Alfons Romero Vidal (Barcelona, 1946) és un toxicòleg, patòleg, historiador i ceramòleg, actual president de l’Associació Catalana de Ceràmica.

Biografia Doctor en biologia, es va especialitzar en toxicologia i patologia experimental. Va exercir com a professor de la Facultat de Medicina de Barcelona entre 1973 i 1999, i com a cap de Toxicologia i, posteriorment, com a director de recerca preclínica del Centre d’Investigació del Grup Ferrer fins al 2008. Ha estat pioner en la disciplina de la seguretat del fàrmacs en Espanya. La seva participació en cursos, conferències i congressos va ser intensa i va ser autor de nombroses publicacions científiques.

Des de la joventut va mostrar una clara inclinació per la recerca científica, que va compaginar amb un interès creixent per l’estudi de la ceràmica antiga. Aquest interès es va concretar el 1972 amb l’inici del col·leccionisme de ceràmica estannífera decorada i de terrissa antiga espanyola. Amb el temps, va orientar aquesta dedicació cap a la tenalleria postmedieval i es va especialitzar, entre altres tipologies, en els contenidors d’emmagatzematge i transport, especialment les gerres. Conscient de la desaparició progressiva de la ceràmica popular, va dur a terme nombrosos treballs de camp de manera sistemàtica en centres ceràmics tant actius com desapareguts, recollint informació de primera mà amb la voluntat de preservar el patrimoni ceràmic. En paral·lel, va recórrer diverses regions per reunir una col·lecció coherent i representativa de la producció de tines a Espanya al llarg dels segles, tasca que va anar estretament lligada a una investigació continuada. Fruit d’aquest procés, l’any 1990 va iniciar la redacció del primer estudi monogràfic dedicat a les tenalles espanyoles. Alhora, ha reunit una àmplia col·lecció de terrissa antiga.

Des de 1980 està vinculat a l’Associació Catalana de Ceràmica, entitat dedicada a l’estudi de la ceràmica medieval i moderna —principalment catalana— i a la conservació i divulgació del patrimoni ceràmic. Hi ha participat com a soci, com a vocal de la junta de govern i, des del 2004, n’exerceix la presidència. L’associació és editora del Butlletí Informatiu de Ceràmica, revista de difusió internacional amb prop de quatre-cents subscriptors —incloent-hi museus de prestigi— i més de cent quinze números publicats. Romero Vidal en forma part del consell de redacció i hi ha publicat nombrosos articles. Entre aquests destaca, per la seva profunditat, l’estudi «L’obra de gerrer i d’oller. 1404 a 1864. Ús i evolució de certes formes ceràmiques més representatives», dedicat a la ceràmica barcelonina, part del qual també es va presentar en la conferència «Apunts sobre la gerreria barcelonina d’època moderna» al Museu de Ceràmica de Barcelona (2008), així com en altres reunions i congressos; també «Interpretació de les inscripcions que presenten certes mesures de terrissa per a líquids» que representa un ampli i profund estudi de les mesures per a vi catalanes.

Juntament amb Santi Cabasa, autor dels dibuixos, van recopilar la informació a força d’estudiar 350 centres productors arreu d’Espanya i van publicar una trilogia que constitueix l’estudi més complet sobre la Tinajería tradicional española, amb volums publicats el 1999 i el 2009, i en el segon dels quals s’analitza extensament aquesta especialitat a Catalunya. El 2004 va publicar La terrissa a Catalunya, obra de referència que recull la informació més rellevant sobre l’activitat ceràmica entre els segles XVI i XX en diversos centres terrissers. Així mateix, ha treballat en el Catálogo de sellos y marcas de la cerámica española, dedicat a les marques d’autor i que representa el primer catàleg de la terrissa espanyola en el seu gènere. És el Director Científic i coautor de l’obra «La alfareria española. Una visión panoramica», que estudia i presenta una important part de les peces integrants de l’antiga col·lecció Folch-Rusiñol conservada a la Fundació La Fontana.

Ha estat convidat a impartir ponències, participar en taules rodones i actuar com a professor en cursos sobre ceràmica, sovint centrats en la ceràmica catalana. Destacar les dues edicions del curs «Introducció a la Història de la Ceràmica» organitzat en col·laboració amb el Museu del Disseny HUB de Barcelona. Ha participat en nombrosos congressos formant part dels seus comitès científics.

A més, ha estat reconegut com historiador en les àrees de Ceràmica, Historiografia i Col·leccionisme d’Art per l’Institut d’Estudis Catalans (Diccionari d'Historiadors de l'Art Català). És referee d’articles i assessorament científic de la Revista d’Etnologia de Catalunya del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, forma part del comitè d’experts del Museu de Ceràmica de l’Ametlla de Mar i de la Taula de Patrimoni de Sant Cugat del Vallès. Ha actuat com a especialista en la classificació i catalogació de col·leccions ceràmiques en diversos museus, entre els quals el Cau Ferrat de Sitges —que conserva la col·lecció de Santiago Rusiñol—, el Museu Municipal de Molins de Rei, l’Ajuntament de Torredembarra i el Museu Basilio Sobrecueva (Astúries).

Obres

Referències

Bibliografia

Categoria:Patòlegs europeus Categoria:Historiadors barcelonins Categoria:Santcugatencs Categoria:Metges del Vallès Occidental Categoria:Historiadors del Vallès Occidental Categoria:Metges barcelonins