poden identificar dos grups diferents dins les poblacions líbies:
un primer grup de pobles, mal identificats i localitzats pels autors antics, que tenien noms diferents: els nasamons, els atlants, els baquates, els bàvars, els suburburs, els musulamis, els gètuls,Els historiadors com Jehan Desanges pensen que el terme gètuls designava més aïna una manera de viure que no pas un poble concret i homogeni. els garamants, els austurians, etc. un segon grup que inclou els moros i els númides, aquests dividits en massils i massesils.
Aquests pobles libis estaven organitzats de manera tribal o bé confederal, amb un cap, un rei o una reina; alguns, però, moros i massils en concret, van tenir una organització més elaborada.
El terme libofenicis (o libifenicis, o libiofenicis) també s'empra a vegades per a referir-se a les poblacions de l'àrea de Cartago, a l'actual Tunísia, que eren properes als avantpassats dels amazics actuals però que es van assimilar als fenicis durant l'època cartaginesa (amb matrimoni intercomunal o aculturació).Gabriel Camps, « L'origine des berbères» , Islam : société et communauté. Anthropologies du Maghreb, sous la dir. d'Ernest Gellner, les Cahiers CRESM, éd. CNRS, París, 1981.
Polisèmia del terme libis Entre els grecs, amb Hecateu de Milet i Heròdot, el terme libis es referia a tots els habitants del nord d'Àfrica que vivien a l'oest de la Vall del Nil i al nord de l'antiga Etiòpia. En Gai Sal·lusti, el terme es refereix en concret als habitants situats entre la terra dels gètuls (Getúlia) i la Mediterrània, és a dir, les actuals Líbia i Tunísia. Distingeix els libis dels gètuls. Ocasionalment, el terme només s'usava en un context estrictament geogràfic, com en el cas de Sòfocles, que descriu dos aurigues grecs de Cirenaica com a "libis",El. 701-702 ; cf. 727. o Pausànias, que esmenta un "tresor libi" a Olímpia, quan era un tresor dels grecs de Cirenaica.VI, 19, 10. En el context de les guerres púniques, el terme es referia específicament a les poblacions africanes sotmeses a Cartago que li subministraven molts contingents.Polybe, I 65, 3 ; III 33, 15. Però molt ràpidament el terme va acabar incloent els cartaginesos en la terminologia grega.Strab. I 1, 17, C 10 ; Plut. Marc. 31, 8-9 ; App. Ib. 73 ; Arr. Ind. 43, 11 ; Zon. VIII 12.
Cultura Les representacions egípcies mostren que, entre les tribus líbies, només els caps estaven tatuats i portaven plomes.O. Bates, The eastern Libyans. A més, sembla que els libis van fer un ús significatiu dels carros de guerra (biges i quadrigues) representats particularment a Egipte i al Tassili n'Ajjer. Heròdot fins i tot afirma que dels libis els grecs van aprendre a enganxar quatre cavalls.Heròdot, IV, 189.
Heròdot subdivideix aquesta població en dos grups: alguns de nòmades i situats sobretot al llarg de la costa de Cirenaica i Tripolitana, altres de sedentaris i llauradors que vivien més enllà del llac Tritó, a l'actual Tunísia.Heròdot, IV, 181; 186.
Llengua El libi també s'anomena protoberber. També hi ha els termes berber antic i antic libi. Aquesta llengua està testimoniada si més no fins al final del període romà, com ara amb les inscripcions, que daten del 201, a les muralles del fort de Bu Njem, al sud-est de la Medjadja, o els signes gravats en un gerro a Tiddis del segle IV. Aquesta persistència s'explica sens dubte pel fet que els romans tenien dificultats per a entendre i parlar el libi. Plini el Vell esmenta "noms impronunciables per ningú que no siguen els nadius".Plini el Vell, Histoire naturelle, V, 1.
Per a aquesta etapa posterior, es parla de neolibi per tal de marcar l'evolució de la llengua, en concret sota la influència púnica.
Escriptura miniatura|Inscripció bilingüe (púnica a l'esquerra i líbia a la dreta) de Dougga, Tunísia El libi utilitzava un alfabet consonàntic, l'avantpassat de l'escriptura tifinag moderna, que els tuàregs han conservathttp://www.mondeberbere.com/ L'évolution de Tifinagh . i de la qual s'utilitza oficialment una variant a Algèria i al Marroc. Tot i que es detecten algunes influències púniques, no sembla que aquesta escriptura derive del fenici. De fet, com assenyalen S. Chaker i J. Onrubia Pintado, les diferències són massa significatives per a permetre'n rebutjar un origen fenici.J. Onrubia Pintado, Prehistory of North African Berbers. Un origen oriental, però, continua sent molt probable, atès que l'alfabet libi comparteix moltes característiques amb els sistemes d'escriptura arcaics del nord d'Aràbia, malgrat que també s'observen algunes afinitats en el cas de les escriptures sud-aràbiga i turdetana.Gabriel Camps, Espaces berbères.Otto Rossler, Die Numider reiter. Els rastres més antics d'aquesta escriptura daten del s. II abans del present, tot i que ja s'havien proposat dates anteriors.
La majoria de les inscripcions líbies descobertes fins ara s'inscriuen en un context funerari i privat, però tot i així hi ha algunes inscripcions punicolíbies públiques, oficials i bilingües, com ara a Dougga, a l'actual Tunísia. És gràcies en particular a aquests textos bilingües que s'ha pogut desxifrar la variant oriental (utilitzada a Líbia i Tunísia) d'aquesta escriptura, mentre que la variant occidental (emprada al Marroc i Algèria) roman sense desxifrar.
Referències
Vegeu també Libu Regió de Líbia Numidi Mitologia amaziga Massinissa de Numídia Kàhina Pedra Zanata Categoria:Civilitzacions antigues Categoria:Amaziguitat Categoria:Líbia