Josep Maria Vilahur i Casellas (Peratallada, 12 de setembre de 1873-La Bisbal d'Empordà, 20 de gener de 1951) va ser un periodista i polític català.
Biografia Procedia d'una família d'hisendats de Sant Climent de Peralta, era fill de Francisco Vilahur Gruart i Rosa Casellas Artigas. De jove va treballar en la farmàcia Llach de La Bisbal, costejant-se d'aquesta manera els seus estudis de Dret, que va realitzar en la Universitat de Barcelona. Després de llicenciar-se en 1900, va obrir el seu despatx d'advocat en Girona, on va desenvolupar també bona part de la seva activitat política i periodística.
Afiliat al partit tradicionalista, en 1905 ja era secretari de la Junta provincial carlista de Girona, que presidia Manuel Bonmatí. Posteriorment arribaria a ser vicepresident segon de la Junta Regional Tradicionalista.
Elegit diputat provincial a Girona en 1911 per la candidatura de dretes, va ser membre de la comissió de Governació, així com del Patronat de Convalescència entre 1913 i 1915. Partidari del regionalisme, va formar part de l'equip redactor del projecte d'estatut de la Mancomunitat de Catalunya i va acompanyar al president de la Diputació a Barcelona en la reunió preparatòria de l'estatut del 8 de gener de 1914. Segons Dalmacio Iglesias García, Vilahur va presentar una esmena a la qual la majoria catalanista es va oposar, consistent a afegir a l'article III les paraules:
El 1919 es va separar del jaumisme, adherint-se a la escissió de Juan Vázquez de Mella, que va encapçalar en la província de Girona. A partir de 1921 va passar a dirigir el diari tradicionalista El Norte de Girona. Durant aquests anys, va exercir el càrrec de president de la Junta provincial tradicionalista de Girona, de la qual també formaven part, entre altres, Narcís Massaguer, Miguel Arnau, Juan Bosch, Carlos de Cendra, Pedro Noguer, Pedro Costa, José Gimbernat, Pedro de Pol, Salvador Auguet, Juan Viñas i Joaquín Font, sota la direcció regional de Teodor de Mas.
miniatura|300px|izq|Vilahur, assegut en l'extrem dret, amb altres diputats provincials de Catalunya (1911). Va tornar a ser diputat provincial en 1924, ja en la dictadura de Primo de Rivera, pel districte de La Bisbal. Durant aquest mandat va ser membre de la comissió Permanent d'Hisenda i vocal primer del Tribunal Provincial Contenciós-Administratiu. Entre 1925 i 1927 seria també regidor de l'Ajuntament de Girona.
Proclamada la Segona República, va participar en la reorganització de la Comunió Tradicionalista i va presidir la Mútua Escolar Masmitjà, entitat que es va encarregar de gestionar la xarxa d'escoles de les missioneres del Cor de Maria de la província, que havien estat secularitzades.
Durant la guerra civil, temorós per la seva vida, es va amagar a la Bisbal a casa de la seva cosina, la poetessa Trinidad Aldrich. Acabada la contesa, va emmalaltir i es va dedicar a portar les sis masies que tenia a Cassà de la Selva. Va morir a la Bisbal a mitjan gener de 1951.
Va estar casat amb la barcelonina Piedad Pedrals, hereva de la masia Bernat de La Bisbal, amb qui va tenir diversos fills, entre ells Ramón Vilahur Pedrals, general de brigada, i l'oftalmòleg Santiago Vilahur Pedrals.
Referències
Categoria:Alumnes de la Universitat de Barcelona Categoria:Persones de Forallac Categoria:Morts a la Bisbal d'Empordà Categoria:Periodistes carlins catalans Categoria:Periodistes baix-empordanesos Categoria:Polítics carlins catalans Categoria:Polítics baix-empordanesos Categoria:Morts el 1951 Categoria:Polítics catalans del sud nascuts al segle XIX Categoria:Polítics catalans del sud morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1873