En psicologia social, l'amortiment social és un fenomen mitjançant el qual les connexions socials poden alleujar les conseqüències negatives d'esdeveniments estressants.
Encara que existeixen altres models i teories per a descriure com el suport social pot ajudar a reduir les respostes d'estrès dels individus, la hipòtesi d'amortiment social és una de les dominants. Segons aquesta idea, els interlocutors socials, que poden ser persones conegudes o congèneres, actuen com a amortidors enfront d'esdeveniments estressants, específicament mentre l'estrès està ocorrent. El model descriu a més que el suport social és especialment beneficiós quan els nivells d'estrès també són alts, però els efectes d'amortiment no són tan rellevants quan els nivells d'estrès són baixos.
L'amortiment social s'ha explorat en humans i altres animals socials, i és important per a qüestions sobre la salut física i mental. La recerca ha intentat comprendre millor els efectes protectors del suport social en diversos dominis, com el biològic, el del desenvolupament, el neurològic i el clínic. L'amortiment social també és rellevant per a altres processos psicològics, inclosos la por, els vincles socials i la reactivitat emocional.
Rerefons Història primerenca A mitjan , les recerques psicològiques van començar a revelar cada vegada més el paper dels esdeveniments vitals estressants en el benestar psicològic. Va ser també en aquesta època quan es va començar a posar èmfasi en la creació d'un enfocament estandarditzat per a diagnosticar malalties mentals, i en 1952 es va publicar el primer Manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals (comunament conegut com DSM). Amb un enfocament centrat en formes efectives i universals de mesurar el benestar mental i l'aplicació de la psicologia experimental a qüestions socials, va començar a formar-se una àmplia literatura sobre els efectes del suport social. Això es va realitzar com un esforç per omplir els buits sobre els factors específics que medien la relació entre els esdeveniments de la vida i les conseqüències psicològiques.
A mitjan anys 1970 es va començar a prestar especial atenció a l'atenuació del suport social sobre els impactes negatius dels esdeveniments estressants en la salut física i mental. Va ser en aquesta època quan va començar a prendre forma la idea de l'amortiment social.
No és clar on es va esmentar per primera vegada la frase "hipòtesi d'amortiment social", però un dels treballs més citats i acreditats sobre el tema va ser publicat pels investigadors Sheldon Cohen i Thomas A. Wills en 1985.
L'amortiment social ha estat una característica important en psicologia des dels seus inicis, especialment rellevant per a la psicologia social i de la salut. El marc s'ha aplicat també a altres àrees, i els mètodes de mesurament i les definicions de la terminologia pertinent continuen perfeccionant-se i desenvolupant-se.
Suport social L'amortiment social és un subconjunt del suport social, i no totes les instàncies de suport social són amortiment social. El suport social abasta tant l'expectativa com l'acte real de rebre ajuda, cura, atenció o la participació en una xarxa social.
Les recerques sobre el suport social distingeixen entre el suport percebut i el suport social rebut. El suport social percebut es refereix a la quantitat de suport que les persones creuen que podrien rebre potencialment del seu sistema de suport disponible, mentre que el suport social rebut és el nivell de suport que les persones han rebut. Alguns estudis han demostrat que el suport social percebut pot ser millor per a mitigar els efectes negatius de l'estrès sobre la salut i el benestar psicològic, la qual cosa suggereix que existeix una diferència mesurable entre els tipus de suport social i que la definició adequada de les variables és important per a la recerca en aquesta àrea.
El suport social està fortament associat amb resultats positius en matèria de salut. Les recerques han demostrat que les persones amb xarxes socials més àmplies, relacions de major qualitat i major accés a recursos de suport social tenen millor salut mental i física. Els efectes del suport social s'han estudiat en molts dominis diferents de la psicologia, com la psicologia social, del desenvolupament, clínica i de la salut, així com la neurociència.
Model en competència: hipòtesi d'efectes directes La hipòtesi d'amortiment social sovint es compara o avalua amb la hipòtesi de l'efecte directe. Aquesta hipòtesi es diferencia del suport social que sosté que el suport social millora el benestar físic i psicològic en general, independentment de la presència de factors estressants. Aquest model diu que el suport social és beneficiós tot el temps i que les persones amb alt suport social tenen una salut general millor que aquelles que no ho tenen.
Els dos models tendeixen a abordar diferents mesures de suport social. La hipòtesi d'efectes directes mesura el nivell en el qual una persona està integrada en una xarxa social, mentre que la hipòtesi d'amortiment social avalua la disponibilitat dels recursos socials que ajuden les persones a respondre a esdeveniments estressants. El llenguatge entorn de totes dues hipòtesis també tendeix a ser diferent: la hipòtesi dels efectes directes sovint analitza la millora de la salut i el benestar com a resultat de la percepció de suport i integració en una xarxa, mentre que la hipòtesi d'amortiment es preocupa més per la protecció (o prevenció), especialment en temps de necessitat.
Estadísticament, la hipòtesi de l'efecte directe sosté que no hi ha interacció entre l'estrès i el suport social, la qual cosa significa que s'observaran els mateixos efectes beneficiosos independentment del nivell d'estrès. Per contra, segons la hipòtesi d'amortiment social, la magnitud de l'efecte beneficiós del suport social és major quan hi ha estrès, la qual cosa es reflecteix en una interacció observable estadísticament significativa quan s'estudien els dos efectes experimentalment. Això també significa que es requereix el coneixement del grau d'estrès per a la hipòtesi d'amortiment social, on aquest nivell pot no ser tan rellevant en el context de la hipòtesi d'efectes directes.
