Guenzet (, en tifinag: ⴳⵏⵣⴰⵜ; ) és una localitat algeriana de la wilaya de Setif, a Algèria, capital del municipi i districte o dàira homònims, districte que inclou també el municipi d'Harbil.
Geografia Es troba al nord-oest de Setif, a la serralada de Babor, i està envoltat pels municipis d'Harbil, Ain Legradj i El-Maïn, Tassamart, Zemmura (Bordj Bou Arreridj).
Dels 39 pobles que formen el districte de Guenzet, alguns són travessats per la carretera nacional, en particular: Tizi Medjbar, Timenkache, Taourirt Yacoub, Guenzet; altres tenen carreteres municipals, com ara: Ighil lekhmiss, Taurirt thamelalt, Chréa, Fumlal, Aurir Ouelmi, Ighil Hammuche, Ighudane, Buadheltsen, Thamast, Aghda n'Salah, Ith Karri, Imesbahen, Thigherth, Sidi l'Djudi, Issumar.
Toponímia El nom Guenzet és la forma arabitzada de ⵜⴰⴳⵏⵣⴰ, tagenza, una de les variants amazics del qual és ⵜⴰⵡⵏⵣⴰ, tawenza, que significa ‘front’ i, en toponímia, ‘vessant de muntanya’, ‘barrera muntanyosa’.
Població La seua població es calcula en uns 3.541 habitants en una superfície de 61,37 km². El municipi és predominantment de llengua amazic.
Història L'àrea forma part de la confederació de tribus Ith Yâala (cabilenc: Aṭ Yeɛla), que duu el nom del fundador, que s'establí en aquesta zona amb el seu poble, fugint de Qàlat Bani Hammad, que era al territori del municipi de Maadid, a la wilaya de M'Sila, a causa de la inseguretat que hi regnava cap a l'any 1061.
Guerra d'Algèria Fou un baluard del moviment independentista nacional algerià durant l'ocupació colonialista francesa. Fou escenari d'algunes batalles durant la Guerra d'Algèria. Algunes batalles significatives foren les de Sidi m'Hand Ouyahia el 1955, Adrar n'Thilla el 1956 i la de l'Escombrat a gran escala el 1958. El 1959, el poble d'Ighdem, que era un llogaret de 35 cases, fou totalment arrasat per l'exèrcit francés colonialista, i tots els habitants del poble foren traslladats per força a la capital del districte de Guenzet.
Algunes figures il·lustres de la zona de Guenzet-Aṭ Yala participaren activament en el moviment d'independència nacional algerià, com ara Arezki Kehal, i el xeic Youssef Yalaoui.
Economia Antigament pròspera gràcies a l'agricultura i la ramaderia, l'àrea és ara una de les més pobres de la Cabília. El terreny accidentat i el clima dur (estius abrusadors, hiverns molt freds) n'han dificultat el creixement des de finals dels anys 1960.
Les principals activitats són el conreu de fruita de muntanya (oliveres, figueres, ametlers, alzines), el comerç a la menuda (Guenzet és a la frontera entre la Cabília i la resta de l'estat, i molts parlants d'àrab de les ciutats veïnes venen a comprar subministraments, en particular equips mecànics lleugers) i el turisme, sobretot recolzat per la diàspora de la regió. El nivell de vida ha millorat una mica en els últims anys.
Cultura Guenzet fou una vegada el cor d'una «muntanya erudita» per ser un centre de difusió de la ciència del Magrib central.
Guenzet és l'hereu de la tradició intel·lectual dels Qàlat Bani Hammad, dels quals prové la tribu Beni Ya'la, que s'havia establert a l'àrea d'ençà del , tal com ho testifica Ibn Khaldun en la Història de les dinasties berbers i musulmanes. Més tard, durant el període d'Al-Àndalus, es va beneficiar de l'aparició de Bugia com a important centre intel·lectual a la Mediterrània. Aquesta regió muntanyosa probablement va servir de refugi per a erudits de Bugia després de la captura espanyola de la ciutat el 1510 i la seua posterior ocupació pels otomans.
El seu territori ha estat entrellaçat durant segles amb les zàuiya, centres d'estudis religiosos i de difusió del coneixement com ara l'escola Oukari construïda el 1680 pel xeic Mohand Okari. L'àrea de Guenzet ha vist nàixer molts ulemes, que han forjat la dita: «A la terra dels Beni Ya'la, els ulemes creixen com l'herba a la primavera».
La zona d'Aṭ-Yala fou un bressol de l'islam al llarg dels segles. De l'escola constantiniana del xeic Abdelhamid Ibn Badis van sorgir figures importants del reformisme religiós, com ara el xeic El-Fodhil El-Ourtilani d'Ath-Ourthirane, el xeic El-Hachemi Belmouloud de Guenzet, el xeic Haneche Said d'Issoumar o el xeic Said Salhi, sense oblidar el xeic Sidi El-Djoudi, del poble que duu el seu nom.
Guenzet és l'aglomeració més meridional de la Cabília oriental, a la frontera amb les zones arabòfones de Setif.
Els habitants de Guenzet parlen un dialecte cabilenc específic de l'àrea d'Ait Yaâla.
Referències
Categoria:Geografia d'Algèria Categoria:Municipis d'Àfrica