Andrea Martina Klump (Wiesbaden, 13 de maig de 1957) és una activista política alemanya, exmilitant del grup armat Fracció de l'Exèrcit Roig (RAF). Des de 1999 resta empresonada acusada de múltiples càrrecs, entre ells el de temptativa d'homicidi, segrest i extorsió.
Joventut Entre 1976 i 1981 va estudiar Etnologia, Sociologia i Ciències polítiques a la Universitat de Frankfurt, tot i que no va aconseguir completar els estudis. Tres anys més tard, el 1984, va decidir passar a la clandestinitat.
Trajectòria a la RAF Segons testimoniatges de membres de la RAF, al 1986, va viure durant un any al Líban. Més endavant, al 1987, va passar a Síria, al costat de Christoph Seidler, Horst Ludwig Meyer, Barbara Meyer i Thomas Simon, per instal·lar-se a la capital, Damasc. Posteriorment, Horst Ludwig Meyer i Barbara Meyer es van divorciar i ell va iniciar una nova relació de parella amb Andrea Klump. Per la seva banda, Barbara Meyer es va traslladar a Beirut, al Líban, on també va començar una nova relació, en aquest cas amb un home amb qui va tenir un fill, i el 1999 es va lliurar a l'ambaixada alemanya de la ciutat per enfrontar-se voluntàriament a càrrecs de terrorisme.
El juny de 1988, al costat de la seva parella, va realitzar un atemptat fallit a la discoteca de l'Hotel Playa de la Luz, al municipi de Rota, a prop de la ciutat andalusa de Cadis, perquè la freqüentaven soldats estatunidencs de la base naval de Rota. Per cometre l'atemptat, es va col·locar una bomba de 13,5 quilos d'explosius i 5 quilos de metralla a una motocicleta robada. Tanmateix, el detonador casolà va explotar prematurament i no causar una gran detonació. Després de l'atac fallit, es va segrestar una parella britànica i se'ls va obligar a portar-los a Sevilla.
El 23 de desembre de 1991, Klump i Meyer van intentar matar 28 jueus sionistes (altres fonts indiquen 31) en suport a la causa palestina. La parella va col·locar una bomba de 20 quilos d'explosius en un cotxe situat a l'aeroport de Budapest, Hongria, per tal de fer-la esclatar quan passés l'autocar amb els jueus procedents de la Unió Soviètica que estaven de trànsit cap a Israel. Aquest atemptat va ser reivindicat amb el fals nom de «Moviment per l'Alliberament de Palestina». No obstant això, el mecanisme de detonació va explotar abans d'hora i l'artefacte només va poder ferir dos policies que anaven davant i lleument a quatre passatgers de l'autobús.
El 1993 tots dos van tornar a l'Alemanya reunificada i a partir de 1995 van viure a Viena, Àustria, amb els noms de «Heidi Vieri» i «Jens Jensen», respectivament. Concretament, es van mudar a un apartament de dues habitacions en una residència d'estudiants que els havia subarrendat un estudiant de dret que ignorava la seva autèntica identitat. En alguna ocasió, Klump va poder guanyar alguns diners fent de mainadera però la seva situació econòmica era tant precària que es veien forçats a falsificar bitllets de tren, autobús, tramvia i metro per poder utilitzar el transport públic.
El juliol de 1999, Klump i Meyer van començar a inspeccionar una zona del districte vienès de Donaustadt, on hi havia diversos bancs i una casa d'apostes amb l'objectiu de fer un robatori. Tanmateix aquesta investigació va aixecar les sospites del veïnat, ja que sovint, dues vegades per setmana, es posaven a la cantonada de Wagramer Straße i Schrickgaße, amb roba cridanera i durant molta estona. El 15 de setembre de 1999, el duet es trobava al lloc esmentat amb gorres de beisbol i ulleres de sol quan un veí els va fotografiar i va avisar la policia. Quan una agent, Barbara B. (24 anys), es va presentar a l'indret i els hi va demanar que mostressin la documentació, Meyer va treure la pistola Beretta de 7,65 mm que duia i la va apuntar. Per la seva banda, l'agent de policia també va treure la seva pistola i, després d'una baralla, va acabar immobilitzada a terra pels dos revolucionaris. Després de prendre-li l'arma de servei i les claus del cotxe, van fugir corrents i la policia va desplegar la unitat d'elit especial WEGA per trobar-los, fet que es va aconseguir mitja hora més tard a prop d'una llar d'infants, al barri vienès de Kagran. Quan els agents especials van sortir dels cotxes, Meyer va intentar robar-ne un i va començar a disparar els agents amb la seva pistola i la que havia robat prèviament. En l'intercanvi de trets, Meyer va rebre una ferida mortal al pit i un agent va ser ferit a la cama i al genoll. En canvi, Klump va deixar anar la navalla que duia i es va lliurar. Entre la documentació confiscada es va descobrir que Klump duia un document d'identitat amb el nom de «Monica Arini» i Meyer un passaport italià amb el nom de «Francesco Spinola». La investigació policial també va revelar que la pistola que duia Meyer s'havia utilitzat més de tres anys abans per disparar a un caixer d'un supermercat vienès. Després de ser detinguda, el 23 de desembre de 1999 va ser repatriada cap a Alemanya.
Judici i presó Klump va ser acusada de l'explosió que el 1989 va matar al banquer Alfred Herrhausen. No obstant això, l'autoritat judicial va rebutjar els càrrecs contra ella i el seu presumpte còmplice, Christoph Seidler, per falta d'evidències.
El 15 de maig de 2001, el Tribunal Regional Superior de Stuttgart va condemnar-la a 9 anys de presó pels fets ocorreguts el 1988 a la discoteca de l'hotel de Rota. Concretament per dos delictes d'intent d'homicidi, atemptat amb bomba, intent d'extorsió i presa d'ostatges. Al seu torn, la fiscalia federal va sol·licitar una condemna de 10 de presó.
El 28 de setembre de 2004, després d'haver fet una confessió parcial davant del Tribunal Regional Superior de Stuttgart, va ser sentenciada per complicitat en l'intent d'assassinat i atemptat del 23 de desembre de 1991 contra emigrants jueus de la Unió Soviètica a Budapest, en què va resultar condemnada a 12 anys de presó. En aquest cas, els investigadors van detectar el seu ADN a un apartament de Budapest, on la parella havia estat abans de l'atac.
Referències
Categoria:Nascuts el 1957 Categoria:Militants de la Fracció de l'Exèrcit Roig Categoria:Persones de Wiesbaden Categoria:Activistes alemanys Categoria:Activistes del segle XX