Wet Wet Wet és una banda escocesa de soft rock formada el 1982. Van tenir diversos èxits a les llistes del Regne Unit i arreu del món durant les dècades del 1980 i del 1990, i es van fer més coneguts per la seva versió del 1994 de l'èxit dels Troggs dels anys 60 "Love Is All Around", que es va utilitzar a la banda sonora de la pel·lícula Four Weddings and a Funeral. La cançó va ser un èxit internacional i va passar 15 setmanes al capdamunt de les llistes de senzills del Regne Unit .
La banda està actualment composta pel membre fundador Graeme Clark (baix, veu) i el vocalista principal Kevin Simm, que va substituir el membre fundador Marti Pellow el 2018 després que marxés l'any anterior. Graeme Duffin (guitarra principal, veu) també ha estat amb la banda com a músic de gira des del 1983. La banda va ser nomenada Millor Artista Revelació Britànica als Premis Brit de 1988."1988 Brit Awards - Winners" .
Història Formació i primers anys: 1982–1987 El quartet es va formar a l'institut Clydebank de Clydebank, Escòcia, el 1982, sota el nom de Vortex Motion, tocant principalment versions dels Clash i Magazine. "Era o bé crim, o bé subsidi, o bé futbol americà, o bé música, i nosaltres triàvem la música", va dir Tommy Cunningham. La formació original estava formada per Neil Mitchell (teclats), Tommy Cunningham (bateria), Graeme Clark (baix), Mark McLachlan (també conegut com Marti Pellow) (veu) i Lindsey McCauley (guitarra).
Clark i Cunningham es van conèixer a l'autobús escolar i es van fer molt bons amics. L'amic comú Neil Mitchell, impulsat per l'actitud positiva dels seus amics, va prometre proporcionar teclats quan pogués reunir prou diners amb la seva ronda de diaris. Per completar el quartet, Clark es va acostar a Mark McLachlan, que en aquell moment estava estudiant per ser pintor i decorador. Va dir: "A l'hora del descans vam anar tots darrere la cuina a fumar un cigarret, i allà a la cantonada hi havia un noi tranquil que deia molt poc, però quan cantava, tothom escoltava". Va ser en algun moment del 1983 que Graeme Duffin es va unir a Wet Wet Wet, després de la marxa del cofundador Lindsey McCauley. Duffin havia estat anteriorment en una banda de Glasgow anomenada New Celeste i havia gravat dos àlbums amb ells High Sands and the Liquid Lake (1977) a Holanda (amb notes de portada de Billy Connolly) amb el segell Universe i On the Line (1979) a Berlín amb el segell Hansa Records. La banda combinava músics de folk, rock i jazz.
Van debutar en directe a la sala Nightmoves de Glasgow. En aquest concert van conèixer Elliot Davis, que es convertiria en el mànager de la banda. El nom de la banda Wet Wet Wet va ser escollit d'una línia de la cançó de Scritti Politti de 1982 "Gettin' Havin' & Holdin'", i McLachlan va canviar el seu nom al nom artístic "Marti Pellow". El seu primer concert professional va ser un concert de Cap d'Any al Barrowlands de Glasgow.
David Bates va signar un contracte amb la banda amb PolyGram el 1985. Una de les primeres maquetacions que van fer va ser " Wishing I Was Lucky ". Quan la banda va portar la maqueta a Bates a finals de 1986, ell la va descartar per considerar-la un mal treball. En aquest moment, la banda va decidir que ja no podien treballar amb ell. Sis mesos després, la banda i el seu nou mànager d'A&R, Nick Angel, van llançar el senzill, i va arribar al número sis de la llista de senzills del Regne Unit. "Estava fent cua en una botiga de peix i patates fregides a Glasgow quan va sonar a Radio Clyde", recorda Cunningham. "Tenia ganes de cridar a tothom: 'Som jo i els meus amics!' Va ser una sensació increïble que no he oblidat." L'àlbum principal, Popped In Souled Out, també es va convertir en un èxit i va produir tres senzills més, concretament "Sweet Little Mystery", "Temptation" i " Angel Eyes". Van fer de teloners de Lionel Richie a la seva gira pel Regne Unit.
