El Diario de Lérida va ser un periòdic espanyol editat a Lleida entre 1886 i 1931.
Història El diari va néixer en 1886, sota el subtítol «Dedicado á la defensa de los intereses morales y materiales de Lérida y su provincia». Era editat per la Tipografía Mariana, i la publicació era vinculada als sectors religiosos de Lleida. Entre els seus fundadors hi havia José Antonio Mostany, Mariano de Gomar, Rafael Fábrega o Ignasi Simón i Pontí. El seu inspirador doctrinal va ser Joan Mestre i Tudela, advocat i polític carlista que havia estat alcalde de Lleida durant el regnat de Isabel II..
Al llarg de la seva existència va mantenir una línia editorial de tall catòlic-tradicionalista. Adscrit en un principi a la causa carlista, en 1888 va ser un dels periòdics signants de l'anomenat «Manifest de Burgos» i es va adherir al Partit Integrista liderat per Ramón Nocedal. Va coexistir amb altres publicacions carlistes locals, com El Correo de Lérida.
El diari va acollir el moviment cultural lleidatà de la Renaixença. El primer director va ser José Antonio Mostany i l'últim, Josep Solé. També el van dirigir Joan Santiago Griñó i Piñol, Ignacio Simón i Pontí, Josep Pifarré, Mariano de Gomar, Valeri Serra i Boldú i Bonaventura Pelegrí.
Va deixar d'editar-se en 1931; segons Antonio Checa Godoy, seria succeït pel tradicionalista El Correo de Lérida.
En la dècada de 1960 tornaria a editar-se un periòdic homònim.
Notes
Referències
Bibliografia
Categoria:Premsa carlina Categoria:Premsa històrica de Catalunya en castellà Categoria:Premsa de Lleida