La hipercromàsia és una alteració cel·lular que consisteix en un augment de la intensitat de tinció del nucli, a causa d'una densitat més elevada de cromatina o DNA compacte. Aquest fenomen s’observa habitualment en estudis citològics, i constitueix un dels criteris clàssics utilitzats en el diagnòstic de patologies, especialment càncer.
Característiques La hipercromàsia nuclear es manifesta com un nucli més fosc en comparació amb les cèl·lules normals. Aquest canvi es relaciona amb un augment de la compactació de la cromatina, un increment del contingut de DNA i alteracions en l’organització nuclear. A més, aquest conjunt d’alteracions també és característic de l’anaplàsia tumoral, reforçant el seu valor com a indicador de malignitat, ja que estan relacionades amb una activitat cel·lular anòmala. La hipercromàsia és, de fet, un dels trets morfològics més representatius de l'anaplàsia, ja que la pèrdua de diferenciació cel·lular comporta una reorganització i modificació de la cromatina provocant que el nucli quedi tenyit de manera més intensa.
Importància diagnòstica En patologia, la hipercromàsia és un dels principals criteris morfològics utilitzats per diferenciar cèl·lules benignes de malignes. Sovint apareix associada a altres alteracions nuclears com augment de la mida del nucli, relació nucli/citoplasma elevada, irregularitats de la membrana nuclear…. Entre altres.
Cal destacar que les principals causes de la hipercromàsia inclouen l’augment del contingut de DNA, la compactació de la cromatina, estrès cel·lular…
A més, detectar la hipercromàsia és essencial per la classificació i identificació de graus del tumor, ja que és un indicador de l’agressivitat tumoral.
Referències
1.https://pmc.ncbi.nlm.nih.gov/articles/PMC9722227/ (data consulta: 30/04/26)
2.Citodiagnóstico ginecológico. (s. f.). Google Books. https://books.google.cat/books?id=F3VoaPjpwZgC&lpg=PA184&dq=hipercromasia&hl=ca&pg=PA184#v=onepage&q=hipercromasia&f=false (data consulta: 30/04/26)