Roser Cabrera González (València, 1946) és una filòloga valenciana que destaca per les seues investigacions sobre etnolingüística i cultura popular, principalment a la comarca de la Marina Alta.
Biografia Tot i que nascuda a València, Cabrera té una forta vinculació amb la Marina Alta. El seu pare era de Benissa, i durant la seua infantesa i joventut passava els tres mesos de vacances estivals a la partida benissera de Santa Anna, a casa dels seus avis paterns.
Es va llicenciar el 1970 en Filosofia i Lletres, especialitat de Filologia Moderna, i es va doctorar en Filologia Catalana per la Universitat de València. Durant els seus estudis a la Universitat de València va acudir a les classes de lingüística valenciana que impartia Manuel Sanchis Guarner, qui va dirigir la seua tesi El cultivo de la viña y l'elaboración de la pasa en la comarca de la Marina. Estudio lexicográfico y etnográfico i que la va animar a rescatar el lèxic agrícola i rural. Els primers informants per als seus estudis etnolingüísitcs van ser membres de la seua pròpia família, els seus avis i oncles. Seguint la metodologia del professor Sanchis Guarner, i per això els postulats del moviment filològic Wörter und Sachen, Cabrera recorria la comarca, gravant entrevistes amb agricultors i mariners, alhora que fotografiava els artefactes i les activitats de l'àmbit d'estudi.
Va fundar a l'institut Historiador Chabàs de Dénia -on ensenyava Francés- el seminari de cultura popular Manuel Sanchis Guarner.
Obra En El món mariner a Dénia (1997 reeditat el 2019) reflecteix deu anys d'estudis i entrevistes que fa conscient de la inevitable pèrdua del lèxic mariner mediterrani. El treball es va dur a terme en el moment oportú, abans de la generalització de les noves tecnologies aplicades a la pesca. És un tema que continuaria al llibre Mar i llengua a la Marina Alta (2001).
La seua obra Estudi de l'olivera i l'oli a les comarques alacantines (1986), actualitzada el 2026 com Del bancal al setrill, és un estudi lexicogràfic i etnolingüístic sobre el cultiu de l'olivera i de l'activitat oleícola a la Marina Alta, fruit dels estudis que va desenvolupar des de 1977.
El seu llibre Escolta Laia… La vida rural a la Marina (2009) es compon de disset relats en què reflecteix diversos aspectes de les normes i les formes de la vida del camp a la Marina mitjançant els diàlegs entre una àvia i la seua neta. Els textos s'acompanyen de dibuixos i fotografies que informen també de la cultura material de la comarca.
L'aula viscuda (2017) tracta de la seua experiència docent de quaranta anys ensenyant francès a alumnes d'institut.
Reconeixements Ha estat catedràtica del Seminari Permanent de Cultura Popular ‘Manuel Sanchis Guarner’, autora de l'assignatura ‘Cultura Popular’ de l'ESO, presidenta de la Junta de Coneixements del Valencià a Dénia i membre del Consell de Redacció de la ‘Revista Valenciana d'Etnologia’. A més, ha dirigit i coordinat treballs audiovisuals.
Per la seua dedicació a la investigació en les àrees de la filologia catalana i la cultura popular, ha aconseguit diversos premis i distincions, com els premis Vila de Teulada, Vila de Benissa, Ciutat de Dénia, premi d'honor Vila de Pedreguer, premi Notable de Ràdio Dénia, o el premi L'Ocell d'Ondara.
Al poble de la Xara, on resideix, un carrer porta el seu nom.
Referències
Cabrera Gonzalez Categoria:Alumnes de la Universitat de València Categoria:Valencians del segle XXI Categoria:Filòlegs de València Categoria:Valencians nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1946