A pesar que aquests models ofereixen explicacions una mica separades, les recerques han trobat suport per a totes dues hipòtesis i alguns treballs fins i tot suggereixen que tots dos processos ocorren simultàniament. Els investigadors han suggerit que el treball dirigit a comparar críticament les dues hipòtesis pot no beneficiar realment al camp que estudia el suport social. En canvi, pot ser més beneficiós utilitzar qualsevol d'ells com a model que apunta a explicar preguntes específiques sobre com el suport social es relaciona amb mediadors de la salut que poden ser conductuals, psicològics, emocionals o biològics.
Biologia miniatura|Eix HPA i mecanisme hormonal endocrí Els estudis de recerca realitzats sobre l'amortiment social i les conseqüències per a la salut mostren consistentment que l'eix HPA exerceix un paper central en el vincle entre tots dos.
L'eix hipotalámico-hipofisario-adrenal (HPA) és un regulador crucial de les respostes neuroendocrinas en el cos. L'eix HPA està format per una sèrie de vies i circuits de retroalimentació que involucren a l'hipotàlem, la glàndula pituïtària anterior i la glàndula suprarenal. Modula diversos processos fisiològics, inclòs el sistema nerviós autònom, les reaccions del sistema immunològic, el metabolisme i diversos altres processos que són actius durant les respostes fisiològiques de curt termini a l'estrès. L'eix HPA també juga un paper important en l'homeòstasi corporal, que inclou la regulació del sistema cardiovascular, el sistema reproductiu i el sistema nerviós central, a més dels esmentats anteriorment.
El funcionament adequat de l'eix HPA és molt important per a l'adaptació i el desenvolupament, i tant la sobrereactividad com la subreactividad poden portar a una sèrie de conseqüències. És important que els éssers humans experimentin nivells elevats d'hormones de l'estrès circulants des de primerenc en la vida perquè puguin aprendre a respondre eficaçment a les amenaces i adaptar-se als seus entorns. No obstant això, massa estrès en la infància pot provocar una disfunció a llarg termini i sovint irreversible de l'eix HPA.
L'activitat de l'eix HPA augmenta durant situacions aversivas o excitants, que poden ser induïdes per esdeveniments físics o psicosocials. L'eix HPA és particularment sensible als factors estressants psicològics, inclosos la incertesa, la novetat i la sensació d'estar fos de control. A més d'estar influenciat per factors estressants psicològics, un dels moderadors més poderosos i àmpliament estudiats de l'activitat de l'eix HPA induïda per esdeveniments estressants és el suport social. És per això que l'eix HPA és sovint un punt focal en la recerca fisiològica que examina els efectes d'amortiment social.
S'han explorat els mecanismes biològics de l'amortiment social i s'han identificat diversos components com a rellevants:
Endocrí Hi ha diverses hormones involucrades en la regulació endocrina de l'eix HPA. Una d'elles és l'hormona alliberadora d'hormona adrenocorticotropa (CRF). La CRF estimula l'alliberament de l'hormona adrenocorticotròpica (ACTH), que és el regulador fisiològic crucial de l'augment de l'activitat de l'eix HPA. Una altra és la vasopresina (AVP), i els glucocorticoides són el pas final del procés. L'amortiment social s'observa quan alts nivells de suport social es correlacionen amb nivells més baixos d'hormona de l'estrès i activació de l'eix HPA.
Oxitocina S'ha reconegut que l'oxitocina és una hormona important que intervé en el mecanisme d'amortiment social. L'oxitocina és una molècula a la qual sovint es denomina “hormona de l'amor”. S'allibera en la sang en resposta a l'estrès fisiològic i psicològic, i l'augment de l'alliberament d'oxitocina de l'hipotàlem inhibeix l'activació de l'eix HPA. L'oxitocina intervé en els processos d'estrès en inhibir l'alliberament de corticoesteroides, l'alliberament de ACTH de la glàndula pituïtària i l'alliberament de CRF de l'hipotàlem. El sistema nerviós central també mitjana l'efecte inhibidor de l'oxitocina sobre l'eix HPA. L'oxitocina també intervé en l'aspecte conductual de l'amortiment social. El paper de l'oxitocina en la creació de vincles significa que està relacionada amb el procés de suport social, a més d'alliberar-se en resposta a un factor estressant.
Opiacis Els opioides endògens, o endorfinas, també semblen exercir un paper important en l'amortiment social, a través d'un efecte de reforç que és actiu en la inclinació social. També s'observa alliberament d'opioides quan els animals es reconeixen entre si, la qual cosa dóna suport a la idea que els animals troben suport social en uns altres de la mateixa espècie. Això és necessari per a veure els efectes d'amortiment social en els animals, i l'alliberament d'opioides també ajuda a explicar la cerca d'afiliació en els animals. També s'ha descobert que l'alliberament d'opioides com a resultat de l'estimulació social redueix l'activitat de l'hormona alliberadora d'hormona adrenocorticotropa en el cervell i el cos.
Circuit neuronal La recerca sobre les regions cerebrals implicades en l'amortiment social és menys extensa en comparació amb el paper de l'eix HPA i el cortisol.