Donzdorf (és una ciutat del districte de Göppingen, a Baden-Württemberg, al sud d'Alemanya.
Està situat a 12 km a l'est de Göppingen, i 13 km al sud de Schwäbisch Gmünd. La ciutat és la seu de Nuclear Blast Records, una de les companyies discogràfiques de música heavy metal més grans d'Alemanya.
miniatura|215x215px|Albrecht von Stotzingel 1903
Geografia Donzdorf es troba a la vall del riu Lauter, un afluent del riu Fils a 12 km a l'est de Göppingen, a una altitud d'entre 334 i 749 metres.
Subdivisions Donzdorf inclou les antigues comunitats independents de Reichenbach unter Rechberg i Winzingen. D'acord amb les fronteres que es van decidir el 31 de desembre de 1973, el municipi de Donzdorf està format per la ciutat de Donzdorf, els llogarets Berghof, Grünbach, Hagenbuch, Hochberg, Kuchalb i Unterweckerstell, les granges Messelhof, Oberweckerstell, Rindersteig, Scharfenhof, Scharfenhof, Scharfenhof, Scharfenhof, Scharfenhof i Unterweckerstell. Hürbelsbach, Immenreute, Lautergarten i Steinernes Kreuz, així com el poble abandonat Klingenhof. L'antic municipi de Reichenbach unter Reichberg està format pel poble Reichenbach unter Rechberg, els llogarets Aichhöfle i Birkhof, les granges Bäuerleshof, Böppeleshof, Bühlhof, Dangelhof, Feldhöfle, Haldenhof, Hasenhof, Ilgenhof, Kratzerhof, Lauxenhof, Schattenhof, Schillingshof, Stappenhof, Staudenhof, Striethof, Strietmühle, Täscherhof, Weberhäusle i Zirschberg, el castell Ramsberg i la casa Messenhalden, així com el poble abandonat Zimmerhöfle. L'antic municipi Winzingen està format pel poble Winzingen.
Història Fins al La zona al voltant de Donzdorf ja estava poblada durant l'època alamànica, com ho demostra un antic cementiri alamànic descobert el 1964. Hi havia més de 100 tombes d'un període d'entre el 600 i el 700 dC.
El 1275, Donzdorf apareix esmentat per primera vegada a la llista d'impostos de la diòcesi de Constança. En aquest document, la comunitat encara s'anomena Tunesdorf. Després de l'extinció de la família Staufer, va esclatar una lluita de poder per Donzdorf entre els comtes de Helfenstein i els senyors de Rechberg, que finalment va guanyar la família Rechberg. Van governar Donzdorf des del Scharfenschloss.
Donzdorf va créixer econòmicament al , especialment a causa de l'alta demanda de Donzdorfer Sandstein (gres de Donzdorf). Molts edificis de la zona que envolta Donzdorf es van construir amb aquest gres, que tenia una quantitat particularment elevada de ferro i, per tant, era molt resistent. També es va utilitzar per construir parts de la Catedral d'Ulm.
El 1478, els senyors de Rechberg van construir un edifici administratiu a la ciutat i poc després van començar la construcció de l'església gòtica de Sant Martí. Per a això, el famós artista d'Ulm Bartholomäus Zeitblom va fer un altar, els panells del qual es poden veure a la col·lecció Würth de la Johanniterkirche Schwäbisch Hall.
El 1568 es va construir el castell de Donzdorf en estil renaixentista. A partir d'aquest moment, Donzdorf només va ser una residència secundària i va ser venut al Ducat de Württemberg el 1735. El 1745, una dama de Rechberg va recomprar Donzdorf i es va instal·lar al castell. El seu fill va ampliar el castell per convertir-lo en la seva residència principal i va crear el jardí seguint el disseny francès.
Per aquella època, la gent havia caigut en la pobresa arran de la Guerra de Successió espanyola. Això va ser canviat per Johann Benedikt Jehlin, que va construir un forn de fusió que donava feina a 80 persones. Tanmateix, el forn de fusió es va tancar aviat perquè només va tenir molt poc èxit i Jehlin va fer fallida. No obstant això, la foneria té un valor històric perquè va ser un dels primers establiments industrials del districte de Göppingen.
Segles XIX i XX A causa de la mediatització de tots els béns cavallerescos imperials el 1803, Donzdorf va passar a l'Electorat de Baviera. Mitjançant un contracte del 1810 va tornar a Württemberg, on es quedaria.
A través de noves divisions administratives de Württemberg va ser assignat a Geislingen. En la reforma administrativa durant l'època nazi del 25 d'abril de 1938, Donzdorf va ser inclòs al districte de Göppingen. El 1945 va passar a formar part de la Zona d'Ocupació Americana i, per tant, del recentment format Württemberg-Baden, que el 1952 es va convertir en l'actual estat de Baden-Württemberg.
