La via JAK/STAT és una via de senyalització que transmet senyals químics des dels receptors de membrana fins al nucli cel·lular. És important en la resposta a diverses citocines, com la interleucina-6 (IL-6), i participa en processos immunitaris, inflamatoris i de diferenciació cel·lular.
En aquesta via participen dues famílies de proteïnes: JAK (Janus kinases) i STAT (Signal Transducers and Activators of Transcription).
La IL-6 pot activar la via de dues formes:
Senyalització clàssica: la citocina IL-6 s’uneix al receptor específic de membrana, un heterodímer format per gp130 i IL-6Rα. La unió desencadena l'activació de la quinasa JAK, que està associada al receptor. La quinasa JAK fosforila residus de tirosina en la subunitat gp130; els quals actuen com a lloc d'ancoratge per al factor de transcripció STAT. El factor és fosforilat per JAK, fet que permet la dimerització de STAT i la translocació al nucli, on activa la transcripció de gens diana. Trans-senyalització: es dona en les cèl·lules que no expressen la subunitat IL-6R a la membrana. En aquest cas, la IL-6 s’uneix a una forma soluble del receptor, anomenada sIL-6R. El complex pot unir-se a gp130, activant així la via JAK/STAT.
La via JAK/STAT té un paper important en la coordinació de la resposta immunitària i inflamatòria. L'activació de STAT3 permet induir l'expressió de gens relacionats amb la supervivència, la proliferació i la diferenciació cel·lular. També participa en la resposta de fase aguda i en la comunicació entre cèl·lules del sistema immunitari. Per això, una alteració d'aquesta via pot tenir conseqüències en processos inflamatoris, autoimmunitaris o tumorals.
Un exemple d'utilització d'aquesta via és la inducció de l'expressió d'hepcidina, una hormona clau en el control de l'homeòstasi del ferro, mitjançant la qual es limita la disponibilitat de ferro per als microorganismes com a part de la immunitat nutricional.
Referències
Categoria:Transducció de senyals Categoria:Expressió gènica Categoria:Factors de transcripció