El Velite va ser un dels dinou destructors de la classe Soldati construïts per a la Regia Marina a finals dels anys 30 i principis dels 40. Completat a mitjans de 1942, va formar part del segon lot de set vaixells.
Disseny i descripció Els destructors de classe Soldati eren versions lleugerament millorades de la classe Oriani anterior.Brescia, p. 127 Tenien una longitud entre perpendiculars de 101,6 metres i una longitud total de 106,7 metres. Els vaixells tenien una mànega de 10,15 metres i un calat mitjà de 3,15 metres i 4,3 metres amb càrrega profunda.Whitley, p. 169 El Soldatis desplaçaven 1.830–1.850 tones mètriques (1.800–1.820 tones llargues) amb càrrega normal, i 2.450–2.550 tones mètriques (2.410–2.510 tones llargues) amb càrrega profund.Brescia, p. 128 El seu complement durant la guerra era de 13 oficials, 202 sotsoficials i mariners.Roberts, p. 300
El Velite estava accionat per dues turbines de vapor d'engranatge Parsons, cadascuna impulsava un eix d'hèlix utilitzant vapor subministrat per tres calderes Yarrow. Dissenyats per a una potència màxima de 44.000 cavalls de potència (33.000 kW) i una velocitat de 33 nusos (59-61 km/h; 39-40 mph) en servei, els vaixells de la classe Soldati van assolir velocitats de 34-36 nusos (63–67 km/h; 39–41 mph) durant les seves proves de mar amb una càrrega lleugera. Portaven prou fuel oil per donar-los una autonomia de 2.500 milles nàutiques (4.600 km; 2.900 milles) a una velocitat de 14 nusos (26 km/h; 16 mph) i 885 nmi (1.639 km; 1.018 milles) a una velocitat de 34 nusos (63 km/h; 39 mph).
La bateria principal del Velite constava de quatre canons de 120 mil·límetres de calibre 50 en dues torretes de dos canons, una a davant i a darrere de la superestructura, i el cinquè canó (de bengales) estava muntat sobre una estructura al mig del vaixell.Fraccaroli, p. 55 La defensa antiaèria (AA) del Soldatis era proporcionada per vuit canons Breda Model 1935 de 20 mil·límetres. Els vaixells estaven equipats amb sis tubs de torpedes de 533 mil·límetres en dos muntatges triples al mig del vaixell. Tot i que no tenien un sistema de sonar per a tasques antisubmarines, estaven equipats amb un parell de llançadors de càrrega de profunditat. Els vaixells podien portar 48 mines.
Història Un cop operatiu, el Velite va ser assignat a missions d'escorta a les rutes cap a Líbia i Tunísia.
El 4 de novembre de 1942 va salpar de Nàpols per escortar fins a Trípoli –juntament amb els destructors Maestrale, Grecale, Oriani, Gioberti i les torpedineres Clio i Animoso, els vaixells a motor Giulia i Chisone i el vapor Veloce : malgrat els continus atacs aeris, el comboi va ser un dels últims a poder arribar il·lès a Líbia.Giorgio Giorgerini, La guerra italiana sul mare. La marina tra vittoria e sconfitta 1940-1943, p. 532
El 21 de novembre va escortar els grans i moderns vaixells a motor Monginevro i Sestriere des de Bizerta fins a Nàpols juntament amb els bessons Legionario i Bombardiere , però a les 15.04 del 21 de novembre, a unes 18 milles al sud-oest d'Ischia, en la posició 40°30' N i 13°33' E, va ser impactada i immobilitzada per un torpede llançat pel submarí HMS Splendid: amb la popa destruïda, el Velite va ser remolcat fins a Nàpols pel Bombardiere.Giorgio Giorgerini, La guerra italiana sul mare. La marina tra vittoria e sconfitta 1940-1943, p. 542
La nau va passar diversos mesos en construcció, durant els quals la popa va ser substituïda per la del seu vaixell germà Carrista , en construcció. També estava equipat amb un radar EC3/ter "Gufo".
Després de la proclamació de l'armistici, el vaixell va partir de La Spezia amb la resta de la flota naval (cuirassats Itàlia, Vittorio Veneto i Roma, creuers lleugers Giuseppe Garibaldi, Attilio Regolo, Duca degli Abruzzi, Eugenio di Savoia, Duca d'Aosta, Montecuccoli, destructors Artigliere, Fuciliere, Mitragliere, Carabiniere, Legionario, Grecale, Oriani) lliurant-se als Aliats a Malta, on va arribar l'11 de setembre, amarrant a Marsa Scirocco.Enzo Biagi, La seconda guerra mondiale – parlano i protagonisti, fasc. 9 – L'Italia si arrendeJ. Caruana su Storia Militare n. 204 – settembre 2010, pp. da 48 a 52 El 12 de setembre va reposar a La Valletta i el 14 de setembre va abandonar l'illa, juntament amb part de l'esquadra ( Itàlia , Vittorio Veneto , Eugenio di Savoia , Duca d'Aosta , Montecuccoli , Cadorna , Da Recco , Artigliere , Grecale ) i es va traslladar a Alexandria, Egipte , on va arribar el 16.J. Caruana su Storia Militare n. 204 – settembre 2010, p. 52-53
El 26 de setembre de 1943 va salpar de Tàrent juntament amb el seu vaixell bessó, l'Artigliere , i, després de fer escala a Alexandria, Egipte , va transportar municions destinades a la guarnició de l'illa a l'illa de Leros (sota setge alemany).
Comandants Capitano di fregata Ernesto De Pellegrini Dai Coi (31 d'agost de 1942 - maig de 1943) Capitano di vascello Ernesto Forza (15 de juliol de 1943 - agost de 1943) Capitano di fregata Antonio Raffai (agost de 1943 - desembre de 1944)
La cessió a França Després de la guerra, el tractat de pau va preveure la seva cessió a França com a reparació pels danys de guerra. El 24 de juliol de 1947, el Velite va ser cedit a la Marine Nationale, amb les inicials V3Els vaixells que Itàlia havia de lliurar en virtut del tractat de pau abans del seu lliurament s'identificaven amb un codi alfanumèric.Els vaixells destinats a la Unió Soviètica s'identificaven amb dos dígits decimals precedits per la lletra «Z»: Cesare Z 11, Artigliere Z 12, Marea Z 13, Nichelio Z 14, Duca d'Aosta Z 15, Animoso Z 16, Fortunale Z 17, Colombo Z 18, Ardimentoso Z 19, Fuciliere Z 20; els vaixells lliurats a França s'identificaven amb la lletra inicial del nom seguida d'un número: Eritrea E1, Oriani O3, Regolo R4, Scipione Africano S7; per als vaixells lliurats a Iugoslàvia i Grècia , el codi numèric anava precedit de les lletres «Y» i «G» respectivament: l' Eugenio di Savoia, poc abans del seu lliurament a Grècia, tenia el codi G2. Els Estats Units i la Gran Bretanya van renunciar a la quota total de vaixells que se'ls havia assignat, però van exigir la seva demolició. Vegeu Després d'unir-se a la Marina Francesa, va ser rebatejat com a Duperre. Desmantellat el 1961, va ser enviat al desballestament.
Referències
Bibliografia
Categoria:Destructors italians de la Segona Guerra Mundial Categoria:Unitats de la batalla de la Mediterrània Categoria:Exèrcit francès