Èxit comercial: 1988–1996 El 1988, Wet Wet Wet va aconseguir el seu primer èxit número 1 amb una versió de " With a Little Help from My Friends" dels Beatles, gravada per a l'organització benèfica ChildLine . Una altra cançó dels Beatles, "She's Leaving Home", va ser igualment anunciada, interpretada per Billy Bragg. El mateix any, es va publicar un àlbum, titulat The Memphis Sessions, després de la seva estada als Estats Units abans d'arribar a l'èxit. L'any següent, la banda va publicar el seu tercer àlbum, Holding Back the River, que també va ser un èxit i va produir el senzill d'èxit "Sweet Surrender". L'àlbum va ser ben rebut, basant-se més en cordes i altres arranjaments clàssics. A finals de 1989, la banda va aparèixer al senzill benèfic Band Aid II.
El 1992, la banda va publicar un quart àlbum d'estudi, titulat High on the Happy Side, que va generar l'èxit número 1 "Goodnight Girl ", l'únic senzill escrit per ells mateixos que ha arribat al capdamunt de les llistes d'èxits fins ara. La cançó va resultar ser una mena de salvació, ja que els dos senzills anteriors de l'àlbum havien fracassat a les llistes de senzills, tot i que l'àlbum va arribar al cim de la llista d'àlbums del Regne Unit. En total, se'n van publicar cinc senzills. L'endemà es va publicar un àlbum d'edició especial, Cloak & Dagger, publicat sota el pseudònim "Maggie Pie & The Impostors". "Maggie Pie" era Marti Pellow, i els "impostors" eren (a la portada de l'àlbum, en sentit horari des de dalt a l'esquerra) Neil Mitchell, Graeme Duffin, Tommy Cunningham i Graeme Clark. El primer recull de grans èxits de la banda, End of Part One, es va publicar a finals de 1993. La selecció de divuit cançons incloïa " Shed a Tear " i " Cold Cold Heart ", que van ser gravades amb Nile Rodgers a la ciutat de Nova York especialment per a l'àlbum i publicades com a senzills.
El 1994, Wet Wet Wet va tenir el seu èxit més gran, una versió del senzill dels Troggs "Love Is All Around", que es va utilitzar a la banda sonora de la pel·lícula Four Weddings and a Funeral . Va ser un gran èxit internacional i va passar 15 setmanes al capdamunt de les llistes britàniques. La setmana abans que pogués igualar el rècord del senzill número u més antic, que tenia "(Everything I Do) I Do It for You de Bryan Adams, Pellow va insistir en la seva eliminació perquè volia centrar-se en acabar el seu següent àlbum, Picture This. No obstant això, fins i tot després de la seva eliminació, encara hi havia prou còpies a les botigues per aconseguir que la cançó arribés al número 2 en la seva 16a setmana, finalment desbancada del primer lloc pel senzill debut de Whigfield " Saturday Night ". "Love Is All Around" també va aparèixer a l'àlbum de 1995 Picture This, el seu sisè, que també va generar els èxits "Julia Says" i " Don't Want to Forgive Me Now ". L'àlbum, tot i que va ser ben rebut per la crítica, finalment viuria a l'ombra de "Love Is All Around".
Publicacions posteriors i activitats de desintegració: 1997–2003 Durant la resta de la dècada del 1990, la banda va mantenir un fort seguiment al Regne Unit, tot i que l'èxit a les llistes de senzills es va tornar més esporàdic. El seu setè àlbum d'estudi, Ten, de 1997, celebrava la dècada del grup al capdamunt. Després de la gira de promoció de 10, les coses es van complicar per una disputa sobre el repartiment de drets d'autor. Els ingressos de la composició de cançons del grup s'havien dividit a parts iguals entre quatre membres. Cunningham va aparèixer a una reunió rutinària de la banda, només per descobrir que els altres tres membres volien revisar la política, pagant-li una quantitat menor. Cunningham va dimitir immediatament del grup dient que la banda havia arribat al seu punt de partida i que ja no era un lloc saludable per estar. El 1999, Pellow també va deixar la banda per centrar-se a recuperar la salut després de sucumbir a una debilitant addicció a l'alcohol i les drogues. Pellow va aconseguir deixar els seus hàbits i va tornar a la llum pública el 2001 amb el seu primer àlbum en solitari, Smile .