L'1 de gener de 1974, Reichenbach unter Rechberg es va incorporar a Donzdorf, igual que Winzingen l'1 de gener de 1975.
L'1 de maig de 1976, Donzdorf va obtenir els drets de ciutat després d'arribar al límit de població de deu mil a causa de la incorporació.
Política Ajuntament L'ajuntament està format per un cert nombre de membres electes, i l'alcalde és el president de l'ajuntament. L'ajuntament de Donzdorf va ser elegit per última vegada a les eleccions comunals el 26 de maig de 2019. Actualment està format per 22 membres. Els resultats de les darreres eleccions van ser els següents:
Partits i sindicats d'electors % 2019 Escons 2019 % 2014 Escons 2014 CDU Unió Demòcrata Cristiana d'Alemanya 40,09 9 50,64 12 FW Freie Wähler 29,39 6 34,91 8 SPD Partit Socialdemòcrata d'Alemanya 9,27 2 14,44 3 VERDS Aliança 90/Els Verds 17,72 4 -- -- FDP Partit Democràtic Lliure 3,54 1 -- -- En total 100,0 22100,0 23 Participació electoral 63,32 % 49,55 %
Agermanament de ciutats Donzdorf té una associació municipal amb els municipis francesos de Riorges i Neusalza-Spremberg a Saxònia. El 2011 es va establir una associació amb la ciutat espanyola de Calasparra.
Economia i Infraestructures Trànsit Donzdorf està connectat a la xarxa nacional de carreteres per la B466 i té una variant des del 2010.
El 1901, el Lautertalbahn va connectar Donzdorf amb la xarxa ferroviària regional. La xarxa ferroviària finalment va tancar, amb el transport públic finalitzat el 1980 i el transport de mercaderies el 1995. Avui dia, l'antiga estació s'utilitza com a cafeteria i gelateria.
A la propera Messelberg es troba l'aeroport de Donzdorf, que s'utilitza per a planadors, petits avions motoritzats i parapent.
Empreses residents Els empresaris més importants de Donzdorf són la fàbrica de màquines Michael Hörauf i Stahlbau Wendeler. Donzdorf també és l'origen de Nuclear Blast, un dels segells discogràfics de heavy metal més grans del món.
Educació Donzdorf té escoles primàries tant a Donzdorf com als antics municipis. Donzdorf també té una Gemeinschaftsschule i un Gymnasium.
A més a més, Donzdorf té un petit observatori.
Llocs d'interès Edificis El castell de Donzdorf, l'antiga seu residencial dels senyors de Rechberg, que avui dia serveix d'ajuntament. La casa que es troba on hi havia el primer edifici del castell alberga actualment una llar d'infants i els bombers voluntaris. Com que el castell ha estat ampliat i renovat diverses vegades, hi ha parts construïdes tant en estil renaixentista com rococó. Castell de Ramsberg, una altra antiga residència de la família Rechberg Castell de Scharfenberg, la seu original dels senyors de Rechberg, actualment en ruïnes Castell de Winzingen, castell de Winzingen sobre el qual es basen molts mites locals
El Parc Originalment planejat com un jardí francès per al castell de Donzdorf per Maximilian von Rechberg, el parc compta amb una font i moltes estàtues de bronze. Va ser redissenyat a principis del com a jardí anglès, però mai es va acabar del tot.
Llocs d'interès natural Simonsbachstausee, un llac embassat Cascada de Lauter, de 7 metres d'alçada Messelstein, una formació rocosa notable al costat del Messelberg
Residents notables Anton von Rechberg (1776–1837), general i hofmeister bavaresa Franz Anton Staudenmaier (1800–1856), teòleg catòlic Otto von Rechberg (1833–1918), noble dels regnes de Baviera i Württemberg, 1899-1910 President de la Cambra dels Lords de Württemberg Albrecht von Stotzingen (1864–1938), baró i diputat de la Primera Cambra de l'Estat de Baden Theodor Zeller (1900–1986), pintor i artista gràfic Gabriele Miller (1923–2010), nascuda al districte de Winzingen, teòloga catòlica romana Andreas Geiger (nascut el 1969), director de cinema Carolin Villforth (nascuda el 1981), doctora en astrofísica. Experta en nuclis galàctics actius (AGN).
Ciutadans honoraris Otto Maier
Hermann Seimetz (nascut el 1938), polític de la CDU i antic membre del Landtag de Baden-Württemberg
Referències
Categoria:Ciutats de Baden-Württemberg