va ser una mestra republicana afiliada a la Federació de Treballadors de l'Ensenyament (FETE) afusellada al final de la guerra civil espanyola.
Trajectòria Nascuda a Castuera (Badajoz), va ingressar en el Ministeri d'Instrucció Pública a l'abril de 1937, va ser membre de la Federació Espanyola de Treballadors de l'Ensenyament i va exercir com a mestra a Sancti-Spiritus (Badajoz) i Daimiel (Ciudad Real). Va participar activament en les comissions pedagògiques i en la reforma educativa duta a terme per la Segona República. Creia en la necessitat d'emancipar la dona a través de la cultura i considerava l'educació un dels pilars fonamentals per a la transformació de la societat.
Es va casar amb Antonio Navas Lora, un militant socialista, cap de correus de Castuera el 1931 i candidat a diputat a Corts pel Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) de Badajoz en les eleccions generals de 1933, tot i que, no va obtenir l'escó.
El matrimoni va tenir tres filles. Durant el curs 1938-39 exercia de mestra a Daimiel quan la ciutat va ser ocupada per les tropes rebels. Morillo va ser destituïda, el seu marit, que lluitava al front amb l'Exèrcit popular de la República, li va proposar de marxar junts a l'exili, però ella no es va voler separar de les filles, ni els pares. A finals de març de 1939, van tornar al seu poble natal de Costuera. Només arribar, va ser reconeguda per unes veïnes i detinguda. Les noves autoritats franquistes van iniciar a l'abril el seu l'expedient processal.
Tot i que, de moment, va ser posada en llibertat, poc després, va a tornar a ser detinguda pels falangistes, torturada, violada i assassinada, la nit del 6 de maig de 1939, juntament amb altres set persones detingudes a la presó de Castuera. En el registres de la presó, no figuren els ingressos, ni les posades en llibertat. El seu pare va morir quatre dies després d'aquells fets. El seu marit va aconseguir arribar al port d'Alacant i embarcar en el Stanbrook, rumb a Orà (Algèria francesa) on va arribar a la fi de març de 1939.
El 1946, quan feia anys que era morta, un jutge militar va ordenar el seu alliberament, argumentant que no havia trobat motius per a processar-la. El document utilitzat per a registrar la seva mort va ser fet tres anys després de la seva execució, amb una data i una causa de mort falsa: com a «resultat d'accions de guerra, fora de les muralles d'aquesta localitat» El seu cos no va ser mai recuperat. Des del 2011 es van iniciar excavacions en l'antic camp de concentració de Costuera, a la recerca de la identificació de les restes allà enterrades, sense que de moment, s'hagi aconseguit cap resultat positiu.
Reconeixements El municipi de Castuera, va aprovar en el ple del 25 juliol 2024, retre homenatge a la mestra Matilde Morillo Sánchez, dedicant-li un tram de l'antic carrer d'Hernán Cortes, a partir del Parc de Santa Ana.
Referències
Enllaços externs Testimoniatge d'Aurora Navas Morillo sobre la desaparició de la seva mare
Categoria:Mestres de la Segona República Espanyola Categoria:Militants de la UGT Categoria:Morts per la repressió franquista Categoria:Morts el 1939 Categoria:Persones de la província de Badajoz Categoria:Afusellats Categoria:Mestres d'educació primària espanyols Categoria:Morts a Extremadura Categoria:Nascuts el 1906