Peggy Winsome Glanville-Hicks (Melbourne, 29 de desembre de 1912Sydney, 25 de juny de 1990) va ser un compositora i crítica musical australiana. Fou una figura important en l'escena musical novaiorquesa, a banda de l'activitat compositiva, per la seva vessant com a crítica i organitzadora de concerts.

Biografia Estudis, beques i primeres obres Peggy Glanville-Hicks era la filla gran del matrimoni Ernest i Myrtle Glanville-Hicks. S'inicià en la composició amb només 7 anys, encoratjada per la seva mare, que era cantant i artista amateur, i el seu pare, periodista i autor de The Turn of the Tide and Other Poems (1932).

Començà la seva educació musical formal el 1930 al Conservatori Albert Street de Melbourne, on va estudiar amb el director i compositor Fritz Hart. Allà també va estudiar piano sota la tutela de Waldemar Seidel. El 1932 va guanyar una beca per estudiar al Royal College of Music de Londres, on va estudiar composició amb Ralph Vaughan Williams, piano amb Arthur Benjamin i direcció amb Constant Lambert i Malcolm Sargent. Especialment amb Vaughan Williams mantingué una relació propera i d'influència mútua: Glanville-Hicks explica que el motiu musical amb què comença la Simfonia núm. 4 del compositor va ser extret de la seva Sinfonietta per a petita orquestra (1935), i que ella mateixa tornaria a utilitzar a l'òpera The Transposed Heads (1953).

En aquesta etapa compongué obres, com ara Caedmon (1936) i The Spanish Suite (1935). L'agost de 1936, va guanyar la beca Octavia Travelling Scolarship juntament amb Stanley Bate (amb qui es casaria el 1938), que li permeté anar a Viena a estudiar amb Egon Wellesz, deixeble de Schönberg, i a París amb Nadia Boulanger.

L'any 1938 va marcar una fita important en la seva carrera, ja que es convertí en la primera compositora australiana de qui s'interpretà una obra en un festival de la Societat Internacional de Música Contemporània, la Choral Suite.

Etapa als Estats Units El 1949 va obtenir la nacionalitat estatunidenca. Entre els anys 1949 i 1955, va exercir com a crítica musical per al diari New York Herald Tribune, on va succeir Paul Bowles i va treballar sota la direcció de Virgil Thomson. Simultàniament a la seva tasca de composició, va ser directora musical al Museu d'Art Modern de Nova York (MoMA). Durant aquesta etapa als Estats Units, va organitzar concerts i, per exemple, va demanar a George Antheil que revisés el seu Ballet Mécanique per adaptar-lo a un conjunt modern de percussió. Després de deixar Amèrica, es va instal·lar a Grècia, on va viure entre 1957 i 1975. L'any 1966, després de patir problemes de visió durant anys, li van diagnosticar un tumor cerebral. Va ser intervinguda quirúrgicament per extirpar-lo i va poder recuperar la vista; no obstant això, com a seqüela d'aquesta operació, va perdre el sentit de l'olfacte.

Retorn a Austràlia Finalment, va tornar a Austràlia animada pel promotor musical James Murdoch i altres companys. Murdoch, de fet, seria l'autor de la seva biografia. Glanville-Hicks va morir a Sydney l'any 1990. En el seu testament, va establir la creació de la Peggy Glanville-Hicks Composers' House a la seva casa de Paddington (Sydney), com a espai de residència per a compositors australians i estrangers. L'any 1999, l'organització New Music Network va instaurar el discurs anual Peggy Glanville-Hicks Address en honor seu.

Obra musical Entre les seves obres instrumentals destaquen la Sinfonia da Pacifica (en tres moviments curts, començada el 1952 en un vaixell que viatjava des de Nova Orleans de tornada a casa seva a Austràlia, i estrenada a Melbourne l'any següent); el Concert Etrusc per a piano i orquestra, defensat el 1992 pel pianista Keith Jarrett; el Concert romàntic per a viola i orquestra; o la Sonata per a arpa, estrenada per Nicanor Zabaleta el 1953 i interpretada per Marshall McGuire al CD Awakening, l'obra va ser nomenada la Composició Clàssica Contemporània Més Interpretada als Premis de Música APRA de 1996.

Les seves òperes més conegudes són The Transposed Heads i Nausicaa. The Transposed Heads és una òpera en sis escenes amb un llibret de la compositora basat en la novela homònima de Thomas Mann, i es va estrenar a Louisville, Kentucky, el 3 d'abril de 1954. Nausicaa va ser composta entre 1958 i 1960 i es va estrenar a Atenes el 1961. El llibret és de la novel·la La filla d'Homer de Robert Graves i recolza la teoria que L'Odissea, atribuïda a Homer, és en realitat una història explicada per dones. Glanville-Hicks va visitar Graves a Mallorca el 1956 i va treballar amb el seu amic Alastair Reid per completar el llibret. L'estrena va ser un esdeveniment important en el calendari operístic i es va considerar un triomf per a Glanville-Hicks, però l'òpera mai s'ha tornat a representar.

La seva última òpera, Sappho, va ser composta el 1963 per a l'Òpera de San Francisco, amb l'esperança que Maria Callas cantés el paper principal. Tanmateix, la companyia va rebutjar l'obra i mai s'ha produït. Aquesta òpera va ser enregistrada el 2012 per Jennifer Condon dirigint l'Orquestra Gulbenkian i el Coro Gulbenkian amb Deborah Polaski en el paper principal.

