Les ruïnes arqueològiques del Monestir de São Martinho de Dume (a vegades Dumium; en portugués: São Martinho de Dume), és un antic monestir paleocristià en la parròquia civil de Dume, al municipi de Braga, al nord-oest de Portugal. Sobre una vil·la romana, es va construir una basílica de les tribus sueves, i més tard un monestir cristià encapçalat per Martí de Braga en la dècada del 550.

El redescobriment de les ruïnes romanes a la fi del segle XX donà lloc a excavacions arqueològiques que en desenterraren l'antic ús monàstic.

Història miniatura|Martí de Braga amb Miró, rei sueu de Gal·lècia En el segle I ja existia una vil·la romana octogonal que, molt més tard (al segle III), contenia un sistema de banys.

En la primera meitat del segle VI, el rei sueu Carriaric ordenà la construcció d'una església primitiva per a honorar a Déu per la curació del seu fill. També es pot deduir que fou un reflex de l'expansió i autoritat dels sueus en l'àrea nord de Braga. A mitjan segle VI, el lloc comença a adquirir un context important dins la península. Sota el mandat de Martí de Braga, que havia passat prèviament per Constantinoble i Itàlia, evangelitzador dels sueus i anomenat l'"apòstol dels sueus", les antigues estructures foren ocupades per un monestir, la importància religiosa del qual va començar a convertir-lo en el centre de la religió del regne i en una diòcesi autònoma molt propera a Braga i al poder. El mateix rei sueu va construir un palau annex, i va convertir l'antiga vila en un centre de presa de decisions en les corts. El seu disseny fou també una combinació de l'estètica sueva i les influències contemporànies del sud de la Gàl·lia. Van existir vincles semiformals amb els monarques merovingis amb els quals els sueus mantenien correspondència, i se'n mostren influències artístiques en el sarcòfag de sant Martí i la disposició de la basílica.

Tres segles després de la construcció de la Basílica de sant Martí, i durant la conquesta cristiana, l'edifici fou objecte d'importants reformes. L'església passà al domini del bisbe de Mondoñedo, Rossend de Celanova.

Després, va haver-hi un retorn durant el segle X, amb les iniciatives de repoblació i reutilització d'Alfons III. Llavors, el conjunt religiós de Dumio estava abandonat (o, si més no, en decadència): ni el record de Martí de Braga motivarien una nova importància. És probable que pogués haver servit com a església parroquial, però les ruïnes descobertes indiquen que va poder no haver durat molt de temps en aquesta funció. Dumio es va retornar a la diòcesi de Braga cap al 1103.

Hi ha referències del 1608 a l'Ermita de Nossa Senhora do Rosário, a l'entorn de les cases de la seu municipal. Fou també per aquesta època quan es s'acabà l'actual església Matriu (del segle XVII). La posterior ampliació de l'església es conclogué en la primera meitat del segle XVIII.

Al voltant del 1747, el Contador de Argote relata l'aparició d'uns vestigis arqueològics a Dume, objectes que van eixint, desenterrats per llauradors. miniatura|Vestigis de la basílica de Dume desenterrats durant les excavacions a l'entorn de l'església matriu No fou, però, fins al 1987 quan es va completar la identificació formal d'una vil·la romana sota la capella de Nossa Senhora do Rosário. Luís O. Fontes, professor del departament d'arqueologia de la Universitat del Minho detallà les seues troballes en la parròquia civil. El 1992, començaren a Dume les excavacions formals del jaciment funerari medieval. Al maig del 1993, es van descobrir les termes de la vil·la romana. Les restes de Martí de Braga es traslladaren a una tomba subterrània al costat de les ruïnes, sota la capella. El 1997, la freguesia va erigir una tanca per a protegir el pati posterior de la Casa do Assento, l'estructura arqueològica de la qual corresponia a les termes romanes descobertes. Els treballs d'exploració de la basílica paleocristiana van començar al juliol del 2005. La col·lecció d'artefactes arqueològics recollits es va dipositar en el Museu Dom Diogo de Sousa, de Braga, i incloïa sobretot ceràmica d'època romana i medieval, també vidre i àmfores romans, monedes medievals corroïdes i mosaics decoratius romans. També es van descobrir: part de la tapa d'un sarcòfag, la base de columnes, arcs, fragments de tiges, arcs i esglaons, decorats amb rosetes en espiga i lloses de pedra calcària i marbre.Luís Fernando de Oliveira Fontes (1987), p. 417–418.Luís Fernando de Oliveira Fontes (1987), pàg. 130.

Arquitectura miniatura|280x280px|Sarcòfag de pedra calcària de Martí de Braga Les ruïnes es troben al voltant del Lugar da Igreja o Lugar do Assento a la plaça de l'església parroquial de Dume. Ocupant un paisatge rural, l'espai és una àmplia propietat que inclou l'església de São Martinho de Dume, constituïda pel pati, la capella de Nossa Senhora do Rosário i el pati posterior de la Casa do Assento, en la mateixa illa del cementeri.Luís Fernando de Oliveira Fontes (1987), pàg. 114.

Les ruïnes arqueològiques de Dume abasten un conjunt d'estructures: una gran vil·la romana (amb una zona habitacional) i termes; restes d'una basílica de granit en forma de creu llatina (orientada d'est a oest), amb dipòsits alineats horitzontalment en morter, mosaics policroms i una necròpoli composta per dotze tombes, situades en una àrea definida per lloses de granit i cobertura de rajola. Aquests espais es van ocupar successivament al llarg d'un període de 2.000 anys.

Referències

Bibliografia Fontes, Luís Fernando de Oliveira (1987). Cadernos de Arqueologia (4). Salvamento Arqueológico de Dume – 1987: Primeiros Resultados (Serie II edición). Braga: University of Minho. p. 111–148. Fontes, Luís Fernando de Oliveira (1988). Forum (4). Dume: Devolução do Túmulo do Bispo de S. Martinho, a Ampliação da Igreja Paroquial e o Salvamento Arqueológico. p. 75–89.

Vegeu també Diòcesi de Dume Categoria:Edificis de Portugal Categoria:Monestirs europeus Categoria:Braga Categoria:Monuments nacionals de Portugal