Reforma: 2004–2017 El març del 2004, la banda es va reformar amb cautela per treballar en un vuitè àlbum. El novembre del 2004 es va publicar un senzill titulat " All I Want ", del segon Greatest Hits de la banda, publicat una setmana després. Van emprendre una reeixida gira pel Regne Unit el mes següent. El juliol del 2005, Wet Wet Wet van tocar al festival Summer Weekender a Anglaterra i van ser un dels caps de cartell al Live 8 Edimburg a Escòcia. El 31 de desembre del 2006, Wet Wet Wet van ser el cap de cartell de les celebracions de Hogmanay a Aberdeen quan les celebracions a totes les altres ciutats escoceses es van suspendre a causa dels forts vents i les fortes pluges. Van interpretar tretze cançons en un concert d'una hora. Un senzill, " Too Many People ", es va publicar el 5 de novembre del 2007, i el seu àlbum principal, Timeless, el 12 de novembre. Aquests van precedir una gira amb entrades exhaurides al desembre, de la qual es va poder fer un tast al seu concert de Newmarket a l'agost. Com a preparació per a la gira, la banda també va anunciar que tocaran dues dates íntimes a les botigues zavvi de Glasgow i Londres al novembre. " Weightless ", el segon senzill de l'àlbum, es va publicar el 4 de febrer i va arribar al número 10 de les llistes, cosa que els va donar el seu primer èxit entre els deu primers en onze anys.
El març de 2012, es va anunciar que la banda faria el seu primer concert en més de cinc anys, a Glasgow Green el 20 de juliol, per celebrar el 25è aniversari del llançament del seu àlbum debut, Popped In, Souled Out . El 8 d'octubre de 2013, Wet Wet Wet va anunciar a través de la seva pàgina de Twitter que publicarien un nou àlbum de Greatest Hits, Step by Step: The Greatest Hits, el 25 de novembre de 2013. L'àlbum inclou tres cançons noves, així com cançons del seu catàleg anterior. El 2016 van haver de cancel·lar el seu primer concert després de 30 anys de carrera, ja que Marti Pellow s'havia posat malalt abans del concert. El 28 de juliol de 2017, es va anunciar que Pellow havia deixat Wet Wet Wet per centrar-se en la seva carrera en solitari.
Nova formació i The Journey : 2018–present El 25 de setembre de 2018, la banda va anunciar que Kevin Simm (anteriorment de Liberty X), guanyador del talent show The Voice, prèviament, era el seu nou cantant. Simm va començar a cantar amb la banda en dos concerts: St Lukes a Calton, Glasgow, i 229 The Venue a Londres el novembre de 2018. Després dels seus concerts amb entrades exhaurides, van anunciar una gira nacional de 18 dates, que començaria l'abril de 2019.
El novembre de 2020, la banda va anunciar el llançament el 2021 del nou àlbum The Journey, el seu primer àlbum d'estudi des del 2007 i el primer que inclou les veus de l'exguanyador de The Voice UK, Kevin Simm, que també va regravar les veus de diversos dels seus èxits per al CD extra (que ve amb la versió de 2 CD/DVD de l'àlbum). El 2021, Marti Pellow va anunciar la publicació del seu desè album en solitari. Mentres el componia va participar en un musical. El maig de 2022, el bateria Tommy Cunningham va anunciar que deixava la banda a causa del seu problema d'oïda, i el teclista Neil Mitchell també va deixar la banda.
El maig de 2023 es va anunciar que la banda s'uniria amb Go West per a una gira com a cap de cartell pel Regne Unit anomenada "Best of Both Worlds" que començaria el gener de 2024. El 26 de juny de 2025 van anunciar una gira acústica de caràcter íntim i un nou àlbum que portaria per nom Strings Attached. Aquesta gira anunciada la feren el maig de 2026.
El 15 d'abril de 2026, la banda va anunciar un tour massiu de 40 dates pel Regne Unit per tal de celebrar els 40 anys del seu primer àlbum, que va ser publicat el 21 de setembre de 1987. El retorn als escenaris fou sense el cantant original Marti Pellow, ja que aquest havia deixat la banda el 2017. La gira està prevista pel 2027.
Premis i nominacions {| class="wikitable sortable plainrowheaders" |- ! scope="col" | Award ! scope="col" | Year ! scope="col" | Nominee(s)