Francis Joseph Sean Hughes (Bellaghy, comtat de Derry, Irlanda del Nord, 28 de febrer de 1956 - presó de Maze, 12 de maig de 1981) va ser un activista polític irlàndès, militant de l'Exèrcit Republicà Irlandès Provisional (PIRA). Va ser l'home més buscat a Irlanda del Nord fins al moment de la seva detenció després d'un tiroteig amb l'exèrcit britànic en què va morir un soldat britànic. Al seu judici, va ser condemnat a 83 anys de presó i va morir durant la vaga de fam irlandesa de 1981 a la presó de Maze. Hughes va ser un dels 22 republicans irlandesos que van morir en vaga de fam entre 1917 i 1981. miniatura|Memorial a les 22 morts de vaguistes de fam irlandesos al cementiri de Glasnevin

Orígens Hughes va néixer a Bellaghy, al comtat de Derry, el 28 de febrer de 1956 en una família republicana, com el quart germà més jove d'una família de deu. El pare de Hughes, Joseph, havia estat membre de l'Exèrcit Republicà Irlandès a la dècada de 1920 i un dels seus oncles havia introduït armes de contraban per al moviment republicà. Això va fer que la família Hughes fos objectiu quan el 1971 es va introduir l'internament, i el seu germà, Oliver, fos internat durant vuit mesos sense judici a l'Operació Demetrius. Hughes va deixar l'escola als 16 anys i va començar a treballar com a aprenent de pintor i decorador.

Una nit, tornant de festa,va ser aturat a Ardboe, al comtat de Tyrone, en un punt de control del Regiment de Defensa de l'Ulster (UDR). Quan els soldats es van adonar que provenia d'una família republicana, va ser brutalment apallissat. El pare de Hughes el va animar a anar a un metge i a denunciar l'incident a la policia, però Hughes s'hi va negar, dient que «es venjaria dels que ho van fer i dels seus amics».

Activitat paramilitar Inicialment es va unir a l'Exèrcit Republicà Irlandès Oficial, però va marxar després que l'organització declarés un alto el foc el maig de 1972. Hughes es va unir a Dominic McGlinchey, el seu cosí Thomas McElwee i Ian Milne, abans que, el 1973, els tres decidissin unir-se a la Brigada Derry Sud de l'Exèrcit Republicà Irlandès Provisional. McGlinchey, Milne i Hughes van participar en desenes d'operacions de l'IRA, incloent-hi atacs a plena llum del dia a comissaries de la Royal Ulster Constabulary (RUC), atemptats amb bomba i atacs a membres fora de servei de la RUC i l'UDR. Un altre membre de l'IRA va descriure les activitats de Hughes així:

El 18 d'abril de 1977, McGlinchey, Milne i Hughes viatjaven en un cotxe prop de la ciutat de Moneymore quan un cotxe patrulla amb quatre agents de la RUC els va fer senyals que s'aturessin. Els membres de l'IRA van intentar escapar fent un gir de 180 graus, però van perdre el control del cotxe i va acabar en una cuneta. Van abandonar el cotxe i van obrir foc contra el cotxe patrulla de la RUC, matant dos agents i ferint-ne un altre, abans de fugir corrent pels camps. Una segona patrulla de la RUC va ser atacada mentre intentava evitar que els homes fugissin, i malgrat una operació de recerca de la RUC i l'exèrcit britànic, els membres de l'IRA van escapar. Després dels tirotejos de Moneymore, la RUC va designar Hughes com a l'home més buscat a Irlanda del Nord, van emetre cartells de crida i cerca amb fotos de McGlinchey, Milne i Hughes. Milne va ser arrestat a Lurgan l'agost de 1977, i McGlinchey més tard aquell mateix any a la República d'Irlanda.

Detenció i empresonament Hughes va ser arrestat el 17 de març de 1978 a Lisnamuck, prop de Maghera, al comtat de Derry, després d'un intercanvi de trets amb l'exèrcit britànic la nit anterior. Uns soldats britànics que custodiaven un lloc d'observació encobert van veure Hughes i un altre voluntari de l'IRA que s'acostaven amb roba de combat amb la paraula «Irlanda» cosida a les jaquetes. Pensant que podrien ser del Regiment de Defensa de l'Ulster, un dels soldats es va aixecar i els va cridar. Els voluntaris de l'IRA van obrir foc contra les tropes britàniques, que van respondre. Un soldat del SAS, el caporal David Jones, va morir i un altre soldat va resultar ferit. Hughes també va resultar ferit i, l'endemà al matí, va ser arrestat a prop del lloc dels fets.

El febrer de 1980 va ser condemnat a un total de 83 anys de presó. Hughes va ser jutjat i declarat culpable de l'assassinat d'un soldat de l'exèrcit britànic (pel qual va rebre presó perpètua) i de les ferides d'un altre (pel qual va rebre 14 anys) en l'incident que va conduir a la seva detenció, així com d'una sèrie d'atacs amb armes de foc i bombes durant un període de sis anys. Fonts de seguretat el van descriure com a «un fanàtic absolut» i «un assassí despietat». Els seus companys republicans el van descriure com «intrèpid i actiu». miniatura|Làpida erigida en honor a Thomas McElwee i Francis Hughes.

Vaga de fam de 1981 Hughes va participar a la vaga de fam massiva de 1980 i va ser el segon pres a unir-se a la vaga de fam de 1981 als blocs H de la presó de Maze. La seva vaga de fam va començar el 15 de març de 1981, dues setmanes després que Bobby Sands la comencés. També va ser el segon vaguista a morir, a les 17:43 BST del 12 de maig, després de 59 dies sense menjar. La seva mort va provocar un augment dels aldarulls a les zones republicanes d'Irlanda del Nord.

El seu cosí Thomas McElwee va ser el novè vaguista de fam a morir. Oliver Hughes, un dels seus germans, va ser elegit dues vegades al Consell del Districte de Magherafelt.

Se'l commemora al Memorial dels Màrtirs Irlandesos al cementiri de Waverley a Sydney, Austràlia.

A la pel·lícula H3 l'interpeta l'actor Fergal McElherron.

Referències

Bibliografia

Enllaços externs

Categoria:Comtat de Derry Categoria:Activistes nord-irlandesos Categoria:Activistes del segle XX Categoria:Membres de l'IRA Provisional Categoria:Presos polítics del segle XX Categoria:Morts com a conseqüència d'una vaga de fam Categoria:Morts el 1981 Categoria:Morts a Irlanda del Nord Categoria:Nascuts el 1956