Francesc Pasqual i Grau (Begues, cap al 1880 - 1965), conegut amb el renom d'el Tons i també com a Siscu de Mas Trabal, fou un sacaire i músic popular català. Està vinculat a la tradició del sac de gemecs al Baix Llobregat i al Garraf, i és considerat un dels darrers representants de l'antiga mitja cobla o cobla rústega a Catalunya, juntament amb el flabiolaire i timbaler Joan Pasqual, conegut com el Tupí.
La figura de Francesc Pasqual i Grau és rellevant en la història del sac de gemecs perquè representa la continuïtat oral i popular d'un instrument que havia estat molt present en la música festiva catalana i que, al segle XX, es trobava en procés de desaparició. Les recerques sobre el Ball de Novençans de Begues i sobre la cornamusa catalana l'han situat com un dels darrers testimonis d'una manera tradicional de tocar, anterior a la recuperació contemporània del sac de gemecs.
Biografia Pasqual va néixer a Begues cap al 1880. Va ser pastor de cabres, pagès i masover, primer al mas Traval i després al mas Roig. També fabricava i venia escombres de canya i margalló. En el context de Begues, la pràctica de la cornamusa estava lligada a una tradició local de sacaires que es remuntava, com a mínim, al segle XIX.
El Tons tocava un sac de gemecs amb la bossa coberta amb una roba vermella. Segons les fonts, les fustes de l'instrument, que són el grall i el bordó, procedien d'un altre cornamusaire, i el grall conservat és marcat amb la inscripció «Reig. Torelló». Era un músic d'oïda i actuava principalment en contextos festius i rituals. A Begues va acompanyar el ball de novençans, una dansa de Carnestoltes en què els joves del poble recorrien cases i masies fent ballades i captes. En aquest ball, segons la descripció recollida per Joan Amades, els participants havien de ballar al so del flabiol i la cornamusa. Pasqual també havia participat en caramelles i anava a tocar a la Festa Major de Sitges, on acompanyava el ball dels cercolets.
A principis del segle XX hi havia a Begues dues colles vinculades a locals i tendències polítiques diferents. La de Cal Pere Vell, de tendència republicana, estava formada per Pasqual, com a cornamusaire, i per Dimas Tutusaus, flabiolaire i timbaler. La del Petit Casal reunia Josep Badell, el Viu, al sac, i Joan Pasqual, el Tupí, al flabiol i el timbal. Després de la desaparició del Viu i de Dimas Tutusaus, el Tons i el Tupí formaren una parella instrumental que acabaria esdevenint una de les últimes mostres vives d'aquesta formació tradicional. D'aquesta manera va mantenir viva la combinació de cornamusa, flabiol i tamborí fins als anys cinquanta. La desaparició d'aquests músics va comportar la pèrdua de la pràctica continuada d'aquesta forma de mitja cobla, que seria recuperada posteriorment en el marc del moviment de recuperació de la música tradicional catalana.
Referències
Categoria:Nascuts el 1880 Categoria:Beguetans Categoria:Músics de cobla Categoria:Morts el 1965 Categoria:Músics del Baix Llobregat