Al-Àlaq ( , al-àlaq, també conegut com El coàgul de sang o L'embrió) és el capítol 96 (sura) de l'Alcorà. Està compost per 19 aleia o versos. De vegades també es coneix com a Sūrat Iqrā (, Llegir).
Tradicionalment es creu que el capítol 96 de l'Alcorà va ser la primera revelació de Mahoma. Es diu que mentre Mahoma s'estava en retir a la Cova d'Hira, a Jabal al-Nour, prop de la Meca, l'àngel Gabriel es va aparèixer davant seu i li va ordenar que Llegís!. Ell va respondre: Però no puc llegir!. Aleshores, l'àngel Gabriel el va abraçar fort i li va revelar les primeres línies: Llegeix: En el nom del teu Senyor, que va crear, va crear l'home d'un embolic. Llegeix: I el teu Senyor és el Més Generós, que va ensenyar amb la ploma, va ensenyar a l'home allò que no sabia. (Bukhari 4953). Tradicionalment s'entén que es van revelar els primers cinc ayat o versos (1-5) de la Sura Alaq; tanmateix, aquesta no és la primera Sura completament revelada i, en realitat, es va revelar en 3 parts.
Resum 1-5 L'àngel Gabriel ordena a Mahoma que reciti els primers versos de l'Alcorà.
6-14 Retreta a Abu Jahl per obstaculitzar la causa musulmana.
15 ۩ 19 Abu Jahl va amenaçar amb els turments de l'Infern com a càstig.
1-5 La primera revelació Alguns comentaristes creuen que els primers cinc versos d'aquesta sura són els primers versos de l'Alcorà que es diu que van ser relatats per Mahoma. Els va rebre durant un retir en una cova de muntanya a Hira, just als afores de la ciutat de la Meca, l'any 610 dC. Alguns comentaristes no estan d'acord amb aquest relat, afirmant que la primera revelació va ser el començament de la sura al-Muddaththir o sura al-Fatiha, però la seva posició és minoritària. A més, el terme إِنْسَان insān, que es tradueix com a home, humà, apareix 65 vegades a l'Alcorà, i significa humanitat.
6–19 La moralitat i les creences de la humanitat La resta de la sura, que es diu que va ser revelada més tard, qüestiona la moralitat i les creences de la humanitat, que es creu autosuficient, sense saber que totes les coses tornaran al seu Senyor. Un cop l'home s'autosatisfà, té la tendència a transgredir. Aquestes aleies van ser revelades poc després que Mahoma comencés a pregar públicament, ja que molta gent qüestionava les seves accions. El text continua, abordant la impietat de l'home que prohibeix al nostre servent pregar. Es creu que aquestes últimes línies daten del moment en què Mahoma va començar a resar la salat a la Kaaba. Abu Jahl (membre dels Quraish) va intentar interrompre l'oració trepitjant el coll de Mahoma mentre estava prostrat. No s'adona que Déu ho veu tot?
L'Alcorà mana a Mahoma (i per inferència a tots els creients) que continuïn l'oració independentment, ja que aquells que persegueixen els fidels no són conscients que Déu veu el que fan. Després que es revelessin els primers 8 alees, Mahoma va abandonar la cova de Hira, i després es van revelar les sures Ad-Duha, Nashra i la segona part d'aquesta sura al cap de 6 mesos.
Més concretament, els versos 9-14 es van revelar quan Mahoma va començar a resar públicament prop de la Kaaba perquè els mecans no comprenien el que feia. Aquests versos estaven dirigits a persones que intentaven impedir que els altres fessin devocions a Al·là. Un cop Abu Jahl va veure Mahoma resant públicament, va pensar que Mahoma havia adoptat una nova religió i va intentar allunyar-lo de la Kaaba. Va reunir una multitud i va preguntar: «Està Mahoma posant la cara a terra davant vostre (resant)?» Quan van respondre afirmativament, va dir: «pels déus Al-Lat i Al-Uzza, si mai el sorprenc en aquest acte d'adoració (salah), li posaré el peu al coll i li fregaré la cara amb la pols». Abu Jahl volia complir la seva amenaça, però quan va veure Mahoma va fer un pas endavant, va fer un gest per posar-li el peu al coll, però després es va espantar i va marxar. Quan li van preguntar més tard, va dir que havia vist una visió d'una rasa just davant de Mahoma, plena de foc i un fantasma amb ales de foc. Després que Mahoma sentís parlar del comentari, va dir: «Si s'hagués acostat a mi, els àngels l'haurien colpejat i esquinçat a trossos».
Els aleïes 15–19 diuen que quan Abu Jahl va veure Mahoma resar de nou prop de la Kaaba i li va dir: «No et vaig dir que no ho fessis?», Mahoma el va renyar i li va dir que tenia dret a resar aquí, perquè era un ciutadà nascut a la Meca. Abu Jahl va dir: «T'atreveixes a renyar-me! Per Déu, amb una sola crida puc omplir aquesta vall de partidaris!». Es va revelar aquest passatge: «Si (Abu Jahl) hagués crida/anomenat els seus homes, l'àngel del càstig l'hauria atrapat».