Glanville-Hicks va ser votada com a no. 90 en una enquesta dels compositors preferits d'Austràlia realitzada per ABC Classic el 2019. El 2025, la seva peça Etruscan Concerto va ser votada al número 96 a la llista anual Classic 100 Countdown de l'emissora.miniatura|Glanville-Hicks el 1938|301x301px

Catàleg d'obra Música escènica Hylas and the Nymps, ballet (1935) Caedmon, òpera en sis escenes (1936) Postman's Knock, ballet (1937) The Transposed Heads, òpera en sis escenes, basada en Els caps bescanviats de Thomas Mann (1953) The Glittering Gate, òpera (1956) The Masque of the Wild Man, ballet (1958) Triad, ballet (1958) Saul and the Witch of Endor, ballet televisat (1959) Nausicaa, òpera en 3 actes, basada en La Filla d'Homer de Robert Graves (1960) Carlos among the Candles (W. Stevens, 1962). Només el llibret. Sappho, òpera basada en l'obra de teatre Sappho: A Play in Verse de Lawrence Durrell (1965) Jeptha's Daughter (Tragic Celebration), ballet (1966) Rimbaud: A Ballet in 9 Stanzas (A Season in Hell), ballet basat en l'obra d'Arthur Rimbaud (1967)

Instrumental Violin Fantasy, per a violí sol (1932) Prelude for a Pensive Pupil, per a piano (1932) Trio for 3 Pipes, per 3 flautes (1934) Sinfonietta, per a orquestra petita (1935) Pastoral, per a piano (1936) Preludi, per a piano (1936) Concert núm. 1 per a piano i orquestra (1936) Spanish Suite, orquestra de corda (1936-7) Preludi i Scherzo, orquestra (1937) Concert per a flauta i orquestra (1937) Quartet de corda núm. 1 (1937) 3 Preludis, per a piano (1937) Sinfonietta núm. 2, per a orquestra (1938) Sonatina, per a flauta i piano (1939) Concertino da camera, per a flauta, clarinet, fagot i piano (1945) Obeisance to a Lucite Spectrum, per a piano (1949) Sonata per a arpa (1950) Sonata per a piano i percussió (1951) 3 Gymnopedie, per a oboè, celesta, arpa i corda (1953) Sinfonia da Pacifica (1953) Etruscan Concerto, per a piano i orquestra de cambra (1954) Concertino antico, per a arpa i quartet de corda (1955) Concerto romantico, per a viola i orquestra (1956) Musica antiqua núm. 1 i 2, per a flauta, arpa, marimba, 2 percussionistes i timbales (1957) Tapestry, per a orquestra (1958) Drama for Orchestra, per a clarinet, trompeta, piano, 3 percussionistes i corda (1959) Meditation, per a orquestra (1964) Girondelle for Giraffes, per a piccolo, flauta, trombó, contrabaix, bateria (1978)

Vocal Ireland (D. McKee Wright), soprano i dues contralts (1931) Jerusalem (W. Blake), cor (1931) He Reproves the Curlew (W. B. Yeats), veu i piano (1932) Sheiling Song (F. MacLeod [W. Sharp]), veu i piano (1932) They Are Not Long (E. Dowson), veu i piano (1932) To the Moon (P. B. Shelley), veu i piano (1932) A Widow Bird (Shelley), veu i piano (1932) Ardan Mór (F. Ledwidge), veu i piano (1934) Be Still You Little Leaves (M. Webb), veu i piano (1934) Come Sleep (J. Fletcher), veu i piano (1934) Frolic (G. Russell), veu i piano (1934) Poem (J. Fletcher or J. Donne), cor i orquestra (1934) Rest (Russell), veu i piano (1934) In Mid-Wood Silence (J. Clare), soprano, oboè i quartet de corda (1935) Pastoral (R. Tagore), cor femení i corn anglès (1936) Song in Summer (J. Fletcher), cor i orquestra (1936) [Song], veu i piano (1937) Choral Suite (Fletcher), cor femení, oboè i cordes (1937) 5 Songs [Last Poems] (A.E. Housman), mezzosoprano i piano (1944): Mimic Heaven, He Would Not Stay, Stars, Unlucky Love, Homespun Collars Aria concertante (M. Monteforte-Toledo), tenor, cor femení, oboè, piano i gong (1945) Profiles from China (E. Tietjens), 5 cançons, tenor piano i orquestra de cambra (1945) Killer-of-Enemies, op.21 (Navaho text, arr. E. Hawkins), narrador, tenor, cor i orquestra(1946–7) Sidi Amar in Winter (Bowles), veu i piano (1946–7) Ballade (P. Bowles), 3 cançons, veu i piano (1947): yet in no sleep, how in this garden, but no! a slow unchanging circle 13 Ways of Looking at a Blackbird (W. Stevens), soprano i piano (1948) Thomsoniana (V. Thomson), soprano/tenor, flauta, trompa, piano i quartet de corda (1949) Letters from Morocco (Bowles), 6 songs, tenor i orquestra de cambra (1952) Madrigals (Stevens), soprano, contralt, tenor i baix (1955): núm. 2 The Night is the Color of a Woman’s Arm, núm. 5 Not All the Knives of the Lamp Posts, núm. 6 Rationalists! Wearing Square Hats

Bandes sonores Music for Robots [The Robot: Music for an Abstract Film] (1935) Clouds (1938) Glacier (1938) Tulsa (1949) Tel (1950) Three of Our Children [The African Story] (1956) A Scary Time, curtmetratge documental de Shirley Clarke (1960)

Referències

Categoria:Compositors australians del segle XX Categoria:Morts el 1990 Categoria:Crítics musicals estatunidencs Categoria:Crítics musicals Categoria:Alumnes del Royal College of Music Categoria:Crítics australians Categoria:Compositors estatunidencs morts al segle XX Categoria:Compositors estatunidencs nascuts al segle XX Categoria:Músics de Melbourne Categoria:Morts a Sydney Categoria:Doctors honoris causa per la Universitat de Sydney Categoria:Nascuts el 1912