Les festes de Moros i Cristians d’Oliva són unes celebracions que tenen lloc a Oliva, al País Valencià, la tercera setmana de juliol en commemoració històrica de les lluites entre el bàndol cristià i musulmà durant la Reconquesta.

Història Segles XV i XVII: origen de les festes de Moros i Cristians a Espanya i Oliva Les festes de Moros i Cristians d’Espanya troben el seu origen en els fets ocorreguts el 26 d’abril del 1276, quan els alcoians van guanyar els musulmans revoltats sota els comandaments d’Alaçrac. Les primeres manifestacions d’aquestes van començar a Alcoi, València, Lleida, Ceuta o Jaén a començament del segle XV (baixa edat mitjana). Aquestes festes, celebrades entre el segle XV i XVII, buscaven commemorar els naixements, els batejos, les visites reials i també celebrar esdeveniments de caràcter local o nacional, o de tipus religiós. Quant a les festes de Moros i Cristians d’Oliva, es diu que un dia de febrer del 1599, quan va entrar el Festeig Real al Molinell (Castelló), es va simular un atac de pirates barbarescos, on alguns es van vestir de moros i els Genets de la costa, van atacar-los per sorpresa. Així, la batalla figurada va provocar gran entusiasme entre els participants i molts olivers pensen en aquests rumors com la primera representació de les seues festes.

Segle XX: primeres festes documentades En la història recent, les festes van començar el dos de maig del 1921, en honor al Santíssim Crist de Sant Roc. Tanmateix, en 1925, a causa de l’elevat cost de la festa, es van cancel·lar les festes. Més tard, en 1948, per suggeriment de l’alcalde José Sostrada Burgalat, la junta de festes en honor al Santíssim Crist, encapçalada per José María Mateu Oltra, va decidir recuperar la tradició i va aportar 4000 pessetes per a fer front a les despeses. Tot i això, en 1956, els diferents punts de vista sobre els aspectes econòmics de les tres parts de l’Ajuntament, la Federació de Moros i Cristians, els festers del Crist de Sant Roc i una sèrie de gelades en el camp van portar a la desaparició de la festa.

Segle XX: consolidació de les festes En 1975, Rafael Boronat i algunes persones més, van convéncer l’Ajuntament i el gremi de metall, perquè durant la Fira i Festes d’Oliva, al mes de juliol, i durant la cavalcada de la reina dels gremis, dues esquadres desfilaren en aquella comitiva. L’èxit va ser tal que la festa continua en els nostres dies.

Segle XXI: Commemoració del centenari dels Moros i Cristians d'Oliva El 2021, amb motiu del centenari de les Festes de Moros i Cristians d’Oliva, a l’abril, la Federació de Moros i Cristians d’Oliva (FMiCO) amb la col·laboració de la regidoria de Festes i de la Cultura d’Oliva, van organitzar una exposició anomenada “Un segle de records” per difondre el patrimoni material de la festa.  Per aquest motiu, es van arreplegar 30.000 documents històrics sobre aquesta festa. A més, es va instal·lar la vestimenta de les onze filades a la Fàbrica l’Enginy del Sucre, es van col·locar els estendards a la Torre de la Comare i es va exposar la col·lecció de cartells anunciadors de la festa, en els quals es podia observar l’evolució dels estils i gustos estètics de cada època.

Filades Oliva compta amb dotze filades. D’una banda, les filades mores estan formades per la Filada Almoràvits, la Filada Marràqueix, la Filada Moriscos, la Filada Mudèjars, la Filada Taifes i la Filada Tuareg. D’altra banda, les filades cristianes estan formades per la Filada Contrabandistes, la Filada Jaume I, la Filada Masers, la Filada Pirates, la Filada Mosqueters i la Filada Templaris.

Desenvolupament de la festa Oliva acull les festes de Moros i Cristians, declarada Interés Festa d’Interés Turístic Autonòmic a partir de la tercera setmana de juliol. La celebració comença dijous i acaba diumenge.

Dijous: Pregó, Dia del Músic i Nit del Putxero

Els actes festers comencen el cap de setmana previ a les festes amb la presentació dels càrrecs de festers i el concert de música festera de l’Associació Artística Musical d’Oliva. La festa comença el dijous amb el Pregó Fester a la plaça de l’Ajuntament, on el pregoner convidat proclama l’inici de les festes amb la presència de les autoritats i les filades. A més, és el Dia del Músic, per la qual cosa hi ha una interpretació de l'himne, el pasdoble d'Oliva 1990 a càrrec de les bandes que participen.

Després, cadascuna de les filades torna en cercavila cap a la seua càbila per a preparar la Nit del Putxero, que acull milers de participants. Les càbiles s’obren als forasters i tothom pot tastar un bon plat. Després de sopar, a la mitjanit, molts veïns de la ciutat ixen en cercavila i sense disfressar-se al ritme de pasdoble dianer.

Divendres: Despertada i Entrada Cristiana

Al matí, té lloc la Despertada amb focs d'arcabusseria i música pels carrers. A les 20 hores arrenca l’entrada cristiana: les filades cristianes desfilen en una entrada carregada de llums i colors, de músiques enèrgiques i rítmiques. Oliva esdevé cristiana. A la nit, mentre s'espera el desembarcament, hi ha una orquestra a la platja de la Mitja Galta fins que per fi, les tropes àrabs arriben a la costa.

Dissabte: Desembarcament, Dia de les Ambaixades i Entrada Mora

A la matinada de dissabte, és l'hora del desembarcament de les tropes mores que s'acompanya d'un castell de focs d'artifici i d'arcabusseria. A continuació, l'ambaixada mora fa acte de presència i comença la batalla i la conquesta mora. A la vesprada de dissabte, es pot contemplar l'esplendorosa entrada de les filades mores, repleta de vestits exòtics i marxes mores.

Diumenge: Entrada infantil, Reconquesta del castell, Castell de focs artificials i Fi de la Festa

Diumenge és la jornada dedicada a la reconquesta i a difondre la fraternitat entre tots. A la vesprada, s'acull la desfilada dels festers més menuts i a continuació, filades mores i cristianes es concentren davant el castell, on té lloc la batalla final. Finalment, els cristians reconquereixen el territori i un castell de focs d'artifici posa fi a les celebracions .

Referències

Oliva Categoria:Oliva