Les paraules traduïdes inclinar-se al vers 19 provenen de la paraula Sujud, que es refereix a la posició en l'oració musulmana on el cap, les mans, els genolls i els dits dels peus toquen a terra. miniatura|Al-Alaq
== El significat dalaq == La definició lingüística d'''ʻalaq (singular 'alaqah ) és sangona , sangona medicinal , sang coagulada, coàgul de sang o la fase inicial de l'embrió. 'Alaq també és un derivat d''alaqa que significa unit i penjat a alguna cosa. El professor Abdul Haleem esmenta que alaq també pot significar qualsevol cosa que s'aferri: un coàgul de sang, una sangonera, fins i tot un tros de fang. Tots aquests significats impliquen la idea bàsica d'aferrar-se o enganxar-se.
El terme `alaqah és la segona etapa del desenvolupament prenatal humà (sura Al-Mu'minoon 23:12-14) que engloba descriptivament les característiques externes i internes primàries de l'embrió primerenc. El terme `alaqah també apareix en diverses llengües relacionades amb l'àrab. En hebreu hi ha (o alukah), el nom genèric de qualsevol cuc o sangonera que xucli la sang, i en arameu i siríac hi ha paraules amb significats aparentment similars.
Hadit La primera i principal exegesi / tafsir de l'Alcorà es troba en el hadith de Mahoma. Tot i que els estudiosos, com ara Ibn Taymiyyah, afirmen que Mahoma ha comentat tot l'Alcorà, altres, com ara Ghazali, citen la quantitat limitada de narracions, cosa que indica que només ha comentat una part de l'Alcorà. Ḥadīth (حديث) és literalment discurs o informe, és a dir, una dita o tradició registrada de Mahoma validada per isnad; amb Sirah Rasul Allah, aquests constitueixen la sunnah i revelen la xaria. Segons Aishah, la vida de Mahoma va ser la implementació pràctica de l'Alcorà. Per tant, un major nombre de hadiths eleva la importància de la sura pertinent des d'una certa perspectiva. Segons l'hadith, els primers 5 aleus d'aquesta sura van ser la primera revelació de tot l'Alcorà.
Narrat per Yahya: Vaig preguntar a Aba Salama: «Quina sura de l'Alcorà va ser revelada primer?» Ell va respondre: «Oh, tu, embolicat (Al-Muddaththir)». Vaig dir: «M'han informat que va ser: 'Llegeix, en el nom del teu Senyor que va crear (és a dir, la sura Al-Alaq)» Abu Huraira va relatar: Vam fer la prostració juntament amb el Missatger d'Al·là (ﷺ) (mentre recitava aquests versos:) Quan el cel es va trencar (Al-Inshiqaq) i Llegiu en nom del vostre Senyor (Al-Alaq)
1–3: Aquests versos parlen de com Déu va crear els éssers humans a partir d'Alaq (el coàgul de sang o la cosa que s'enganxa). Després que aquest vers fos revelat, Mahoma va respondre dient que no sabia llegir. Després que l'àngel Jibraeel estrenyés el pit de Mahoma unes quantes vegades, i es revelés el tercer vers, Mahoma va llegir tot i que no sabia llegir ni escriure.
4–5: Aquests versos emfatitzen la importància de l'educació per a un musulmà. A mesura que passa el temps, les coses progressen i avancen, i tot prové de Déu. Déu obre el cervell de les persones a coses noves, i aquest vers emfatitza la importància de continuar amb la vostra educació. Aquest hadith en relació amb aquesta aleia va ser revelat i diu: «una persona que llegeix és atractiva als ulls de Déu».
6–8: Tot i que Déu fa tantes coses per nosaltres, encara el desobeïm. Algunes persones diuen que no necessiten Al·là. No importa perquè tothom tornarà a ell el Dia del Judici per a la seva justícia.
9–10: En aquest vers, el que desanima fa referència a Abu Jahl quan va intentar impedir que Mahoma fes devocions a Al·là, i a qualsevol altra persona.
11–14: Aquests versos qüestionen si el que desanima és guiat o fins i tot preocupat per Déu. També emfatitzen que si algú està pregant, no cal aturar-lo perquè Al·là sempre està vigilant.
15–19: Aquests versos expliquen per què es diu que la persona que interromp algú en oració serà arrencada del seu tupé mentider i pecaminós. Aquesta frase prové d'Abu Jahl, que a la batalla de Badr va ser assassinat a mans de 2 nens orfes de Medina. El seu cos va ser llançat a un pou i el van arrossegar pels cabells, cosa que fa referència específica al vers 15.
Període de revelació Aquesta sura té dues parts: la primera consta dels vv. 1-5, i la segona dels vv. 6-19. La majoria dels erudits islàmics coincideixen que la primera part constitueix la primera revelació que es va enviar a Mahoma l'any 610. En aquest sentit, l'Hadith d'Aisha, que Ibn Hanbal, Bukhari, Muslim i altres tradicionistes han relacionat amb diverses cadenes d'autoritats, és un dels Hadiths més autèntics sobre el tema. En ell, Aisha narra la història completa del començament de la revelació tal com ella mateixa la va sentir de Mahoma. A més, Ibn Abbas, Abu Musa al-Ashari i un grup de Companys també van afirmar que aquests van ser els primers versos de l'Alcorà que es van revelar a Mahoma.
La segona part es va revelar més tard, quan Mahoma va començar a realitzar l'oració prescrita al recinte de la Kaaba, i Abu Jahl va intentar impedir-li-ho amb amenaces.
Referències
Categoria:Sures