Joaquín Félix Antonio de Samaniego Sámano Urbina Pizarro y Velandia (1769-1844), IV marquès de Valverde de la Sierra i VII de Caracena del Valle,Marquesado de Valverde de la Sierra, a La nueva Crónica comte consort de Torrejón,Los condes de Torrejón a la Reial Acadèmia Matritense d'Heràldica gran d'Espanya, cavaller de l'Orde del Toisó d'Or, va ser un aristòcrata i cortesà espanyol, majordom major dels reis Ferran VII i Isabel II.

Vida i família Neix a Madrid el 21 de febrer de 1769 i és batejat l'endemà a la parroquial de Santiago. Fill de Manuel de Samaniego y Pizarro, IV marquès de Montaña Real i vescomte de l'Armeria, Gentilhome de Cambra de S. M., natural de Valladolid, i de María del Pilar Fausta de Sámano Urbina y Velandia, VI marquesa de Caracena del Valle, III de Valverde de la Sierra i VIII de Villabenázar, natural de Lleó. En 1783 hereta la casa i títols de la seva mare; en 1788 el marquesat de Tejada de San Lorente, per mort de la seva àvia materna; en 1799 el de Muntanya Real i mayorazgos del seu pare; en 1808 el comtat de Casa Trejo, i en 1819 el vescomtat de l'Armeria.Joaquín Félix de Samaniego Urbina Pizarro a geneanet.org

El 26 de febrer de 1790 es casa per poders amb Teresa de Godoy y Carvajal, natural de La Coronada (Badajoz) i batejada en la parroquial de San Bartolomé el 13 de març de 1772. És parent seva per Pizarro: filla de José de Godoy y Morillo, natural de La Coronada, i de Teresa Marina Pizarro de las Casas y Orellana, nascuda a Trujillo, filla dels senyors d'Alcollarín. D'aquest matrimoni naixeran cinc fills.

En 1799 la seva dona hereta el senyoriu d'Alcollarín i mayorazgos dels Pizarro, i en 1795 succeeix com comtessa de Torrejón i gran d'Espanya de primera classe, en virtut de sentència dictada en un plet iniciat dos anys abans, arran de que morís sense successió la X comtessa, parent llunyana seva. Joaquín es cobreix davant S. M. i mantindrà la dignitat de Gran, amb caràcter personal, també durant el seu segon matrimoni.

Envidua en 1808, i poc després de començar la Guerra del francès s'estableix a Mallorca. El 28 d'octubre de 1812 contreu segon matrimoni en Pollensa amb Narcisa d'Asprer i La Canal, nascuda a Puigcerdà el 14 de setembre de 1790. També d'aquest matrimoni tindrà descendència.

Després de la guerra, i ja a Madrid, entra a servir a Palau com Gentilhome de Cambra del Rei Ferran VII amb exercici i servitud i en 1815 rep la gran creu de l'Orde de Carles III. En 1816 el Rei casa en segones núpcies amb la Infanta Isabel de Bragança, la seva neboda, i nomena Majordom Major de la nova Reina al marquès de Valverde, qui conservarà aquest càrrec també amb la seva successora, la Reina Maria Amàlia de Saxònia.oaquín Antonio María de Samaniego Pizarro y Urbina a Historia Hispánica (RAH)

Pel juliol de 1824 mor el comte de Miranda, Majordom Major de Palacio. El Rei Ferran VII no proveeix el lloc, i mana que interinament l'assumeixi Valverde, qui amb aquest caràcter romandrà al capdavant de la Reial Casa fins a la fi del regnat. En 1829 el monarca contreu el seu quart matrimoni amb Maria Cristina de Nàpols, i el marquès es guanya de seguida la confiança de la nova Reina.

A la mort del Rei, en 1833, esclata la crisi dinàstica que enfronta als partidaris de la Princesa d'Astúries amb els de l'Infant Don Carlos, el seu oncle. La Reina Governadora adopta una postura militant a favor de la seva filla, i Valverde la secunda amb accions decisives per a desactivar als més furibunds carlins de la Cort. En recompensa dels seus serveis és nomenat, ja com a titular, Majordom Major de la Reina Isabel II, i condecorat amb el Toisó d'Or. En 1838 sol·licita la seva jubilació, i la Reina Governadora l'hi concedeix. La seva dona, que ja és dama de la Reina Isabel II, serà nomenada Cambrera Major de la Reina viuda.

És també Conseller d'Estat, acadèmic de les Reials de Medicina i Ciències Naturals i de Belles Arts de Sant Carles i Sant Lluís, cavaller mestrant de València i de l'Orde Civil Espanyola de Sant Joan de Jerusalem.

Va morir el 6 d'octubre de 1844 en Madrid i és sebollit a l'Església de San Marcos. La seva vídua li sobreviurà fins al 21 d'octubre de 1861. A la seva casa i títols succeeix el seu fill del primer matrimoni Joaquim de Samaniego y Godoy, que ja és des de fa anys comte de Torrejón i gran d'Espanya.

Referències

Bibliografia AGP, Sección Personal.

Categoria:Gran Creu de l'Orde de Carles III Categoria:Nobles madrilenys Categoria:Marquesos Categoria:Majordoms majors del rei d'Espanya Categoria:Cavallers del Toisó d'Or Categoria:Orde de Sant Joan de Jerusalem Categoria:Nascuts el 1769