La Petita Cabília (en cabilenc (amazic), i de manera no diferenciada, de la Gran Cabília: Tamurt n leqbayel, literalment 'terra dels cabiles') és una regió natural i històrica situada al nord-est d'Algèria i que forma part de la Cabília.

Límits geogràfics Petita Cabília era originàriament el nom donat per l'exèrcit francés colonialista d'Àfrica a la regió de Babors, que travessa part de les wilaies de Bugia, Jijel, Setif, i això en oposició a la Gran Cabília.

L'exèrcit francés colonialista va dibuixar al principi les fronteres des d'una perspectiva cultural, amb l'objectiu de classificar les poblacions; així és com més tard van sobrenomenar "Petita Cabília" l'àrea situada d'est a oest començant des del uadi d'Aggrioun a l'est de la província de Bugia fins al Sahel (costa) de la ciutat de Jijel. Aquesta línia es traçà per a diferenciar aquesta regió de la Cabília pròpiament dita o "Gran Cabília", regió cultural considerada com el territori del poble cabilenc que s'estén 146 km entre Dellys i l'est de Bugia, tot establint la frontera sud a Guergor i Medjana.

El 1847, Ernest Carette feu una recerca en què va concloure que realment existia una Cabília pròpiament dita i que, si bé hi havia una continuïtat geogràfica i cultural fins a Jijel, això no era prou per a convertir-la en una sola regió. Així anomenà la "Petita Cabília" en contraposició a "Gran Cabília", abans anomenada "Cabília pròpiament dita". Va dir: "Per tant, adoptem sense la més mínima vacil·lació el curs inferior del uadi Aggrion fins a la seua eixida a la mar, com a límit entre el Sahel de Gíger i el de Bugia, entre la terra dels cabiles i la Cabília pròpiament dita."[réf. incomplète][réf. incomplète] Per a Carette, la diferència entre la Cabília pròpiament dita i la Petita Cabília és una qüestió de nivell i manera de viure.

Aquesta classificació i treball tenien com a objectiu principal instruir els militars sobre el país que es preparaven a conquerir, i ignoraven les diferències socials i ètniques específiques de cada àrea, així com les diferències lingüístiques. Només el nom del "Cabília pròpiament dita" canviat a "Gran Cabília", llavors la regió de Babors, va prendre el nom de "Petita Cabília". Però durant molt de temps, les poblacions que viuen a l'est i a l'oest de Bugia continuaren sent considerades erròniament com un sol i mateix poble.

Al 1851 es va fer l'expedició de Saint-Arnaud, i el nom Cabília oriental va entrar en ús comú per a designar la regió de parla àrab situada a l'est de la Petita Cabília, des de Jijel fins a la vall de Safsaf (província de Skikda). Quan els francesos colonialistes van ocupar el Sahel de Collo el 1858, un intèrpret militar, Charles Féraud, va seguir la columna expedicionària i publicà una monografia el 1862 que en descrivia la regió, i ampliava així encara més les fronteres de la Cabília oriental fins a l'Edough, a prop d'Annaba.

Més tard, el terme "Petita Cabília" s'utilitzà amb una finalitat específicament geogràfica per a designar la zona de Babors, aquest important massís situat al nord de Biban i el Guergor. Els geògrafs van estendre aquest nom a tota l'àrea muntanyosa que va des de la vall del Summam (a l'est de la ciutat de Bugia) fins a la de l'Oued Djendjen (centre de la wilaya de Jijel), i forma així un vast triangle que passa pel Djebel Babor (al nord de la wilaya de Setif). De llavors ençà, la regió de Djurdjura s'anomenà "Gran Cabília", ací també per a designar una zona estrictament geogràfica, que no s'ha de confondre amb la "Gran Cabília", sinònim "Cabília pròpiament dita".

Després de la independència d'Algèria, el terme "Petita Cabília" es tornà a usar, tot i que amb algunes diferències respecte a l'època colonialista francesa, sobretot a causa de la divisió administrativa de l'estat en wilaies (províncies). De fet, la província de Bugia, menys de la meitat de la qual formava part de la Petita Cabília, ara, en la memòria col·lectiva, es considera com a part d'aquesta. A més a més, com que la Gran Cabília està ara més estretament vinculada a la regió del Djurdjura, alguns municipis, com els de les àrees de Guergur i Bibans, que abans pertanyien a la Gran Cabília, ara estan inclosos en la Petita Cabília.

Hui, tenint en compte els factors culturals dels habitants, es pot dir que la Petita Cabília s'estén des del cap Sigli, a l'oest de la província de Bugia, fins a L'Aouana, a l'oest de la província de Jijel. El terme se sol referir a les regions de parla amazic situades a l'est de la Cabília de Djurdjura, una àrea que engloba: la Cabília dels Babor de parla amazic (província de Bugia i nord-est de la de Setif) i nord-oest de la de Jijel), la Cabília dels Bibans (el nord de la wilaya de Bordj Bou Arreridj) i la Cabília del Guergour (nord-oest de la wilaya de Setif).

Història La Petita Cabília és històricament el feu de la dinastia islàmica amazic hammadida, el regne dels Ait-Abbas (Labes) (o regne de Medjana) i de moltes figures històriques com ara el xeic Mohand Ait Mokrane conegut com El Mokrani (1871-1872), el xeic Ahadad (cap de la confederació Rahmania), figures de la resistència contra la colonització francesa.

Referències

Categoria:Geografia d'Algèria