La ferroportina és una proteïna transmembrana que actua com a únic exportador de ferro identificat en vertebrats. Es troba principalment als enteròcits, macròfags i hepatòcits, i és essencial per al manteniment de l'homeòstasi del ferro. La seva activitat és clau en el context de la immunitat nutricional, el conjunt de mecanismes pels quals l’hoste limita nutrients essencials per impedir el creixement de microorganismes patògens.

Funció biològica La ferroportina exporta el ferro des del citosol cap al plasma, on s’uneix a la transferrina. En enteròcits és responsable de l’absorció del ferro dietètic, mentre que en macròfags allibera el ferro obtingut de la degradació d'eritròcits envellits.

Regulació mitjançant l'hepcidina La ferroportina és regulada per l'hepcidina, hormona hepàtica que s’hi uneix i en provoca la internalització i degradació. Això redueix el flux de ferro cap al plasma. Durant processos inflamatoris, citocines com la interleucina-6 augmenten la síntesi d’hepcidina, contribuint a la hipoferrèmia.

Ferroportina i immunitat nutricional La immunitat nutricional busca limitar el ferro disponible per als patògens, ja que molts microorganismes depenen d’aquest metall per a la seva replicació.

La inhibició de la ferroportina per l’hepcidina provoca la retenció del ferro en macròfags i enteròcits, disminució del ferro plasmàtic i limitació del ferro disponible per al creixement microbià.

Aquest mecanisme actua limitant la disponibilitat de ferro per als patògens, constituint així una part central de la resposta immunitària innata.

Importància clínica Alteracions en la regulació de la ferroportina poden conduir a anèmia de la inflamació, hemocromatosi tipus 4 i major susceptibilitat a infeccions quan hi ha excés de ferro circulant.

La regulació del metabolisme del ferro és fonamental per mantenir l’equilibri entre disponibilitat nutricional i defensa immunitària.

Referències

Categoria:Proteïnes de membrana