Andos, documentat epigràficament sota diverses formes i derivats (Andosto, Andots, Andossus, Andossius, Andose, etc.), és una possible deïtat de l'antic panteó pirinenc d'Aquitània. Se n'han trobat nombroses inscripcions a la zona del Comenge, especialment a Sent Pèr d'Ardet, Mèles, Sant Bertran i Montossèr, però també al Gers i a altres llocs d'Occitània.
El nom apareix també en altres llocs com a epítet d'alguna altra deïtat, ja sigui romana (sovint, Hèrcules) o aquitana: «Herculi Toliandosso», «Herculi Illuno Andose» i altres de relacionats amb Erge, Arsilunnus i Astoilunnus. A l'anomenat «botí d'Hagenbach», trobat a l'actual Renània-Palatinat i provinent de saquejos a temples aquitans, hi ha diverses inscripcions en plaques d'argent dedicades a Mart que contenen aquest nom com a antropònim: «Andos Leuris», «Andossus Obbelexxi filius», «Handos.Domini», etc.
Etimologia L'etimologia dAndos no ho és prou clara. Alguns experts, com ara Joaquín Gorrochategui, relacionen el mot amb el basc actual (h)Andi 'gran'. Aquest significat no estaria gaire allunyat de la naturalesa d'un heroi com Hèrcules, cosa que n'explicaria la relació a les inscripcions trobades.
Hi ha, però, una altra possibilitat: Andos, Handos o variants similars podrien ser la forma masculina del mot Andere, que apareix en altres inscripcions aquitanes (cf. Ande) i que equivaldria a l'actual basc andere 'senyora'. Si fos així i Andos volgués dir 'senyor', el mot no seria pas un nom específic de cap deïtat, sinó simplement un epítet per a déus masculins: «Senyor Hèrcules», «Senyor Erge», etc.
Equivalent sincrètic Andos, semblantment a Ilunnus, també es fa servir com a epítet per a qualificar Hèrcules a Narbona.
Inscripcions Com s'ha dit, les inscripcions que s'han trobat dedicades a Andos o amb variants d'aquest nom emprades com a epítet d'un altre déu o com a antropònim són nombroses. Com a exemple, la següent es va trobar a Vathcrabèra:
Toponímia En tractar-se el morfema And(o) d'un mot basco-ibèric relacionat amb la grandor, alçada o amplitud (en definitiva, amb la magnitud, la importància), hi ha molts topònims per tota la península Ibèrica i Occitània formats a partir d'aquesta arrel. Així, per exemple: Andorra, Andoain, Andosilla, Andonsh, Era Andòrta, Andilla, Andújar i molts altres indrets (per al cas dAndorra, vegeu-ne l'etimologia). També apareix com a sufix en nombrosos topònims (Calanda, Miranda, Aranda, Arganda) i en l'etnònim dels andosins.
Referències
Vegeu també
Ande
Categoria:Déus del panteó pirinenc de Comenge Categoria:Inscripcions en llatí amb noms aquitans Categoria:Història del Gers Categoria:Gàl·lia Narbonesa Categoria:Història de Narbona Categoria:Armanyac Categoria:Prenoms masculins