fou un escriptor i filòsof català.
Biografia Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona el 1931. Col·laborà a Acció i Gaseta de Vilafranca, de la qual fou codirector, i un dels fundadors de la revista catalana d'avantguarda Hèlix. El 1932 fou catedràtic de literatura a l'Institut Escola del Parc de la Ciutadella i professor de llengua àrab a la Universitat Autònoma de Barcelona.
Exercí també com a advocat i, des de la proclamació de la Segona República Espanyola, fou secretari de l'alcalde de Barcelona Carles Pi i Sunyer. En començar la guerra civil espanyola ajudà a salvar molts persones. El 1936 s'exilià a França i el 1937 s'establí a Caracas (Veneçuela), on fou professor de l'Instituto Pedagógico Nacional fins al 1946, i catedràtic i fundador de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Central de Veneçuela.
Va estudiar i revaloritzar figures com Andrés Bello o Simón Bolívar, i publicà nombrosos treballs i monografies, així com nombrosos estudis sobre la història del periodisme, de la impremta i de la bibliografia veneçolanes. Paral·lelament, col·laborà activament en les tasques del Centre Català de Caracas. El 1976 donà la seva biblioteca particular (uns 65 000 volums) a la Universitat Metropolitana de Caracas, que construí un edifici que porta el seu nom.
Ha format part de nombroses institucions acadèmiques americanes i europees i rebé nombrosos honors i condecoracions, entre els quals el títol de doctor honoris causa de les universitats de Mérida, Santigo de Xile, San Marcos de Lima, Coral Gables de Miami i Barcelona. L'Amherst College de Massachusetts creà el 1982 el Pedro Grases Prize per a estudiants de llengua i cultura hispàniques.
El 1992 formà part de la Comissió Amèrica i Catalunya, des d'on impulsà el Diccionari dels Catalans d'Amèrica (1992) amb Prócoro Hernández i Albert Manent. Sempre mantingué un contacte permanent amb Catalunya, on hi desenvolupà una prolífica tasca cultural mitjançant conferències, publicacions, animació i promoció d'estudis de temàtica catalana. Per aquest motiu el 1982 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.DECRET 457/1981, de 18 de desembre, creant la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya; DECRET 182/1994, de 14 de juny, pel qual es modifica el Decret 457/1981, de 18 de desembre, creant la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya
Obres Andrés Bello, el primer humanista de América (1957) Estudios bibliográficos (1961) Hores de joventut i maduresa (1975) Fèlix Cardona i Puig. Mite i realitat al cor d'Amèrica del Sud (1982)
Referències
Categoria:Filòsofs catalans del sud contemporanis Categoria:Filòsofs catalans en català Categoria:Creus de Sant Jordi 1982 Categoria:Doctors honoris causa per la Universitat de Barcelona Categoria:Vilafranquins Categoria:Exiliats del franquisme a França Categoria:Exiliats del franquisme a Veneçuela Categoria:Alumnes de la Universitat de Barcelona Categoria:Alumnes de la Universitat Central de Madrid Categoria:Morts a Caracas Categoria:Professors de la Universitat Catòlica Andrés Bello Categoria:Professors de la Universitat Autònoma de Barcelona Categoria:Professors de la Universitat Central de Veneçuela Categoria:Doctors honoris causa per la Universitat de Miami Categoria:Exiliats del franquisme catalans Categoria:Filòsofs veneçolans Categoria:Gran Creu de l'orde d'Isabel la Catòlica Categoria:Polítics de l'Alt Penedès Categoria:Docents de l'Alt Penedès Categoria:Polítics veneçolans del segle XX Categoria:Filòsofs catalans nascuts al segle XX Categoria:Filòsofs catalans morts al segle XXI Categoria:Polítics catalans del sud morts al segle XXI Categoria:Polítics catalans del sud nascuts al segle XX